Compte
El ull o globo ocular és un orgue visual que percep la llum i la convertix en impulsos electroquímics que viagen a través de neuronas pel nervi òptic. En organismes superiors, l'ull és un sistema òptic complex que capta la llum de les afores, regula la seua intensitat a través d'un diafragma (iris), enfoca l'objectiu gràcies a una estructura ajustable de lents (cristalí) per a formar l'image, que després convertix en un conjunt de senyals elèctriques que apleguen al cervell a través de rutes neuronals complexes que conecten, per mig del nervi òptic, l'ull a la corfa visual i atres àrees cerebrals.[1][2][3]
Evolució
[editar | editar còdic]Des de que Charles Darwin va descriure l'evolució dels sers vius fins al present, s'ha comprés molt millor l'orige de l'ull. L'estudi de l'evolució de l'orgue de la visió a través dels registres fòssils és problemàtic degut a que els teixits blans no solen deixar restants visibles. Des de la década de 1960 s'havia cregut que els diferents tipos d'ulls dels sers vius s'havien desenrollat independentment, no obstant l'evidència actual provinent de la genètica i la anatomia comparada ha respalat cada volta més l'idea d'un ancestro comú que ha donat orige als diferents tipos d'ulls dels animals.[4][5][6]
Invertebrats
[editar | editar còdic]Els invertebrats poden presentar en general dos tipos d'ulls: ulls simples, a voltes cridats ocelos, i ulls composts. Solament en alguns grups, com els cefalòpodes o les aranyes saltadores, existixen òrguens visuals molt desenrollats que s'aproximen als dels vertebrats.
- Els ulls simples o ocelos són menudes cavitats en una senzilla retina i coberts per una còrnea transparent. El seu rendiment òptic és molt llimitat.
- Els ulls composts estan constituïts per múltiples elements equivalents, cridats omatidios, que s'agrupen de tal forma que cada u apunta en una direcció diferent i entre tots cobrixen un àngul de visió més o menys ampli.
Cada omatidio és una estructura independent que conté vàries cèlules sensibles a la llum, situades darrere d'elements òptics transparents que complixen la funció que la còrnea i el cristalí eixerciten en els ulls dels vertebrats. En el sistema nerviós es reunix tota l'informació dels diferents omatidios i es forma una única image.
Per la pequeñez de la lent, este tipo d'ull té escassa capacitat de resolució, encara que són molt sensibles als canvis d'allumenament i al moviment. En alguns casos són capaços de percebre els colors i la polarisació de la llum.
Moluscs
[editar | editar còdic]Cefalòpodes
[editar | editar còdic]L'ull dels cefalòpodes està molt desenrollat, és molt similar al dels vertebrats, i és un excelent eixemple de convergència evolutiva, és dir, ha aplegat a una forma i funció molt pròxima a la dels vertebrats per mig d'un procés evolutiu diferent. Pot alcançar un tamany considerable en Architeuthis (calamars jagants), en els que s'han medit ulls de 25 cm de diàmetro.
Està compost de còrnea, cristalí, iris (que regula la cantitat de llum que penetra en el mateix) i retina. El cristalí facilita l'enfocament movent-se cap a davant o cap a arrere, per mig d'un mecanisme similar al dels peixos. La retina es diferencia de la dels mamífers en que no posseïx un punt cego, puix les fibres nervioses sorgixen directament en la part d'arrere de la mateixa. L'orgue és immòvil, no dispon de músculs externs que puguen movilisar-ho, com en els mamífers.
Artròpodes
[editar | editar còdic]Els artròpodes són un dels grups que presenta major diversitat en lo que a òrguens fotorreceptores es referix. En el grup dels crustacis existixen diferents varietats de #morfologia, incloent varis tipos d'ull simple i compost, mentres que el grup dels aràcnits es troba restringit solament a ulls simples no molt desenrollats llevat en algunes famílies d'aranyes com Salticidae i Lycosidae. En els insectes predominen varis tipos d'ull compost, encara que molts clados presenten ulls simples cridats ocelos. Els miriapodos, per una atra part, també carixen d'ulls composts.
