Anar al contingut

Constitució de la República de Filipines

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Constitució de la República de Filipines o simplement Constitució de Filipines, vigent en l'actualitat, va ser firmada en 1987 i va entrar en vigor l'11 de febrer del mateix any despuix d'una série de cartes magnes predecessores que varen ser sent modificades o renovades per complet despuix dels acontenyiments ocorreguts durant el xx.[1]

Història

Erro al crear miniatura:
El General Aguinaldo -assentat en el centre- i dèu dels delegats de la primera assamblea que va aprovar la Constitució, en l'Iglésia de La nostra Senyora del Mont Carmelo, Malolos -8 de decembre de 1929-.
L'expresident de Filiipn José P. Llorer, en l'Assamblea Nacional per a aprovar la Constitució de 1943.

Archiu:1946-07-15 Philippines Independence Proclaimed.ogv

Ferdinand Marcos en la Casa Blanca en 1966.
La presidenta Aquino prenent possessió davant la Constitució en 1986.

La Constitució de la República de Filipines és un resultat de vàries constitucions decretades en el país. Des de la seua primera Constitució, en 1899, el país l'ha renovat o modificat completament en cinc ocasions.

La Constitució de Malolos de 1899

Artícul principal → Constitució de Malolos.


La primera Constitució de Filipines és la Constitució decretada per mig de l'Assamblea Nacional de Malolos, el 21 de giner de 1899,[2] va ser la que es va produir per mig de la cridada Primera República Filipina, la qual, va ser formada despuix de la revolució contra Espanya, declarant l'independència en Kawit, el 12 de juny de 1898.[3][4]

La Constitució per la Llei Jones, no firmada de 1935

En 1916, Estats Units va aprovar la Llei anomenada Llei Jones, en la que es dictava que l'independència filipina únicament s'entregaria per mig d'una formació d'una administració ferma i democràtica. Per este motiu Filipines va obtindre un marge de 10 anys per a realisar la corresponent adaptació i va redactar una nova constitució en 1935. No obstant l'II Guerra Mundial i l'invasió de Japó varen detindre el pla.[3][5]

La Constitució de 1943 per l'invasió de Japó de 1941

Despuix d'una llarga resistència per part de Filipines davant tals circumstàncies, finalment va tindre que cedir davant l'expansió japonesa, formant-se un govern militar japonés controlat pel Eixèrcit Imperial, per lo que en 1943, intervinents filipins varen ratificar una nova Constitució fins que en 1944 la resistència aliada va conseguir derrotar a les forces invasoras.[3][6]

La Constitució de 1935 recuperada en 1946

Artícul principal → Tractat de Manila (1946).


Finalment, Filipines va conseguir la total independència el 4 de juliol de 1946, recuperant la constitució que mai va aplegar a entrar en funcionament de 1935, D'esta manera, es va formar un sistema democràtic a on el president disponia d'una llegislatura per un periodo de 4 anys.[3]

La Constitució de Ferdinand Marcos de 1973

Despuix de vàries eleccions i successions de presidents, en 1972, Ferdinand Marcos intentant permanéixer en el poder, va declarar la llei Marcial i va manipular una convenció constitucional, causant la redacció d'una nova Constitució en 1973 i, per tant, conseguint governar durant una llarga época.[3]

La Constitució actual de 1987

Finalment, despuix de varis tumults, Ferdinand junt a la seua família es va vore obligat al exili, quedant com a president la viuda de Benigno Aquino –opositor assessinat en 1983– començant el seu liderage per mig de la derogació de gran part dels decrets de Marcos i creant la Constitució que permaneix fins a l'actualitat.[3][7]

Esta nova Constitució es va constituir en 133 dies per mig d'una Comissió Constitucional designant a 48 membres i elegit per mig de sufragi universal el 2 de febrer de 1987.[3]

La Constitució està formada per la Constitució nortamericana de 1935 més les aportacions romanes, espanyoles i el dret anglosaxó.[3]

La nova Constitució establix una democràcia en representants de tres poders separats independents: l'Eixecutiu, un Poder Llegislatiu bicameral, i el Poder Judicial. Hi ha tres comissions constitucionals: la Comissió d'Auditoria, a la Comissió d'Administració Pública i la Comissió Electoral.[3]

per lo tant, la Constitució establix una llei completa de Drets que garantisa els drets civils i polítics i fonamentals en sufragis lliures, justs i periòdics.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Constitució de la República de Filipines de 1987». Consultat el 19 de novembre de 2015.
  2. ↑ «Constitució de la República Filipina : decretada per l'Assamblea Nacional de Malolos en la seua solemne sessió del 21 de giner de 1899». Consultat el 19 de novembre de 2015.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 «Història constitucional de Filipines». Consultat el 19 de novembre de 2015.
  4. ↑ «La Constitució Política de Malolos: una carta hispànica». Carayan Press. Consultat el 19 de novembre de 2015.
  5. ↑ «Acta Jones, Carta Orgànica de 1917 de Puerto Rico». Consultat el 19 de novembre de 2015.
  6. ↑ «Caiguda de Filipines, Bataan i Corregidor». Consultat el 19 de novembre de 2015.
  7. ↑ «eglamento de l'Assamblea nacional i constitució de Filipines». Consultat el 19 de novembre de 2015.