Anar al contingut

Copalred

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Copalred és un sistema de coneiximent (ferramenta d'ingenieria del coneiximent) creat en l'any 2003 per Rafael Bailón-Moreno,[1] basat en l'anàlisis de paraules associades i que té el seu antecedent en Leximappe, software desenrollat per Whittaker, Law, Courtial i Bauin.[2][3] Leximappe s'ha mostrat útil en l'anàlisis estratègic de les rets de coneiximent científic i tècnic.[4][5] Leximappe i Copalred han segut amprats en l'estudi de grans conjunts documentals de diferents disciplines acadèmiques: Arqueologia,[6] Ingenieria Química,[7] Fisioteràpia,[8] Conjunts Difusos[9] o Espais Naturals Protegits.[10][11] A partir de juliol de 2011, Copalred ha canviat de denominació passant-se a cridar Techné CoWord, ya que continua el seu desenroll a l'ampar del grup d'investigació "Techné, Ingenieria del Coneiximent i del Producte" adscrit al Departament d'Ingenieria Química de l'Universitat de Granada.

Principals mòduls

[editar | editar còdic]

Copalred, com a sistema de coneiximent, consta de quatre mòduls principals:

  1. Mòdul de captura d'informació
  2. Mòdul de depuració de l'informació
  3. Mòdul de generació de la base de coneiximent
  4. Mòdul de gestió del coneiximent

Mòdul de captura d'informació

[editar | editar còdic]

Copalred (Techné CoWord) consistix principalment en un mòdul de captura d'informació textual estructurada, procedent d'una base de senyes bibliogràfica, i de captura d'informació textual no estructurada, procedent de qualsevol tipo de document textual. És possible importar informació de bases de senyes com Web of Science, Scopus, Medline, etcétera, i amprar-la directament per al mòdul de generació de la base de coneiximent, o be passar abans pel mòdul de depuració de l'informació. Quan s'ampra informació textual no estructurada és necessari utilisar el indizador automàtic d'estructures semàntiques i alternativament el gestor de control d'autoritats.

Mòdul de depuració de l'informació

[editar | editar còdic]

Bàsicament consta de tres gestors:

Indizador per mig d'estructures semàntiques

[editar | editar còdic]

El indizador permet llegir text pla i per mig d'un algoritme especial trobar estructures semàntiques representatives del contingut informatiu dels documents. Estes estructures semàntiques passen a ser descriptores dels documents i poden amprar-se per al anàlisis de paraules associades posterior. Este gestor per tant permet indizar de forma automàtica documents mijanament estructurats, tals com a palesos i pàgines web i documents de text res estructurats com el contingut d'una monografia. L'idioma dels texts pot ser pràcticament qualsevol, venint precargados l'anglés, el francés i l'espanyol.

Els descriptores resultants poden passar directament a l'anàlisis de paraules associades per a la formació de rets o be depurar-se en el control d'autoritats.

Indizador automàtic a partir camps del document

[editar | editar còdic]

Este indizador és més elemental que el que obté estructures semàntiques, pero permet amprar com descriptores paraules procedents de qualsevol camp dels documents. Això permet generar no solament rets de paraules, sino rets d'autors, rets d'empreses, etcétera. Igualment permet mesclar paraules procedents dels distints camps per a realisar rets combinades per eixemple de descriptores, d'autors, de revistes o de centres d'investigació, o qualsevol atra combinació que es desige.

Gestor de control d'autoritats

[editar | editar còdic]

Independentment de l'orige dels descriptores és possible utilisar este potent depurador que de forma senzilla troba i modifica les variants de gènero, de número i atres variants terminològiques dels descriptores. Actualment pot processar preferentememnte paraules en anglés i en espanyol, encara que és possible depurar paraules de qualsevol atre idioma. També és possible fer un control de les firmes dels autors o de la denominació de les revistes.

Mòdul de generació de la base de coneiximent

[editar | editar còdic]

Està basat en l'anàlisis de paraules associades, podent processar solament paraules (o descriptores), autors, o mescles de descriptores, autors, revistes i/o empreses. Per a la realisació de les rets és necessari indicar número de periodos en que es va a dividir l'estudi, dates d'estos periodos, ocurrència i co-ocurrència mínima dels descriptores (o autors, les seues mescles, etc.) i tamany mínim i màxim de les subredes resultants.

