Composts organoiridicos
3.svg)
Els Composts organoiridicos contenen enllaços Iridi-Carbono. Estos composts en enllaços Anar-C es troben en estats d'oxidació que varien entre 0 i V. Per eixemple, l'estat d'oxidació 0 es troba en el tetrairidio dodecarbonilo, Anar4(CO)12, el qual és el més comú i el més estable dels carbolinos binari de l'iridi.[1]
En este compost, cada u dels àtoms d'iridi està enllaçat als atres tres, formant un grup tetraedrico alguns compost organometálicos d'iridi han segut tan importants que se'ls ha donat un nom despuix del seu descobriment, tal és el cas del Complex de Vaska (IrCl(CO)[P(C6H5)3]2),[2] el qual té l'inusual propietat de desfer l'enllaç a les molècules d'oxigen, O2.[3] Una atra és la catálisis de Crabtree, una catálisis homogénea portada a terme per mig de reaccions d'hidrogenació.[4] Estos composts tenen una estructura cuaternaria planar, d8 complexa, en un total de 16 electrons de valència, lo que explica la seua capacitat de reacció.[5] Molts compost organoiridicos són generats del dímer pentametilciclopentadienil dicloruro d'iridi.
Usos
L'aplicació més important dels complexos organoiridicos és com a catalisador en el procés Cativa per a la carbonatació del metanol per a produir àcit acètic.[6] L'iridi competix en el rodio en esta aplicació a llarga escala pel seu baix cost d'operació.
En els laboratoris acadèmics, els complexos d'iridi són àmpliament estudiats degut a que estos complexos promouen l'activació dels encales C-H, pero tals reaccions encara no són amprades en cap procés comercial. Els complexos d'iridi són altament actius per a l'hidrogenació, tant directament com per mig de l'hidrogenació de transferència. Les versions asimètriques d'estes reaccions són també àmpliament estudiades.
Alguns complexos d'iridi com l'Anar(mppy)3 han segut examinats en el context de la tecnologia de diodos orgànics fosforescentes emissors de llum per a incrementar l'eficiència quàntica interna de 25% fins a casi un 100% per la recolecció d'emissions del Estat triplet.[7]
Referències
- ↑ Greenwood, N. N. (1997). Chemistry of the Elements, 2nd edició, Oxford:Butterworth-Heinemann, pp. 1113–1143, 1294. ISBN 0-7506-3365-4.
- ↑ Universitat de Castella-la Mancha, complex de Vaska, revisat el 3 de setembre de 2011
- ↑ Vaska, Lauri(1961).«Carbonyl and Hydrido-Carbonyl Complexes of Iridium by Reaction with Alcohols. Hydrido Complexes by Reaction with Acid».83(12): 2784–2785.doi:10.1021/ja01473a054.
- ↑ Crabtree, R. H.(1979).«Iridium compounds in catalysis».12: 331–337.doi:10.1021/ar50141a005.
- ↑ Crabtree, R. H. (2005). The Organometallic Chemistry of the Transition Metals, Wiley. OCLC 224478241. ISBN 978-0-471-66256-3. Consultat el 11 d'octubre de 2011.
- ↑ Cheung, Hosea (2000). «Acetic acid», Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley. doi:10.1002/14356007.a01_045.
- ↑ Wang, Xiangjun(2004).«Electrophosphorescence from substituted poly(thiophene) doped with iridium or platinum complex».468(1-2): 226–233.doi:10.1016/j.tsf.2004.05.095.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compuestos organoiridicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.