Connado

En botànica, el terme connaació fa referència al tipo de sinorganizaació (“organisació de lo fusionat”) en la qual les peces florals del mateix verticilo es fusionen entre sí. Existixen quatre tipos de verticilos florals: càliç (conjunt de sépals), corola (conjunt de pétals), androceo (estams) i gineceo (carpelos). La majoria de les flors tenen els quatre tipos i són flors completes. Les parts florals poden estar unides en atres membres de la mateixa espiral (connaació) o en membres d'atres verticilos (adnaació). Quan les parts estan unides o connadas, s'usa sense- o sim- ("junt"). Per eixemple, en un càliç aposépalo o polisepalo, els sépals no estan units; en un sinsépalo, si ho estan. Entre els òrguens que es troben connados existix continuïtat histológica, és dir els teixits que formen tals òrguens també estan fusionats.

La formació d'una connaació pot ser congènita (es desenrolla durant el procés de gestació), en la qual, si be semblen estar fusionat, en realitat es varen desenrollar com un mateixa, o postgénita (adquirit tardíament en el desenroll). La connaació afecta principalment als pétals, que són apopétalos (lliures) o simpétalos (units), i els carpelos que són apocárpicos o sincárpicos. La cohesió dels estams es troba en menys freqüència, pero en freqüència s'adherixen als pétals, quan es diu que són epipétalos.

La simetria horisontal de la flor depén en primer lloc del model de disposició o inserció de les parts del receptàcul floral. Ací es distinguixen tres tipos: (1) espiral en tota la seua extensió, (2) cíclica en tot, és dir, en totes les parts en espirals distintes, i (3) una mescla d'atres tipos, generalment cridada hemicíclica o espirocíclica. En les flors en espiral, el número de parts és casi sempre gran i generalment s'inserten en un receptàcul gran i estan completament lliures entre sí, pero en les flors cíclicas, en receptàculs més chicotets i una inserció més propenca de les peces, a sovint sorgixen modificacions per cohesió i adheriment. La cohesió de parts similars afecta a qualsevol dels òrguens de la flor. Els sépals poden unir-se en un tubo de càliç o els pétals en un tubo de corola, el grau d'unió varia en abdós casos des de la fusió completa, que no deixa rastre de l'individualitat dels membres, a la cohesió en un anell poc profunt només en la base. Si be la cohesió dels sépals, o sinsépalo, és un fenomen esporàdic, en el que inclús les espècies dins del mateix gènero poden diferir, la condició simpétala, per una atra part, tendix a córrer de manera consistent a través de famílies sanceres i és un valiós caràcter clasificatorio.