Contar en els dits

Contar en els dits

Un chiquet fent una suma usant els seus dits.

Evolució del número 3 des de l'Índia a la numeració aràbiga

Contar en els dits és segurament el modo de contar més antic i és molt provable que ya fora utilisat en la prehistòria. Està en l'orige de la forma dels signes en la majoria dels sistemes de numeració; pero, llògicament, és molt més fàcil de vore en claritat en els més antics que en els més moderns.

En els dits de les mans es pot aplegar a contar fins a 1024, usant el sistema binario.

Diverses formes

Una de les formes d'indicar el número 3 en els dits

Forma chinenca d'indicar el número 3

Encara que el càlcul en els dits sembla casi instintivo en l'espècie humana (un dit pot simbolisar, diríase metaforizar mímicament a un objecte qualsevol), es noten alguns métodos particularment interessants:

• Els números romans semblen haver sorgit com un esbós de càlcul posicional (encara que mai es va aplegar a la perfecció del càlcul manual chinenc); en efecte l'orige del signe I sembla derivar de cada dit per separat, mentres que l'orige del signe numeral V (equivalent al 5 "aràbic") derivaria de la posició conjunta del polze i de l'índex, d'esta manera la numeració romana en càlculs digitals posicionals, per combinatoria dona la possibilitat de representar diversos números: I=1, V=5, IV=4, VI=6 etc. Després es varen afegir signes que no corresponien a la representació dels dits sino (basant-se en la forma de numeració grega) a lletres (X,C,D,L,M)— en el cas de la X (=10) no obstant es pot supondre la superposició mímica de dos V (V + Λ). En tot case el terme dígit etimológicamente deriva de la paraula llatina que correspon a l'espanyola dit (de la mà) i hauria donat lloc al nom del número 10, com que dèu són els dígits (originalment els dits de les mans) ací es pot notar que els sistemes decimalés es basen originàriament en el mòdul 10 corresponent als dèu dits de les mans.
• També és possible contar en els dits en el sistema duodecimal. Sol fer-se en les falanges, per eixemple:

1. el polze sobre la primera falange del dit índex.
2. el polze sobre la segona falange del dit índex.
3. el polze sobre la tercera falange del dit índex.
4. el polze sobre la primera falange del dit cor.

I aixina successivament fins a aplegar a 12: el polze sobre la tercera falange del dit garranchet.

• Vàries cultures (per eixemple la maya) han recorregut als dits de mans i peus, açò sembla haver donat orige als sistemes de numeració vigesimal, és dir la basada en mòduls de 20.

• En l'Extrem Orient, particularment en China s'ha desenrollat una elaborada tècnica o metodologia de conta en els dits de la mà. Esta utilisa els dits en forma de càlcul posicional, semblant a l'us dels contes d'un àbac, permetent realisar mensages precisos de forma senzilla i veloç.

Bibliografia

• Georges Ifrah. Histoire universelle dones chiffres. Bouquins, 1994.
• Georges Ifrah. The Universal History of Numbers (traducció a l'anglés del lliure precedent)
• Georges Ifrah. Els chiffres ou l'histoire d'unix gran invention. Robert Laffont, 1985.

Vore també

• Expressió corporal
• Llengua de senyes
• Sistema de numeració decimal
• Sistema duodecimal
• Sistema vigesimal