Conferència de Jericó

La Conferència de Jericó (en àrap: مؤتمر أريحا; en hebreu: החלטות יריחו) es va celebrar en decembre de 1948 per a decidir el futur dels territoris de Palestina que varen ser anexats per Jordània al final de la guerra àrap-israelita de 1948, dirigida pel xeic Muhammad Ali Ja'abari. La personalitats Pro-jordanes varen demanar l'anexió de Cisjordània, inclosa Jerusalem oriental, a Jordània. Esta unificació va ser posteriorment coneguda com la "unificació de les dos vores" (els bancs de l'est i oest del riu Jordán.)

En octubre de 1948, el rei Abdullah va començar una série de mides en la finalitat d'efectuar l'anexió de les parts de Palestina que el seu eixèrcit i atres forces àraps havien capturat i mantingut durant la guerra àrap-israelita de 1948. Ho va fer mentres que la llínea d'alto el fuego va ser establida o acordat en febrer de 1949.

El primer pas va ser una sessió en Amán, convocada per iniciativa del govern de Transjordania, en la que els representants del rei Abdullah i un gran número de refugiats palestins varen demanar un congrés palestí més ampli per a declarar l'unitat palestina i reconéixer al rei Abdullah com a Rei de Palestina. L'1 de decembre de 1948, una conferència en Jericó va demanar l'anexió de lo que quedava de Palestina baix la corona hachemita a la llum de la realitat de que el territori palestí restant estava baix control de manera efectiva per l'autoritat jordana.

El govern transjordano gradualment va assumir les funcions civils de la Ribera Occidental , el pagament dels salaris dels funcionaris i l'absorció dels governadors locals en lo que en avant va ser cridat el Regne Hachemita de Jordània. En febrer de 1949, la Llei de nacionalitat jordana va ser esmenada per a concedir ciutadania jordana als Palestins.

Vore també

• Història de Palestina
• Història d'Israel