Conducte NACA
Un conducte NACA,[1] també cridat a voltes entrada NACA, és una forma comuna de baixa resistència del disseny d'entrada de l'aire, originalment desenrollada per la NACA (Comité Conseller Nacional per a l'Aeronàutica), una agència federal dels Estats Units, precursor de la NASA, en 1945.[2]
Quan s'implementa correctament, un conducte NACA permet que l'aire fluïxca dins d'un conducte intern, a sovint en fins de refrigeració, en un destorbament mínim al fluix. El disseny original va ser cridat "entrada sumergida", i consistix bàsicament en l'implementació d'una rampa poc profunda en parets curves, empotrades en la superfície i exposta en un cos aerodinàmic, tal com un avió.[3]
Este disseny es creu que funciona perque la combinació de l'àngul de la rampa i el perfil de curvatura de les parets crea una contra-rotació de vórtices que desvien la capa llímit de distància de l'entrada, i aspira l'aire en un moviment més ràpit, evitant al mateix temps la resistència i el fluix de separació que pot ocórrer de forma sobreixent. Este tipo d'entrada generalment no pot alcançar les pressions més grans i volums de fluix d'un disseny extern, per açò és que s'usa rarament per a l'aplicació de chorrada d'admissió del motor, per al que va ser dissenyat originalment, tal com succeïx en el North American YF-93.[4]
En automòvils
[editar | editar còdic]
Els conductes NACA són àmpliament usats en el disseny d'automòvils deportius i de competició. Les seues primeres implementacions, que varen succeir poc despuix de la descalificació de l'investigació per part de la NACA, es varen donar en vehículs de carreres. Encara que va haver alguns antecedents, se li atribuïx a l'equip Vanwall de Fòrmula 1, i al seu ingenier Frank Costin, el mèrit de ser el primer en utilisar-ho, en 1956.[5] Ya en la década següent, el seu us es va estendre a diverses competicions i també en el sector automovilístic. És visible en vehículs com el Ford Mustang Shelby GT350/GT500 (1969-70), l'Alfa Romeo Montreal (1970), el Pontiac GTO (1973), el Lamborghini Countach (1974-90), el Ferrari F40 (1987-92) o el Nissan GT-R (2009-2020).[6][5]
Al mateix temps, en l'evolució del dispositiu a través dels anys, es implentó el seu us en camions i vehículs de gran porte per a l'aforro de combustible per mig de la reducció de la resistència aerodinàmica. Estos són coneguts com ECO-FINS.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «National advisory committee for aeronautics» (en anglés). naca.central.cranfield.ac.uk. Consultat el 28 de març de 2013.
- ↑ Retrospect - The NACA air duct supercars.net. Consultat el 12 de març de 2025.
- ↑ Naca Scoop Element help.altair.com. Consultat el 12 de març de 2025.
- ↑ YF-93A; The Forgotten Sabre Ed Nash's Military Matters. Consultat el 12 de març de 2025.
- ↑ 5,0 5,1 «The 10 coolest cars with NACA ducts» (en en-us). Hagerty Media. Consultat el 2023-09-14.
- ↑ «Retrospect – The NACA air duct» (en en-us). Sports Car Digest. Consultat el 2023-09-14.
- ↑ «The Fuel Saving Evolution of the NACA Duct: Aerodynamic Genius for Trucks» (en és). www.linkedin.com. Consultat el 2023-09-14.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Staniforth. Race and Rali Car Sourcebook. ISBN 1-85960-846-9..
- Frick, Charles W., et. al. NACA ACR No. 5120, An Experimental Investigation of NACA Submerged- Duct Entrances. NACA, November 13, 1945.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conducto NACA» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.