Control d'accés al mig

En informàtica i telecomunicacions, el control d'accés al mig (conegut per les sigles MAC, del anglés: Mija Access Control) és el conjunt de mecanismes i protocols de comunicacions a través dels quals varis "interlocutors" (dispositius en una ret, com a computadores, teléfons mòvils, etcétera) es posen d'acort per a compartir un mig de transmissió comuna (per lo general, un cable elèctric o fibra òptica, o en comunicacions inalàmbriques el ranc de freqüències assignat al seu sistema).

És un concepte distint que la multiplexación, encara que esta última és una tècnica que poden utilisar els mecanismes de MAC.

Introducció

Un dels problemes a resoldre en un sistema de comunicacions és cóm repartir entre varis usuaris l'us d'un únic canal de comunicació o mig de transmissió, per a que puguen gestionar-se vàries comunicacions al mateix temps. Sense un método d'organisació, apareixerien interferèncias que podrien resultar molestes o directament impedir la comunicació. Este concepte es denomina multiplexado o control d'accés al mig, segons el trayecte de comunicació.

Una analogia possible per al problema de l'accés múltiple seria una habitació (que representaria el canal) en la que vàries persones desigen parlar al mateix temps. Si vàries persones parlen al mateix temps, es produiran interferèncias i es farà difícil la comprensió. Per a evitar o reduir el problema, podrien parlar per tandes (estratègia de divisió per temps o TDMA), parlar uns en tons més aguts i uns atres més greus (divisió per freqüència o FDMA), dirigir les seues veus en distintes direccions de l'habitació (divisió espacial o SDMA) o parlar en idiomes distints (divisió per còdic, com en CDMA); solament les persones que coneixen el còdic (és dir, el "idioma") poden entendre-ho.

Us en rets de comunicació

Més específicament, en rets de computadores, la sigla MAC, de l'anglés Media Access Control, s'ampra en la família d'estàndarts IEEE 802, per a definir la subcapa de control d'accés al mig.

La subcapa MAC se situa en la part inferior de la capa d'enllaç de senyes (capa 2 del Model de Referència OSI). L'implementació exacta d'esta subcapa pot variar depenent dels requeriments de la capa física (per eixemple Ethernet, Token Ring, WLAN).

Algunes de les funcions de la subcapa MAC inclouen:

Controlar l'accés al mig físic de transmissió per part dels dispositius que compartixen el mateix canal de comunicació.
Agregar la direcció MAC del nodo font i del nodo destine en cada una de les trames que es transmeten.
En transmetre en orige deu delimitar les trames de ret agregant bits de bandera (flags) per a que el receptor puga reconéixer l'inici i fi de cada trama.
En rebre en destí deu determinar l'inici i el final d'una trama de senyes dins d'una cadena de bits rebuts per la capa física.
Efectuar detecció i, si procede, correcció d'errors de transmissió.
Descartar trames duplicades o errònees.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Control de acceso al medio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.