Computació ubiqua

La computació o informàtica ubiqua (ubicomp) és un concepte en ingenieria de software i les ciències de la computació. És entesa com l'integració de l'informàtica en l'entorn de la persona, de manera que els ordenadors no es perceben com a objectes diferenciats, apareixent en qualsevol lloc i en qualsevol moment. És el concepte que determina per primera volta que l'home no es deu adaptar a la màquina, sino la màquina a l'home. La computació en l'ubiqua, coneguda també com a servicis en el núvol, informàtica en l'ubiqua, ubiqua còmput o simplement «ubiqua», és un paradigma que permet oferir servicis de computació a través d'una ret, que usualment és internet.

A diferència de la computació d'escritori, la computació ubiqua pot ocórrer en amprar qualsevol dispositiu, en qualsevol ubicació i en qualsevol format. L'usuari interactua en la computadora incrustada, que pot existir en distintes formes, incloent computadores portàtils, tabletas i terminals en objectes comuns tals com refrigeradores, televisors o un joc de anteojos. La tecnologia subjacent que soporta la computació ubiqua inclou l'Internet, el middleware, sistemes operatius, còdic mòvil, sensors, microprocessadors, interfaços d'usuari, rets, protocols de comunicació, posicionament i ubicació i nous materials.

Esta disciplina es coneix en anglés per atres térmens com pervasive computing, ambient intelligence («inteligència ambiental»), calm technology, things that think («coses que pensen») i everyware (resultat d'afegir la terminació -ware de software a everywhere, «en tots els llocs», mantenint la pronunciació). Des del punt de vista dels elements actors, se li coneix també com a elements del Internet de les Coses (IoT), computació háptica, i inclús l'inteligència artificial.

En lloc de propondre una definició única per a la computació ubiqua, i para dits térmens relacionats, una taxonomia de les propietats per a la computació ubiqua ha segut proposta,Plantilla:Quí d'a on distints tipos d'aplicacions i sistemes ubics poden ser descrits.

La computació ubiqua toca una vasta gama de tòpics, incloent el còmput distribuït, computació mòvil, rets mòvils, computació contextual i semàntica, rets de sensors i interacció home-màquina.

Antecedents històrics

S'atribuïx a Mark Weiser l'autoria del concepte en els seus últims artículs escrits en 1991 quan treballava para Xerox en el laboratori de Pal Alt (PARC). A Weiser en alguna mida li va influir el tractament de la distopía en la novela Ubik de Philip K. Dick, en la que s'entrevea un futur en el que tot, des dels pomos de les portes al paper higiènic, seria inteligent i intercondo. L'alvanç de la ciència no ha anat tan ràpit com vaticinava Weiser, pero en els últims anys s'han produït importants alvanços en eixa direcció.

l'Institut Tecnològic de Massachusetts ha segut protagoniste de significatives aportacions a esta disciplina, entre les que destaquen les del consorci de Hiroshi Ishii Things That Think, del Mija Lab i l'iniciativa CSAIL materialisada en el proyecte Oxygen.

En un artícul de 2004, l'escritor nortamericà Adam Greenfield va falcar l'ingeniós terme everyware per a les tecnologies que incorporen computació ubiqua, inteligència ambiental o mijos tangibles. Tornarà a utilisar el terme en el seu llibre Everyware: The Dawning Age of Ubiquitous Computing (ISBN 0-321-38401-6), en el que Greenfield descriu el paradigma d'interacció entre la computació ubiqua com una "mescla de processament d'informació en el comportament", posant com a eixemple del món real el sistema de Targetes Oyster utilisades en Londres Oyster card.

Mark Weiser ha propost tres models bàsics que puguen ser considerats per a desenrollar sistemes ubics:

1. Tabs: dispositius d'escassos centímetros, que poden ser duts per un usuari
2. Pads: dispositius del tamany d'una mà
3. Boards: dispositius que poden aplegar a medir metros

Estes categories propostes per Weiser es caracterisen generalment per ser grans, tindre una forma plana o incorporar algun tipo d'eixida visual. Si es relaixen estes consideracions (permetent acceptar, per eixemple, dispositius de fins al tamany de nanómetros) es pot estendre este ranc fins a un número de dispositius molt major, i també potencialment fins a un número de dispositius molt més útils. Per lo tant, en el temps s'han acabat proponent atres tres tipos de classificacions:

1. Dust (pols): dispositius miniaturizados que poden no tindre algun tipo d'eixida visual (per eixemple, els sistemes Micro-electromecànics MEMS), el tamany dels quals pot oscilar entre nanómetros fins a micrómetros o milímetros.
2. Skin (pell): poden ser fabricats en capacitats d'emetre llum i en diversos materials, com a polímero conductivos, alguns dispositius orgànics, etc. Es veuen freqüentment com a roba, cortines, o diversos elements de decoració
3. Clay (argila): conjunts de distints MEMS poden combinar-se per a crear formes en tres dimensions.

Àrees d'investigació

La computació ubiqua representa un gran desafiu científic/tècnic, una gran caseta d'oportunitat i és un àrea atractiva per al sector empresarial. La seua adopció, com una de les llínees estratègiques de desenroll del país, es reflectirà en un impacte social, un impacte científic, un impacte tecnològic, i finalment en un impacte econòmic. Les àrees d'investigació i desenroll que s'identifiquen com d'alta prioritat dins del còmput ubic i sense ser exhaustius, es presenten a continuació:

• Sensors

1. Adquisició de senyals corporals
2. RFIDs

• Rets de pròxima generació

1. Internet 2 com a soport per a còmput ubic
2. Rets de Sensors
3. Rets Ad‐hoc
4. Interconexió de dispositius heterogéneus
5. Seguritat informàtica

• Sistemes Distribuïts

1. Redissenyar solucions per a que siguen aplicables al còmput mòvil i/o ubic.
   1. Soporte multimèdia
   2. Tolerància a falles
   3. Escalabilidad

• Computació mòvil

1. Sistemes d'Igual‐a‐Igual (Peer‐to‐Peer)
2. Servicis de posicionament i localisació
3. Servicis de Base (i.g. Posicionament per GSM/GPRS)

• Desenroll de sistemes ubics (aplicacions)

1. i‐Medicina
   1. Monitoreo i processament de senyals mèdiques remotes
   2. Context‐aware systems
   3. Monitoreo d'activitat en vells
2. Tele‐Diagnòstic Mòvil

Vore també

• Ciutat inteligent
• Computació urbana
• Robot domèstic
• Internet de les Coses