Cordaites
Cordaites és un gènero de gimnospermas extintes del paleozoico, descrites per Unger en 1850, dedicades a la llabor en paleobotanica August Corda.[1][2]
Habitaven boscs tropicals i pantanosos lo que contribuïxc a la formació del carbó. Esta família es caracterisava per tindre un hàbit divers, incloïen arbres i arbustos de ramificació monopodial. Plantes vasculars que es reproduïxen en llavors. Varen ser similars a les coníferes en fulls grans i acanalados.
Clòchines i crustacis d'aigües salobres es troben a sovint entre les raïls d'estos arbres. Els fòssils es troben en les seccions de les roques del Carbonífero superior, Holanda, Bèlgica i Alemània.
Algunes de les espècies són:
- Cordaites principalis.
- Cordaites ludlowi.
- Cordaites hislopii. Es troba en el geoparque Paleorrota en Rio Gran do Sul, Brasil.[3]
Contràriament a lo que ocorre en atres varietats de plantes, llavors de Cordaites no són infreqüents, ya que alcança grans dimensions (fins a 10 mm).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «François Cyrille GRAND'EURY (1839-1917)». annales.org. Consultat el 2024-09-23.
- ↑ Unger, Franz (1850). Genera et species plantarum fossilium (en la), apud Wilhelmum Braumüller.
- ↑ HERBIVORIA EM FLORAS GONDUÂNICAS DO NEOPALEÓZOICO DO RIO GRANDE DO SUL.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordaites» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.