Anar al contingut

Conflicte de l'Alt Karabaj

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Conflicte de l'Alt Karabaj

El conflicte de l'Alt Karabaj entre Armènia i Azerbaiyan va ser una disputa que va dur a varis enfrontaments armats entre abdós països per la regió de l'Alt Karabaj i sèt districtes circumdants,[1] que varen aplegar a estar controlats de facto per l'autodeclarada República d'Artsaj, pero sempre varen ser reconeguts internacionalment com a part de jure d'Azerbaiyan.

El conflicte té el seu orige a principis del XX quan, baix l'Unió Soviètica, Iósif Stalin va decidir convertir la regió en un óblast autònom de l'Azerbaiyan soviètic.[2][3] El conflicte va escomençar en 1988, quan els armenis de Karabaj varen exigir que la regió fora traslladada de l'Azerbaiyan soviètic a l'Armènia soviètica. El conflicte es va convertir en una guerra a gran escala a principis de la década de 1990.[4]

Un alto el fuego firmat en 1994 va proporcionar dos décades de relativa estabilitat, que es va deteriorar significativament junt en la creixent frustració d'Azerbaiyan en el statu quo, en contradicció en els esforços d'Armènia per cimentar-ho. Una escalada de quatre dies en abril de 2016 es va convertir en la violació més letal de l'alto el fuego fins a la guerra de 2020.[5][6]

A finals de 2020, la segona guerra de l'Alt Karabaj a gran escala va causar mils de víctimes i una important victòria azerí. Un armistici va ser establit per un acort tripartit d'alto el fuego el 10 de novembre, lo que va resultar en la recuperació d'Azerbaiyan de tots els territoris ocupats que rodegen Nagorno-Karabaj, aixina com la captura d'un terç de Nagorno-Karabaj.[7]Les violacions de l'alto el fuego en Nagorno-Karabaj i en la frontera entre Armènia i Azerbaiyan varen continuar despuix de la guerra de 2020, en víctimes intermitents pero contínues.

Azerbaiyan va escomençar a bloquejar Artsaj en decembre de 2022 i va llançar una ofensiva militar a gran escala en setembre de 2023, que va resultar en la rendició de les autoritats d'Artsaj. Artsaj es va dissoldre l'1 de giner de 2024, fent fugir i refugiar-se a més de 120 000 armenis natius d'Artsaj/(Alt Karabaj/Nagorno-Karabaj).

No obstant, el conflicte entre armenis i azerbaiyanos persistix entorn a atres territoris disputats.

Antecedents

Artícul principal → Frontera entre Armènia i Azerbaiyan.


El Nagorno-Karabaj, habitada principalment per armenis com a resultat de la política constant de les autoritats russes de poblar la regió per colon iranís, a principis del XX dos voltes (en 1905-1907 i 1918-1920) es va convertir en l'escenari d'un sanguinós conflicte armeni-azerbaiyano (vore per a més detalls). Història de Nagorno-Karabaj). En 1921, per la resolució del Politburó del Comité Central del PCR (b), es va incorporar a la RSS d'Azerbaiyan en la creació de l'autonomia (NKAO - Regió Autònoma de Nagorno-Karabaj). Açò va causar descontent entre els armenis, que durant moltes décades varen exigir l'adheriment de la NCAO a Armènia.

A principis d'octubre de 1987, en mítins en Ereván dedicats als problemes ambientals, va haver demandes per a la transferència de la NKAO a Armènia, que posteriorment es varen repetir en numeroses crides enviades als líders soviètics.

En agost de 1987, la regió va escomençar a arreplegar firmes entre la població armènia en virtut d'una crida en apoyo de la demanda de la transferència de Karabaj a Armènia. La direcció de la RSS d'Azerbaiyan i el Partit Comuniste d'Azerbaiyan, per la seua banda, varen tractar d'utilisar el mando existent i les palanques burocràtiques, en l'esperança de resoldre la situació.

El 21 d'octubre, Heydar Aliyev va ser retirat del Politburó en l'explicació de que era «per raons de salut» que, en opinió de la part azerbaiyana, es va fer per a debilitar el paper d'Azerbaiyan abans de l'inici planificat del conflicte.

En novembre de 1987, es va portar a terme un atac contra azerbaiyanos en el districte de Kafansky de la RSS d'Armènia.

El 16 de novembre de 1987, l'assessor del president de l'URSS Mijaíl Gorbachov, l'armeni Abel Aganbegyan, parlant en París, va parlar en defensa de l'adheriment de Karabaj a Armènia.

La fase moderna del conflicte va escomençar en febrer de 1988. Durant la dissolució de l'Unió Soviètica entre 1990 i 1991, les tensions ètniques entre armenis i azeríes varen aumentar en la regió de l'Alt Karabaj fins a aplegar a una guerra entre 1988 i 1994, que va finalisar en una pau favorable als armenis, rubricada en el Protocol de Biskek.

A partir de 2017, l'opinió pública d'abdós costats s'ha senyalat com «cada volta més arraïlada, belicosa i intransigent». En este context, les concessions mútues que podrien reduir les tensions en el llarc determini podrien, en el curt determini, amenaçar l'estabilitat interna i la supervivència de les èlits governant, deixant, per lo tant, pocs incentius per al compromís.

Azerbaiyan va recuperar grans cantitats de territori en la guerra de 2020, rubricats en l'acort d'alto el fuego en l'Alt Karabaj de 2020.

Primera guerra de l'Alt Karabaj (1988-1994)

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Vore també

Referències

  1. ↑ «Armènia, Artsakh Security Councils hold joint session in Yerevan». primeminister. am. The Prime Minister of the Republic of Armènia (2019-12-23). Archivat des de l'original, el 2020-08-05. «... the peaceful resolution of the Artsakh conflict.»
  2. ↑ Carley, Patricia (1998-12-01). «Nagorno-Karabakh: Searching for a Solution». United States Institute of Peace. Archivat des de l'original, el 2020-08-05. «Many observers view it as an ethnic conflict fueled by nationalist intransigence.»
  3. ↑ Yamskov, A. N.(October 1991).«Ethnic Conflict in the Transcausasus: The Case of Nagorno-Karabakh».Theory and Society.20(5): 631–660.doi:10.1007/BF00232663.
  4. ↑ «Armènia-Azerbaijan Nagorno-Karabakh conflict». nk. gov. az. Cabinet of Ministers of the Republic of Azerbaijan. Archivat des de l'original, el 2020-08-17.
  5. ↑ «Stalin's Legacy: The Nagorno-Karabakh Conflict – Association for Diplomatic Studies and Training» (2013-08-06). Archivat des de l'original, el 2017-01-09. Consultat el 2017-02-26.
  6. ↑ «Nagorno-Karabakh's Gathering War Clouds». Crisis Group (2017-06-01). Archivat des de l'original, el 2017-06-01. Consultat el 2017-06-04.
  7. ↑ «Armènia and Azerbaijan: A blockade that never ended and a peace deal hanging by a thread» (en en). Global Voices (2023-07-19). Consultat el 2023-09-20.