Convenció sobre la Plataforma Continental
La Convenció sobre la Plataforma Continental va ser un tractat internacional creat per a codificar les normes de dret internacional relacionades en les plataformes continentals. El tractat, despuix d'entrar en vigor el 10 de juny de 1964, va establir els drets d'un estat sobirà sobre la plataforma continental que ho rodeja, si és que existix. El tractat va ser un dels tres acordats en la primera Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar (UNCLOS I).[1] Des de llavors ha segut reemplaçat per un nou acort alcançat en 1982 en UNCLOS III.
El tractat va abordar sèt temes: el règim que rig les aigües i l'espai aéreu adjacents; tendit o manteniment de cables submarins o canonades; el règim que rig la navegació, la peixca, l'investigació científica i la competència de l'estat coster en estes àrees; delimitació; túnels.[2]
Antecedents històrics
[editar | editar còdic]La Convenció sobre la Plataforma Continental va reemplaçar la pràctica anterior de les nacions que tenien sobirania sobre solament una franja molt estreta de la mar que les rodejava, en alguna cosa més allà d'eixa franja considerada Aigües Internacionals.[3] Esta política es va usar fins que el president dels Estats Units, Harry S Truman, va proclamar que els recursos en la plataforma continental contigua als Estats Units pertanyien als Estats Units a través d'una Orde Eixecutiva el 28 de setembre de 1945.[4] Moltes atres nacions ràpidament varen adaptar polítiques similars, la majoria afirmant que la seua porció de la mar s'estenia ya siga 12 o 200 milles nàutiques des de la seua costa.
Drets dels estats
[editar | editar còdic]L'artícul 1 de la convenció va definir el terme plataforma en térmens de explotabilidad en lloc de basar-se en la definició geològica. Va definir una plataforma "al fondo marí i al subsol de les àrees submarines adjacents a la costa pero fòra de l'àrea de la mar territorial, a una profunditat de 200 metros o, més allà d'eixe llímit, fins a a on la profunditat de les aigües adjacents admet explotació dels recursos naturals de dites àrees" o "al fondo marí i subsol d'àrees submarines similars adjacents a les costes de les illes".[5]
Ademés de descriure lo que és llegal en les àrees de la plataforma continental, també dicta lo que no es pot fer en l'Artícul 5.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Text of the UN treaty
- ↑ Dupuy, René Jean; Daniel Vignes, {{{nom2}}} (1991). A Handbook on the New Law of the Siga, Martinus Nijhoff Publishers, pp. 328. ISBN 978-0-7923-0924-6.
- ↑ https://www.un.org/depts/los/convention_agreements/convention_historical_perspective.htm
- ↑ http://www.ibiblio.org/pha/policy/1945/450928a.html
- ↑ Shaw (2003). International Law, Cambridge University Press, pp. 523. ISBN 978-0-521-82473-6. «Convention on the Continental Shelf.»
- ↑ Text of the treaty from WikiSource
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convención sobre la Plataforma Continental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.