Competència de Bertrand

La competència de Bertrand és un model de competència imperfecta utilisat en economia, nomenada en honor de Joseph Louis François Bertrand (1822-1900). El model descriu les interaccions entre venedors (empreses) que fixen els preus i els compradors, que decidixen quànt comprar a eixe preu.

El model es basa en els següents suposts:

Hi ha per lo manco dos empreses que produïxen productes homogéneus (no diferenciats)
Les empreses no cooperen;
Les empreses competixen a través d'establir preus simultàneament.
Els consumidors compren tot de l'empresa en el preu més baix. Si totes les empreses cobren el mateix preu, els consumidors seleccionen a l'encert entre elles.

Implicacions

Tengase en conte que lo millor que les empreses poden fer en esta configuració és coludirse per a cobrar el "preu de monopoli" i suministrar la mitat del mercat de cada u. No obstant cada empresa té motius racionals per a trencar el tracte, conseqüentment l'únic equilibri de Nash en este model és no posar-se d'acort i cobrar el cost marginal, que és el resultat no cooperatiu.

Si una empresa té un menor cost promig (una tecnologia de producció superior), cobrarà el preu més alt que és menor que el cost mig de l'atra (és dir, un preu just per baix del preu més baix de l'atra empresa pot gestionar) i prenguera totes les compravendas del mercat. Açò es coneix com "llimitació per preu".

La competència de Bertrand, la de Cournot i equilibris

Bertrand prediu que un duopolio és suficient per a espentar els preus fins al nivell del cost marginal. Un duopolio donarà lloc a un resultat exactament equivalent a lo que preval en la competència perfecta, donant aixina lloc a un equilibri econòmic.

Cap model és necessàriament "més representatiu". La precisió de les prediccions de cada model varien d'una indústria a una atra, depenent de la proximitat de cada model a la situació d'eixa branca industrial.

Si la capacitat i producció poden ser fàcilment modificades, el model de Bertrand és generalment el millor model de la competència de duopolio. Contràriament, si la producció i la capacitat són difícils d'ajustar, el de Cournot és generalment un model millor.

Baixe certes condicions el model de Cournot pot ser considerat com un model de dos etapes, a on en la primera etapa les empreses elegixen capacitats, i en el segon competixen a la manera de Bertrand.

Cites i referències

Bertrand, J. (1883) "Book review of theorie mathematique de la richesse sociale and of recherches sur els principles mathematiques de la theorie dones richesses", Journal de Savants 67: 499–508.