Contracte mercantil
Un contracte mercantil o contracte comercial, és un negoci jurídic bilateral que té naturalea jurídic-mercantil. En general, per a que un contracte siga calificat de mercantil, deu referir-se sobre actes de comerç, definits segons la llegislació aplicable.
Un negoci jurídic pot ser considerat acte de comerç, segons l'ordenament jurídic de que es tracte, en funció de la condició de les parts que intervenen en ell (si són comerciants), en funció del seu objecte (si té un objecte que la llegislació comercial considera en eixe caràcter), o en funció dels dos criteris presos conjuntament.
La llegislació aplicable als contractes mercantils oferix diferències sobre la llegislació civil comuna, degut a que busca adaptar-se a les necessitats del tràfic mercantil, el qual necessita solucions distintes (normalment més àgils i ràpides) que l'àmbit civil.
Els contractes mercantils es rigen per la llegislació comercial general, com la continguda en un Còdic de Comerç, per les lleis especials en matèria mercantil, i, en tot lo que estes no preveren, per les regles generals dels contractes i obligacions del Dret civil, tradicionalment contingut en un Còdic Civil.
Principals contractes mercantils[editar | editar còdic]
- Contracte de societat comercial
- Contracte de contes en participació
- Contracte de comissió mercantil (i atres formes de mandat comercial)
- Contracte d'agència
- Contracte de depòsit mercantil (aixina com els diversos contractes bancaris)
- Contracte de préstam mercantil (incloent el préstam en garantia de valors)
- Contracte de compravenda mercantil
- Contracte de permuta mercantil
- Contracte de transport terrestre (i atres contractes de transport)
- Contractes del comerç marítim (contracte de noliage, contracte a la grossa i contracte de segur marítim)
- Contracte de segur
- Contracte de suministrament
- Contracte de llicència de marca
- Contracte d'edició
Regulació espanyola[editar | editar còdic]
El contracte de companyies o societat té sempre caràcter mercantil, en funció del seu objecte (la posada en comuna de bens en indústria en ànim de lucre), en independència del caràcter de comerciants o no de les parts que ho subscriguen, mentres que el contracte de préstam serà mercantil si qualsevol de les parts és comerciant i les coses prestades es dediquen a actes de comerç.
En Espanya, hi ha algunes notes característiques que distinguixen els contractes mercantils, celebrats per un empresari, dels contractes civils. En les transaccions mercantils sol ser habitual operar a crèdit, per això es presta major atenció a la seguritat en el tràfic.
Si entre empresaris es treballa i es paga a través de pagarés, aplegada la data de venciment es reportaran automàticament interessos de demora. Ademés, els deutors responen del deute front a l'acreedor mancomunadament, en este cas, conforme a les regles del Còdic Civil, segons el seu artícul 1137, llevat que hi haja pacte exprés sobre la solidaritat, o puga presumir-se la solidaritat per mig de pacte tàcit.