A pesar de que els ulls composts es consideren una característica ancestral en el grup dels artròpodes, alguns membres no els tenen possiblement per una pèrdua secundària del caràcter. En els membres del subfilum diplopoda (milpies), poden presentar-se ulls laterals accessoris, que estan ubicats a l'interior del cap, i no es troben en contacte en la cutícula superficial. Estos ulls accessoris, també es poden trobar en atres grups d'artròpodes i es desconeix la funció específica que eixerciten.[7]
Aranyes
[editar | editar còdic]Les aranyes disponen per lo general de 8 ulls simples, no composts, com ocorre en els insectes. Cada u d'ells té cristalí i retina. La seua visió és relativament pobra, puix no són capaces de distinguir les formes, sino únicament els objectes en moviment.[8] Una excepció són els membres de la família Salticidae (aranyes saltadores), quatre de que els seus huit ulls s'orienten frontalment; els dos centrals són més grans que el restant.[9]
Els ulls de les aranyes saltadores són, com en tots els aràcnits, ulls simples, pero molt elaborats, capaços d'enfocar i de moure's per mig d'un sistema de sis músculs en cada ull principal que fan possible moviments horisontals, verticals i rotatoris que s'assemblen als de l'ull humà.
Els ulls frontals proporcionen visió estereoscópica i, en associació en els laterals, completen un camp de visió de 360°, #lo que els permet a estos animals controlar tot el seu entorn sense moure's. La seua eficaç visió és excepcional no solament entre les aranyes, sino entre els artròpodes.[9]
Vertebrats
[editar | editar còdic]L'estructura i el funcionament de l'ull és molt similar en la majoria dels vertebrats. El globo ocular és bàsicament una esfera plena d'un líquit transparent, cridat humor acuoso, que està compost per un 99 per cent d'aigua. La paret està formada per tres capes: la més interna o retina, l'intermija o coroides, i la més externa, que es diu esclerótica.
Posseïx una lent anomenada cristalí, que és ajustable segons la distància; un diafragma, que es diu pupila (el diàmetro de la qual està regulat pel iris), i un teixit sensible a la llum, que és la retina.
En l'excepció dels peixos, amfibis i serps, l'enfocament es conseguix gràcies al canvi de forma del cristalí per mig d'un múscul cridat múscul ciliar.
La llum penetra a través de la pupila, travessa el cristalí i es proyecta sobre la retina, a on es transforma, gràcies a unes cèlules anomenades fotoreceptoras, en impulsos nerviosos, que són traslladats, a través del nervi òptic, fins al cervell.
Els ulls de tots els vertebrats compartixen un model de circuit retiniano comú: cinc classes de neurones, dispostes en tres capes nuclears que flanquegen dos capes sinápticas.[10]
Els músculs extrínsecos del globo ocular són els mateixos en tots els vertebrats, inclós l'home.[11]
Peixos
[editar | editar còdic]La visió en els peixos posseïx algunes característiques especials: no presenten parpallas, el cristalí és esfèric en lloc de biconvexo i es troba molt prop de la còrnea. Ademés, l'enfocament es produïx gràcies a uns músculs cridats retractores que mouen el cristalí alvance o arrere en funció de la distància a la que es troba l'objecte.
Amfibis
[editar | editar còdic]La vista és el principal sentit en els amfibis. Presenten tres parpalles: el superior; l'inferior, que és mòvil, i una membrana nictitante transparent, que recobrix el globo ocular quan l'animal està sumergit. Apareixen glándulas lagrimales que són necessàries per a mantindre la còrnea humida quan es troben fòra de l'aigua. L'acomodació es realisa pel mateix mecanisme que en els peixos, movent el cristalí alvance o arrere.[8]
Reptils
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que els amfibis, els reptils posseïxen parpalla superior i inferior i membrana nictitante. En les serps les parpalles s'unix per a formar una lentilla transparent que cobrix l'ull. En algunes espècies, com la tuátara, existix un tercer ull, conegut com ull parietal.[12]
Aus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Visió de les aus.
