Convent de Sant Agustín (Alacant)
El convent de Sant Agustín d'Alacant (Espanya) va ser una institució religiosa establida pels flares agustinos en la ciutat d'Alacant. La seua història es remonta a el XVI, quan la comunitat es va assentar inicialment en les afores de la ciutat, abans de traslladar-se a l'interior de la mateixa al començament del XVII. El convent va ser desamortizado i demolit en el XIX.[1]
Fundació i primers anys
El convent es va fundar en 1609, quan la comunitat de flares agustinos, que des de 1585 habitava en una ermita dedicada a La nostra Senyora del Recobre fora dels murs de la ciutat, va decidir traslladar-se a l'interior per raons de seguritat. El nou edifici es va erigir en l'àrea coneguda com el carrer d'En Llop (actualment cridada Maldonado), en el decliu inferior del cerro de la Ereta. Segons els registres històrics, el convent contava en una iglésia en cor, sacristia, cuina, rebost, refectorio, un claustre en cisterna i celes que albergaven a una comunitat de 26 a 27 flares.[2][3][4][5]
El primer prior de la comunitat va ser Fra Miguel Salon, catedràtic de teologia en l'Universitat de Valéncia. La devoció a La nostra Senyora del Recobre va continuar creixent, i en 1744 es va construir un retaule en l'altar major de l'ermita original.[2][3][4][5]
Decliu i desamortisació
- Artícul principal → Desamortisació espanyola.
Al començament del XIX, la comunitat agustina es va vore reduïda pels trastorns polítics de l'época, com l'invasió francesa durant la Guerra de l'Independència. El convent va ser suprimit temporalment en 1820 en la promulgació de la llei de desamortisació eclesiàstica, encara que la comunitat va poder retornar breument en 1823 despuix de la restauració de l'orde religiosa. No obstant, per a 1834, solament quedaven entre sis i huit flares, i el convent va ser finalment abandonat en 1835, despuix de l'aplicació del Real Decret d'exclaustración que afectava a les comunitats religioses en menys de 12 flares.[2][3][4][5]
Derrocament i conversió en plaça
- Artícul principal → Plaça de Quijano.
Despuix de la exclaustración, l'edifici va quedar en estat d'abandó i va ser demolit. Els restants de l'estructura varen permanéixer durant varis anys fins que, en 1848, el lloc va ser netejat i convertit en una plaça, que inicialment es va cridar Plaça de Sant Agustín. Posteriorment, la plaça va ser renombrada com a Plaça de Campoamor en 1851, en honor al governador civil de la província, i finalment, en 1855, va adoptar el nom de Plaça de Quijano, en el que seguix sent coneguda fins a hui.[2][3][4][5]
Referències
- ↑ «(Alacant)_Convent de Sant Agustín». manuserran. com. Consultat el 2024-09-08.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Viravens i Pastor, Rafael (1876). Crònica de la molt ilustre i sempre fidel ciutat d'Alacant, Imprenta de Carratalá i Gadea.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Chronica de la molt ilustre, noble i lleal ciutat d'Alacant».Consultat el 2024-09-08.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Madoz, Pascual (1846-1850). Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'ultramar, Est. lliterari-tipografico de P. Madoz i L. Sagasti.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Una singular colecció de plans alacantins de 1821, front a la desaparició del patrimoni artístic arquitectònic local despuix de la desamortisació eclesiàstica de 1820».ISSN 0211-5808.Consultat el 2024-09-08.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convento de San Agustín (Alicante)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.