Convent de Capuchinos (Jérica)
El convent de capuchinos de Jérica (Província de Castelló, Espanya) es localisava en el carrer D. Pablo Barrachina.
Fins a no fa molt s'alçaven en peu diverses construccions pertanyents al mateix, pero durant la Guerra Civil varen ser destruïdes, ademés, Regions Devastades va construir un grup de cases en el lloc a on es localisava este.
Història
En l'any 1578 varen vindre a Espanya els capuchinos, fundant el primer convent en Sarrià (Barcelona). El beato Sant Joan de Ribera (Sevilla, 1532 - Valéncia, 1611), «buscant sempre auxiliars eficaços per a la conversió dels moriscos, va demanar capuchinos per a Valéncia, en a on va inaugurar la seua iglésia el 5 d'agost de 1598».[1]
En l'any 1618, Marco Martín, veí de la vila de Jérica, solicita del P. Provincial Fr. Miguel de Valéncia la fundació del convent a l'objecte de que els capuchinos s'establiren en la població, oferint-se a costejar totes les despeses de les obres i la solicitut de permís del ajuntament per a que els capuchinos fundaren el convent i s'establiren en Jérica, permís que va ser concedit. El P. Provincial accepta l'oferiment i s'encarrega de tramitar la solicitut d'autorisació eclesiàstica per part del bisbe, que també va ser concedida.
El 4 de giner de 1619, en les afores de la vila (l'actual Carrer Don Pablo Barrachina), es va colocar la primera pedra del convent dels capuchinos (catorzé de l'orde), assistint el Pare Provincial Fra Miguel de Valéncia, capuchinos que ya s'encarregarien de les obres de construcció del convent, Marco Martín, qui com vàrem dir anteriorment, va costejar l'edificació del mateix i que posteriorment va prendre els hàbits com a F. Tomas de Xérica,[2] les autoritats i la població en general.
Pesta bubónica
En els anys 1647 i 1648, Jérica va sofrir els assots de la pesta bubónica "de Llevant (Els síntomes que caracterisaven la malaltia era: calentura fort, espasmos, palpitaciones, letàrgia, deliri, en bubones en els engonals, baix dels braços i a voltes darrere de les orelles i taques lívidas en la pell; les morts eren per lo comuna ràpides i violentes i no poques repentines)"[3] i les autoritats varen acordar que el convent dels capuchinos es convertira en hospital per als tufats.
Convertit el convent en hospital, este va estar atés pels capuchinos, sent un sacerdot i un coriste els responsables de cuidar als malalts, tasca a la que es varen entregar en gran dedicació i caritat. Una volta desapareguda la pesta, es va desinfectar el convent i els capuchinos varen tornar a habitar-ho com a tal.
El famós escultor i arquitecte Nicolás Camarón (Osca, 1692 - Segorbe, 1767) entre els anys 1716 i 1767 mentres va viure en Segorbe va realisar la Divina Pastora de Jérica,[4] la Pastorica, que va estar en l'Iglésia Arciprestal i a on els capuchinos i el poble li rendien devoció.
En 21 de març de 1764 es va demanar per mig del Nuncio de La seua Santitat un estat de les rendes dels convents, i si algun tenia més individus dels que en elles o en les almoinas comunes podien mantindre's. El bisbe va passar circular a tots els de la diòcesis, i de les respostes que varen donar estan trets les següents senyes:
convent capuchinos en Jérica. Hi havia 24 religiosos. Renda, l'almoina calculada en 20 cahíces de blat, 10 lliures de seda, 15 arroves de llana, 300 cànters de vi, cahiz i mig de fesols, 2 cahíces de panizo».[5]
Arribada dels francesos i tancament definitiu
«Perseguits en el seu país, varen vindre a Espanya molts francesos i en 2 de novembre de 1792 es va prohibir que els sacerdots francesos vixqueren en cases particulars i va manar als capitans generals que els distribuïren pels convents dels pobles, repartint un total de 54, dels quals els varen correspondre als Agustinos i capuchinos de Jérica tres en cada convent».[6]
En 1811, en l'entrada dels francesos, els capuchinos despuix de salvar tot lo que varen poder varen fugir del convent, de la mateixa manera que la població de Jérica i les poblacions veïnes, que davant el gran número de forces franceses les comunitats religioses, les dònes, chiquets i vells, varen fugir als monts pròxims. Els francesos, en aplegar a Jérica, varen fer de la mateixa manera que en atres parts, furtar, destrossar i profanar l'iglésia, que varen convertir en caballeriza.
En expulsar als francesos d'Espanya en 1813, els capuchinos varen voler restaurar de nou el convent, lo que els va ser impedit per haver decretat les Corts de Càdis que els convents que hagueren tancat en motiu de la presència dels francesos, no s'obriren més. Pero en l'arribada al poder de Fernando VII, tots els convents es varen obrir, aixina com el dels capuchinos de Jérica.
El 14 de febrer de 1821, el Bisbe de Segorbe va solicitar del Govern que entre uns atres es conservara el convent de capuchinos de Jérica, lo que va ser concedit, pero el dia 20 del mateix més, el cap polític va enviar les órdens de supressió i reducció, suprimint el de capuchinos de Jérica i els seus individus incorporats al de Segorbe.[7] El convent ya va permanéixer tancat fins que en l'any 1835 va ser clausurat definitivament. Este convent va ser de tercera classe i va pertànyer a la Custòdia de Valéncia.
Guardians
La llista dels Guardians des de 1752 és la següent:[8]
|
|
Referències
- ↑ (1975) Caixa d'Aforros i M. P. de Segorbe (ed.). Notícies de Segorbe i del seu Bisbat, pp. 340.
- ↑ Primera part de les Cròniques de Religiosos capuchinos de la Província de la Sanc de Crist del Reyno de Valéncia, recopilades pel Rvdo. P. F. Antonio d'Alacant.
- ↑ Baibás, Juan A. (1987). Caixa d'Aforros i M. P. de Castelló (ed.). El llibre de la Província de Castelló., pp. 262.
- ↑ (1975) Caixa d'Aforros i M. P. de Segorbe (ed.). Notícies de Segorbe i del seu Bisbat, pp. 552-553.
- ↑ (1975) Caixa d'Aforros i M. P. de Segorbe (ed.). Notícies de Segorbe i del seu Bisbat, pp. 545-547.
- ↑ (1975) Caixa d'Aforros i M. P. de Segorbe (ed.). Notícies de Segorbe i del seu Bisbat, pp. 602.
- ↑ (1975) Caixa d'Aforros i M. P. de Segorbe (ed.). Notícies de Segorbe i del seu Bisbat, pp. 661.
- ↑ Archiu Provincial capuchinos de Valéncia. F. Eugenio de Valéncia. Signatura 004112 monografia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convento de Capuchinos (Jérica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.