En l'ull de les aus existixen diferents adaptacions. El tamany de l'orgue és proporcionalment més gran respecte al cos que en els mamífers, i la acomodació té lloc per mig d'un doble mecanisme que permet canviar la curvatura de la còrnea i del cristalí.
La retina és molt rica en cèlules fotorreceptoras, #lo que fa supondre que la visió és excelent, i en algunes espècies existixen dos fóveas, una central i una atra més perifèrica, com ocorre en els falcons, en les àguilas i en els falcies.[13]
Una estructura característica dels ulls de les aus que no existix en els mamífers és el pecten o pentine ocular, un teixit que conté una vasta ret de gots sanguíneus en apariència de pentine que, partint d'una de les capes que formen la paret de l'ull, la coroides, penetra en el humor vítreo. No se sap qué funció precisa eixercita, encara que es creu que proporciona oxigen i nutrients a la retina.[8]
La major part de les aus són tetracromáticas, és dir, posseïxen cons sensibles a quatre colors: ultravioleta, roig, vert i blau.[14] Les colomes són pentacromáticas (cinc colors), mentres que els sers humans són tricromáticos, puix solament posseïxen tres tipos de cons.
Mamífers
[editar | editar còdic]
La visió és un important sentit en la majoria dels mamífers. L'estructura de l'ull és similar a la descrita en atres vertebrats. L'acomodació té lloc únicament per canvis en la forma del cristalí. La visió del color està menys desenrollada que en els reptils i en les aus. Els bastons, que són les cèlules que permeten la visió en condicions de baixa lluminositat, són predominants en la retina de la major part dels animals d'este grup, la qual cosa recolza l'hipòtesis de que els primers mamífers varen ser nocturns. Els primats, les fardes i algunes atres espècies tenen millor desenrollada la percepció dels colors que el restant del grup.
Fisiologia
[editar | editar còdic]Agudea visual
[editar | editar còdic]
La agudea visual és "la capacitat de distinguir detalls" i és propietat de les cèlules còniques.[15] Per a medir esta resolució òptica a sovint s'utilisen els cicles per grau.
Teòricament, per a un ull humà en una agudea excelent, la resolució màxima és de 50 cicles/grau.[16] Una rata, en canvi, presenta al voltant d'1 a 2 c/g.[17] Un cavall té una agudea superior en la major part del seu camp visual en comparació a una persona, pero, per una atra part, no conta en l'alta resolució de la regió de la fóvea central de l'ull humà.[18]
En un ull compost, la resolució està relacionada en el tamany dels omatidios individuals i la distància entre els seus confrontants. Físicament, estos no tenen la capacitat de reduir-se en tamany per a conseguir l'agudea que es pot trobar en ulls de vertebrats, com en mamífers. D'esta manera, estos últims conten en una resolució major que la que presenten els ulls composts.[19]
Percepció del color
[editar | editar còdic]"La visió del color és la facultat de l'organisme de distinguir llums de diferents qualitats espectrals".[20] Tots els organismes estan restringits a un menut ranc del espectre electromagnètic; açò varia d'una criatura a una atra, pero es troba principalment entre llongituts d'ona de 400 i 700 nm.[21] Esta és una secció prou menuda de l'espectre electromagnètic, provablement reflectint l'evolució submarina de l'orgue: l'aigua bloqueja totes les finestres de l'espectre llevat dos, i no hi ha hagut pressió evolutiva entre els animals terrestres per a ampliar este ranc.[22]
El pigment més sensible, la rodopsina, té una resposta màxima a 500 nm.[23] Menuts canvis en els gens que codifiquen esta proteïna poden modificar la resposta màxima en uns pocs nm;[3] els pigments en la lent també poden filtrar la llum entrante, canviant la resposta màxima.[3] Molts organismes són incapaços de discriminar entre colors, i en canvi veuen en tons de gris. La visió del color necessita una varietat de cèlules pigmentarias que són principalment sensibles a rancs més menuts de l'espectre. En primats, geckos i atres organismes, estos prenen la forma de cèlules còniques, a partir de les quals varen evolucionar les cèlules bastons més sensibles.[23] Inclús si els organismes són físicament capaços de discriminar diferents colors, açò no significa necessàriament que puguen percebre la varietat de pigments: açò solament es pot deduir en proves de comportament.[3]
