Compensació de carbono
Una compensació de carbono és una reducció en les emissions de diòxit de carbono o gasos d'efecte hivernàcul feta per a compensar una emissió efectuada en un atre lloc.[1][2][3][4]
Per mig d'este mecanisme, governs, empreses o individus presten respal a iniciatives que reduïxen el CO2 de l'atmòsfera -com pot ser la plantació d'arbres o la generació d'energies renovables- en l'objecte de compensar les emissions que produïxen les seues activitats econòmiques.
Les compensació de carbono es medixen en tonellades mètriques de diòxit de carbono equivalent (CO2i) i poden representar sis categories primàries de gasos d'efecte hivernàcul: diòxit de carbono (CO2 ), metà (CH4 ), òxit de nitrogen (I) (N2 O), fluorocarburos (PFC), hidrofluorocarbonos (HFC) i hexafluoruro de sofre (SF6 ).[5][6] Una compensació de carbono representa la reducció d'una tonellada mètrica de diòxit de carbono o el seu equivalent en atres gasos d'efecte hivernàcul.
La compensació de carbono ha guanyat certa atracció i impuls, principalment entre els consumidors dels països occidentals, que han pres consciència i estan preocupats pels efectes ambientals potencialment negatius dels estils de vida i les economies que consumixen molta energia.
Mercats
Hi ha dos mercats per a les compensació de carbono: l'obligatori i el voluntari.
Mercat obligatori
En el major, de subjectes obligats, les empreses, els governs o atres entitats compren compensació de carbono per a complir en els llímits sobre la cantitat total de diòxit de carbono que se'ls permet emetre. Este mercat existix per a conseguir el compliment de les obligacions de l'Anex 1 del Protocol de Kyoto, i d'entitats afectades pel Règim de Comerç de Drets d'Emissió de l'Unió Europea. En 2006 es varen comprar prop de 5 500 millons de dólars de compensació de carbono en el mercat de compliment, lo que representa al voltant de 1 600 millons de tonellades mètriques de reduccions de CO2i.[7]
El Protocol de Kyoto ha establit les compensació com una forma per a que els governs i les empreses guanyen abonaments de carbono, els quals poden despuix ser canviats en el mercat.[8] El protocol va establir el Mecanisme de Desenroll Net (CDM per les seues sigles en anglés), el qual valida i medix els proyectes per a assegurar que produïxquen beneficis autèntics i siguen realment activitats "adicionals" que d'una atra manera no s'hagueren mamprés. Les organisacions que no poden complir en les seues quotes d'emissions poden compensar les seues emissions comprant certificats de reducció d'emissions aprovats per el CDM. Les emissions d'alguns tipos de combustible, com el gasoil, han obligat a un dels proveïdors de combustible del Regne Unit a crear un combustible batejat Diésel Rojo Compensat en Carbono.
Mercat voluntari
En el mercat voluntari, molt més menut, individus, empreses o governs compren compensació de carbono per a mitigar les seues pròpies emissions de gasos d'efecte hivernàcul provinents del transport, l'us de l'electricitat i atres fonts. Per eixemple, un individu podria comprar compensació de carbono per a compensar les emissions de gasos d'efecte hivernàcul causades pels seus viages aéreus personals. Moltes companyies també oferixen compensació de carbono com un suplement durant el procés de vendes per a que els clients puguen mitigar les emissions relacionades en la seua compra de productes o servicis (tals com la compensació d'emissions relacionades en un vol de vacacions, lloguer de coche, bens, etc.).[9] En 2008, al voltant de 705 millons de $ en compensació de carbono varen ser comprats en el mercat voluntari, lo que representa al voltant de 123,4 millons de tonellades mètriques de reduccions de CO2i.[10] Alguns proveïdors de combustible en el Regne Unit oferixen, en colorants que ho diferencien, combustible que ha segut compensat en carbono.
Tipos de proyectes
Les compensació es conseguixen típicament a través del respal financer a proyectes que reduïxen l'emissió de gasos d'efecte hivernàcul a curt o llarc determini. El tipo de proyecte més comú és el d'energies renovables, com a parcs eòlics, biomassa, digestors de biogás[11] o energia hidroelèctrica.[12] Uns atres inclouen proyectes de mitigació del canvi climàtic, la destrucció de contaminants industrials o subproductes agrícoles, la destrucció de metà en abocadors i proyectes forestals.[13] Alguns dels proyectes de compensació de carbono més populars des d'una perspectiva corporativa són l'eficiència energètica, com a cuines més eficients[11] i els proyectes de turbines eòliques.[14]
Referències
- ↑ Goodward, Jenna (August 2010). «Bottom Line on Offsets». World Resources Institute. Consultat el 8 de setembre de 2010.
- ↑ «Carbon offset». Collins English Dictionary - Complete & Unabridged 11th Edition. Retrieved September 21, 2012 from CollinsDictionary.com.
- ↑ «Climate change glossary EPA Victoria». Environment Protection Authority Victoria (2 de setembre de 2008). Archivat des de l'original, el 21 de juny de 2012. Consultat el 28 d'agost de 2010.
- ↑ ECI (7 d'abril de 2008). «Carbon Offsets». University of Oxford Environmental Change Institute. Archivat des de l'original, el 19 de juliol de 2011. Consultat el 8 de setembre de 2010.
- ↑ «Working Group I: The Scientific Basis». Intergovernmental Panel on Climate Change (2001). Archivat des de l'original, el 1 de setembre de 2009. Consultat el 22 de febrer de 2010.
- ↑ Friend, G. (2009).
- ↑ «State and Trends of the Carbon Market». World Bank (2007).
- ↑ Ministeri del Mig ambient. «Preguntes Freqüents» (en es). mma.gob.cl. Consultat el 2022-10-10.
- ↑ «Brands and Carbon Offsets», Carbon Offsets Daily, 1 d'agost de 2008. Consultat el 15 d'agost de 2017.
- ↑ Ecosystem Marketplace, New Energy Finance State, of the Voluntary Carbon Markets 2009
- Archivat el 22 de novembre de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ 11,0 11,1 «Compensar CO2». Archivat des de l'original, el 20 d'octubre de 2020. Consultat el 2 de febrer de 2020.
- ↑ «Carbon Retirement report: The state of voluntary carbon offsetting in the FTSE 100» (18 d'abril de 2011). Archivat des de l'original, el 11 de maig de 2011. Consultat el 24 de maig de 2011.
- ↑ «UNEP Risoe CDM/JI Pipeline Analysis and Database». UNEP Risoe Centre (1 de febrer de 2010). Archivat des de l'original, el 25 de juliol de 2011. Consultat el 22 de febrer de 2010.
- ↑ EcoSecurities, ClimateBiz, Carbon Offsetting Trends Survey 2008
- Archivat el 17 de abril de 2009 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compensación de carbono» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.