L'anàlisis és tant estructural (una image de l'estructura de la ret atemporal) com a dinàmic (evolució de la ret a lo llarc del temps). A cada subred o tema se li determinen els seus paràmetros d'centralidad i densitat i se situen aquelles sobre un diagrama estratègic. A cada subred se li associen els documents més similars, autors que treballen preferentment en ella, revistes, empreses, centres d'investigació, països, etcétera. També es generen informes normalisats en Microsoft Word i en Microsoft Excel.

Mòdul de gestió del coneiximent

[editar | editar còdic]

Este mòdul permet accedir als informes normalisats, pero les seues capacitats principals estan relacionades en la possibilitat de generar infinits informes personalisats. Entre atres capacitats es troba el dibuix de rets i la seua exportació a qualsevol editor d'imàgens, girar-les, canvi de llindars, distribucions de Bradford, distribucions de Lotka, afiliació, bibliografia, rànquing de documents per rellevància, etcétera en qualsevol combinació de temes o subredes.


Si es realisen rets de paraules o descriptores, també és possible identificar l'evolució de les llínees d'investigació i quantificar els cicles de vida d'estes llínees d'investigació. Si es generen rets d'autors es posen de manifest les evolciones en les rets de colaboració i els coleges invisibles.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bailón-Moreno, R. (2003): Ingenieria del coneiximent i vigilància tecnològica aplicada a l'investigació en el camp dels tensioactivos. Desenroll d'un model ciencimétrico unificat. Granada: Tesis doctoral. Universitat de Granada.
  2. Law, J.; Bauin, S.; Courtial, J. P., i Whittaker, J. (1988): Policy and the mapping of scientific change: a co-word analysis of research into enviromental acidifi cation. Scientometrics, 14 (3-4), 251-264.
  3. Law, J., i Whittaker, J. (1992): Mapping acidification research: a test of the co-word method. Scientometrics, 23 (3), 417-461.
  4. Callon, M.; Courtial. J., i Turner, W. (1991): La méthode Leximappe: un outil pour l’analyse stratégique du développement scientifique et technique. En B. Vinck, Gestion de la recherche: nouveaux problèmes, nouveaux outils, (207-277), Editions Bruxelles.
  5. Ruiz-Banys, R. (1996): Leximappe una eficaç ferramenta informàtica per a descriure l'estructura de les rets del coneiximent científic. Sistemes d'Informació. Balanç de 12 anys de jornades i perspectives de futur, 791-796, Càceres: Fesabid.
  6. Ruiz-Banys, R. (1997): Ciencimetría de rets. Anàlisis de l'Investigació Internacional sobre Arqueologia per mig del método de les paraules associades (1980-1993). Tesis Doctoral. Granada: Universitat de Granada.
  7. Bailón-Moreno, R.; Jurat-Alameda, E., i Ruiz-Banys, R. (2006): The scientific network of surfactants: structutal analysis. Journal of the American Society for Information Science and Technology, 57 (7). 847-850.
  8. García-Rius, M. C. (2009): El paradigma de la fisioteràpia a través d'un estudi ciencimétrico, Granada: Tesis doctoral, Universitat de Granada.
  9. López-Herrera, A.G., Cobo, M.J., Herrera-Viedma, E., Herrera, F., Bailón-Moreno, R. and Jiménez-Contreras, E. (2009). "Visualization and evolution of the scientific structure of fuzzy sets research in Spain" Information Research, 14(4) paper 421.
  10. Pi-Díaz, J. (2011). Anàlisis estratègic de l'investigació sobre àrees protegides en Espanya: ingenieria i cartografia del coneiximent. Tesis Doctoral. Granada: Universitat de Granada
  11. Pi-Díaz, J., Jiménez-Contreras, E., Ruiz-Banys, R. i Bailón-Moreno, R., (2011). Evaluació de rets tecnocientíficas : la ret espanyola sobre àrees protegides, segons la Web of Science. Revista Espanyola de Documentació Científica. CSIC. 34 (3), 301-333.


Referències

[editar | editar còdic]