La majoria dels organismes en visió de colors poden detectar la llum ultravioleta. Esta llum d'alta energia pot danyar les cèlules receptores. En algunes excepcions (serps, mamífers placentarios), la majoria dels organismes eviten estos efectes en tindre gotes d'oli absorbent al voltant dels seus cons. L'alternativa, desenrollada per organismes que havien perdut estes gotes d'oli en el curs de l'evolució, és fer que el cristalí siga impermeable a la llum ultravioleta; açò exclou la possibilitat de que es detecte llum ultravioleta, ya que ni tan sols aplega a la retina.[23]
En la cultura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Respecte a les relacions humanes, l'ull ha jugat un paper rellevant en l'activitat social. De la mateixa manera, els ulls s'han considerat estèticament atractius i cridaners. Estos òrguens han segut retratats com d'especial sensibilitat i simbolisme. A principis de sigle, l'importància dels ulls entre les persones pot vore's reflectida en les donacions de còrneas: en Estats Units i Austràlia, el 30 % de les famílies que accepten donar el cor, pulmó i renyó d'un fallit rebugen específicament la donació de còrnea o de tot l'ull. Estudis de famílies de donants del Regne Unit i enquestes al públic en general d'Austràlia, Europa i Estats Units mostren que quan les famílies rebugen donar certs òrguens, estos inclouen invariablement als ulls.[24]
Religió
[editar | editar còdic]
Des de #mitologia antigues, els ulls (tant humans com del món animal) han segut destacats com a elements sagrats i retratats en diversos #simbolisme. Alguns dels més destacats són els següents:
- Antic Egipte: El Ull d'Horus és un símbol que representa la protecció, salut i recuperació. D'acort al mit, Horus va perdre el seu ull esquerre lluitant en Seth. Posteriorment va ser curat per Hathor, per #lo que l'ull va adquirir la simbologia relacionada en la curació i va començar a utilisar-se en amulets.[25]
- Mitologia grega: L'animal representatiu de la olímpica Atenea és el muçol, que es considera la font del seu saber i juí. La vista destacada en la nit d'esta au simbolisa la capacitat de la deesa de vore "a on els demés no poden".[26][27]
- Budisme: El tercer ull, representat comunament en estàtues de Buda, reflectix un concepte abstracte de la percepció d'una realitat més allà de l'ordinària. D'esta manera, denota un estat d'allumenament. De forma similar, en el hinduismo simbolisa un canal cap a "el poder intern i amagat".[28]
- Cristianisme: Dins de la simbologia cristiana, el Ull que tot ho veu representa la constant vigilància de la deidad bíblica sobre les persones.[29]
Gastronomia
[editar | editar còdic]
Encara que varien segons l'orige, es considera que els ulls de peix presenten sabor umami i varietat de textures. En l'esfera occidental, per norma general el consum de globos oculars és considerat un tabú. Per una atra part, en països asiàtics cada part del peix s'utilisa, com en Sri Lanka o en China. En este últim, els cuiners solen servir el peix sancer com a plat principal, reservant els ulls per a l'invitat més honorable.[30] També hi ha plats de sushi a on s'inclouen.[31] En Rússia, la sopa ukha es prepara en caps de peix sanceres, incloent els ulls. Un atre eixemple de consum d'estos òrguens és Islàndia, a on se servix un plat cridat svið (cap d'ovella sancera hervir).[32]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Starr, Cecie i Taggart, Ralph (2008). Biologia. L'unitat i diversitat de la vida, Cengage Learning Editors. ISBN 9706867775.
- ↑ (1992).Annual Review of Neuroscience.15
- 1–29.doi:10.1146/annurev.ne.15.030192.000245.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaFrentiu2008 - ↑ Halder G, Callaerts P, Gehring WJCurr Opin Genet Dev..5(5)
- 602–9.doi:10.1016/0959-437X(95)80029-8.
