Conversió interna

El terme conversió interna descriu els processos intermoleculars pels quals la molècula pansa a un estat electrònic de més baixa energia sense emissió de radiació (fluorescència). Estos processos ni estan ben definits ni s'entenen be. Són processos molt eficaços.

En física nuclear també s'usa el terme "conversió interna" quan núcleus pesats inestables es desintegren cedint l'energia lliberada a un electró pròxim desplaçant-ho del seu orbital. Dit modo de desexcitación competix en la desintegració $\gamma$. Els electrons d'alta energia lliberats durant la conversió interna, no són considerades partícules $\beta$ ya que el seu orige no és la desintegració $\beta$. En molts casos es donen abdós tipos de desintegració, superponent-se l'espectre continu de l'emissió $\beta$ en l'espectre discret dels electrons de conversió. La vacant deixada per l'electró, sol ser ocupada per un atre electró d'una capa superior en la conseqüent emissió d'un fotó o un electró Auger.