Conca del Sistán
La conca del Sistán és una conca endorreica interior que comprén gran part del suroest d'Afganistan i del surest d'Iran, una de les regions més seques del món i un àrea somesa a una prolongada sequia. Esta conca hidrogràfica està formada per un sistema de rius que fluïxen des de les montanyes d'Afganistan fins a desaguar en un conjunt de llac d'aigua dolça i àrees pantanosas; estos, a la seua volta, en época de grans pluges es desborden i acaben fluint en la depressió salina de Godzareh, en Afganistan, el destí final. El riu Helmand drena la major conca hidrogràfica, alimentada principalment pel desgel de les montanyes d'Hindú Kush, pero atres rius contribuïxen també.[1][2]
Un tossal de basalt, coneguda com mont Khajeh, s'alça junt als llac i pantans de la conca.
Lagos
[editar | editar còdic]En la part més baixa de la conca del Sistán hi ha una série de llac poc profunts, coneguts com hamuns. Sembla que en el passat hi havia un únic llac, el llac Hamun,[3] pero ara hi ha tres llac separats. De nort a sur dels llac són els següents:
- Hamun-i Puzak, que es troba principalment en Afganistan i rep les aigües del canal de Shelah Charj del riu Helmand, i també des del riu Jash i atres menuts rius.[4]
- Hamun-i Sabari, localisat a cavall entre Iran i Afganistan i rep les aigües del ramal Parian del riu Helmand, i del riu Farah (de 560 km) i el riu Harut (400 km).[4]
- Hamun-i Helmand, localisat totalment en Iran, en el que aplega la major proporció d'aigües del riu Helmand per un canal conegut com el Rud-i Sistan.
- Artícul principal → Hamun-i Helmand.
Hidrologia
[editar | editar còdic]En temps d'inundacions els hamuns s'unixen en un gran llac, i una volta cada 20 anys, més o menys, les riuades provoquen un desbordament del Hamun-i Helmand per un riu normalment sec, conegut com el Shela Rud, terminant en la depressió Godzareh. En 1885 va haver una inundació excepcional i les aigües varen omplir la depressió durant tres anys.[4]
En els últims anys, especialment durant la sequia de 1998 a 2005, els hamuns s'han secat completament.[4]
Importància ecològica
[editar | editar còdic]Ya que l'economia de la regió es basa en l'agricultura, la subsistència depén del desgel i les precipitacions en les altes montanyes per a mantindre la salut de la conca Sistán i les seues chapullés. Esta font d'aigua vària molt en el temps, lo que provoca problemes fonamentals per a la supervivència dels assentaments humans en la zona. Una severa sequia va començar a finals de el XX i dur sis anys, fins a 2005, en conseqüències extremes per a la població.[1]
La supervivència econòmica de la regió depén dels productes del chapull. Per eixemple, els llits de juncs proporcionen aliment per al ganado, combustible per a cuinar i calfar-se, i matèries primeres per a estructures i artesania. La disponibilitat d'aigua afecta als ingressos derivats de la peixca i de la caça, una important font d'ingressos. El resultat de la sequia ha segut el colapse de l'economia local, aixina com la destrucció del sistema ecològic dels chapulls, causant danys a l'agricultura en la delta que es basa en la irrigación des del riu Helmand.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «History of Environmental Change in the Sistan Basin 1976 - 2005» (en anglés). Consultat el 20 de juliol de 2007.
- ↑ «Restoration, Protection and Sustainable Use of the Sistan Basin» (en anglés). Consultat el 20 de juliol de 2007.
- ↑ «9: The issue of Lake Hamun and the Hirmand River» (en anglés). Central Eurasian water crisis: Caspian, Aral, and Dead Sigues. United Nations University. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2010. Consultat el 31 d'agost de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Geology, Water, and Wind in the Lower Helmand Basin» (en anglés). U.S. Geological Survey. Consultat el 31 d'agost de 2010.
- ↑ «History of Environmental Change in the Sistan Basin» (en anglés). www.envirosecurity.org. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 20 de juliol de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca del Sistán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.