- ↑ Halder G, Callaerts P, Gehring WJScience.267(5205)
- 1788–92.doi:10.1126/science.7892602.
- ↑ Tomarev SI, Callaerts P, Kos L, et al.'Proc Natl Acad Sci USA..94(6)
- 2421–6.doi:10.1073/pnas.94.6.2421.
- ↑ Thomas Spies: Structure and phylogenetic interpretation of diplopod eyes (Diplopoda). Zoomorphology. Vol. 98, Num. 3, 241-260, DOI: 10.1007/BF00312053
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Cleveland P Hickman, Larry S Roberts i Allan Larson (2001). Integrated principles of Zoology, 11ª edició (en anglés), Boston: Mc Graw Hill. ISBN 0072909617.
- ↑ 9,0 9,1 Harland, D.P i Jackson, R.R(2000).Cimbebasia.16
- 231-240.Consultat el 26 de decembre de 2009.
- ↑ Yoshimatsu T.(2024).PLoS Biology.Public Library of Science.22(2)doi:10.1371/journal.pbio.3002538.
- ↑ V., Kardong, Kenneth (cop. 2019). Vertebrates : comparative anatomy, function, evolution, McGraw-Hill Education. OCLC 1059276404. ISBN 978-1-260-09204-2.
- ↑ «Parietal eye» (en anglés). Tuatara Glossary. School of Biological Sciences, Victoria University of Wellington. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2008. Consultat el 23 de decembre de 2009.
- ↑ «Ornitologia: Visió, oïment i olfat en aus». Universitat de Puerto Rico. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2010. Consultat el 23 de decembre de 2009.
- ↑ (1998).Biochemical Journal.330
- 541–47.
- ↑ Ali & Klyne 1985
- ↑ Russ, John C. (2006). The Image Processing Handbook, CRC Press. OCLC 156223054. ISBN 978-0-8493-7254-4. «The upper limit (finest detail) visible with the human eye is about 50 cycles per degree,... (Fifth Edition, 2007, Page 94)»
- ↑ Klaassen, Curtis D. (2001). Casarett and Doull's Toxicology: The Basic Science of Poisons, McGraw-Hill Professional. OCLC 47965382. ISBN 978-0-07-134721-1.
- ↑ «The Retina of the Human Eye».
- ↑ Barlow, H.B. (1952). “The size of ommatidia in apposition eyes”. J Exp Biol 29 (4): 667–674. doi:.
- ↑ Ali & Klyne 1985
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaFernald1982 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaFernald1997 - ↑ 23,0 23,1 23,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGoldsmith1990 - ↑ Mitchell Lawlor. «Anything but the Eyes: Culture, Identity, and the Selective Refusal of Corneal Donation» (en en). Consultat el 20 de juny de 2021.
- ↑ «Eye of Horus» (en en). Enciclopèdia Britànica. Consultat el 20 de juny de 2021.
- ↑ N.S. Gill. «Symbols of the Greek Goddess Athena» (en en). Consultat el 20 de juny de 2021.
- ↑ «Greek Evil Eye: the Evil Eye» (en en). Consultat el 20 d'Agost de 2022.
- ↑ «Buddha's Third eye» (en en). Consultat el 20 d'Agost de 2021.
- ↑ «on-procedix-i-com-és-el-significat-del-ull-que-tot-ho-veu/ ¿Qué és, d'on procedix i quin és el significat de l'Ull que tot ho veu?». Consultat el 20 de juny de 2021.
- ↑ «Eating Fish Eyeballs» (en en). Consultat el 20 de juny de 2021.
- ↑ «Eating Eyeballs: Taboo, Or Tasty?» (en en). Consultat el 20 de juny de 2021.
- ↑ «If You're Not Eating the Eyeballs, You're Missing the Tastiest Part of the Fish» (en en). Consultat el 20 de juny de 2021.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1985) Vision in Vertebrates, Plenum Press. ISBN 978-0-306-42065-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Compte en el Viccionari.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Compte.
Archiu:Wikiquote-logo.svg Compte en Viquidites.
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Eye» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ojo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.