Comité Gestor d'Internet en Brasil

El Comité Gestor d'Internet en Brasil (CGI. br) és una estructura multisectorial responsable de coordinar i integrar les iniciatives relacionades en l'us i el funcionament de l'Internet en Brasil. Va ser creat per mig de l'Ordenança Interministerial n.º 147, del 31 de maig de 1995 i, des de la promulgació del Decret Federal n.º 4.829, del 3 de setembre de 2003, les seues activitats inclouen, entre atres qüestions, l'establiment de directrius estratègiques i tècniques sobre el funcionament d'Internet, l'eixecució del registre de nomenes de domini, l'assignació de direccionar IP i l'administració del domini nacional de nivell superior (ccTLD) «. br». Des de 2005, a partir de la Resolució n.º 001, del 21 d'octubre de 2005, el seu braç eixecutiu és el Núcleu d'Informació i Coordinació del Punt BR (NIC. br).

Històric

Orige

En maig de 1995, el Ministeri de les Comunicacions (MC) i el Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCT) varen publicar una nota conjunta en la que varen afirmar que, per a fer efectiva la participació de la societat en les decisions relacionades en l'implantació, administració i us d'Internet, es constituiria un Comité Gestor d'Internet, que contaria en la participació del MC i del MCT, d'entitats operadores i gestores de rets troncals, de representants de proveïdors d'accés o d'informació, de representants dels usuaris i de la comunitat acadèmica. En eixa ocasió es varen descriure com a atribucions principals del Comité Gestor: a) fomentar el desenroll dels servicis d'Internet en Brasil; b) recomanar estàndars i procediments tècnics i operatius per a Internet en Brasil; c) coordinar l'assignació de direccions d'Internet, el registre de noms de domini i l'interconexió de rets troncals; i d) recopilar, organisar i difondre informació sobre els servicis d'Internet.

El Comité Gestor va ser creat per mig de l'Ordenança Interministerial n.º 147, del 31 de maig de 1995. Els seus integrants varen ser designats per l'Ordenança Interministerial n.º 183, del 3 de juliol de 1995, sofrint modificacions a través d'ordenances posteriors.

El 4 de setembre de 2003 es va publicar en el Diari Oficial de l'Unió el Decret Federal n.º 4.829, del 3 de setembre de 2003, que establix les normes de funcionament i les atribucions del Comité Gestor d'Internet en Brasil. Posteriorment, el decret va ser reglamentat en alguns punts per mig d'ordenances interministerials posteriors.

Atribucions

Originalment, les atribucions del CGI. br estaven descrites en l'Ordenança Interministerial n.º 147, del 31 de maig de 1995. No obstant, en el desenroll i l'expansió d'Internet en Brasil, la Presidència de la República va promulgar el Decret Federal n.º 4.829, del 3 de setembre de 2003, que conferix al CGI. br les següents atribucions:

• I – establir directrius estratègiques relacionades en l'us i el desenroll d'Internet en Brasil;
• II – establir directrius per a l'organisació de les relacions entre el Govern i la societat en l'eixecució del registre de noms de domini, en l'assignació de direcció IP (Protocol d'Internet) i en l'administració del domini de primer nivell (ccTLD – country code Top Level Domain), «. br», en interés del desenroll d'Internet en el país;
• III – propondre programes d'investigació i desenroll relacionats en Internet que permeten mantindre el nivell de calitat tècnica i innovació en el seu us, aixina com estimular la seua difusió en tot el territori nacional;
• IV – promoure estudis i recomanar procediments, normes i estàndarts tècnics i operatius per a la seguritat de les rets i servicis d'Internet, aixina com per al seu us creixent i adequat per part de la societat;
• V – articular accions relacionades en la proposta de normes i procediments relatius a la regulació de les activitats inherents a Internet;
• VI – ser representat en fòrums tècnics nacionals i internacionals relacionats en Internet;
• VII – adoptar els procediments administratius i operatius necessaris per a que la gestió d'Internet en Brasil es realise d'acort en els estàndarts internacionals acceptats pels òrguens superiors d'Internet;
• VIII – deliberar sobre qualsevol assunt que li siga remés en relació en els servicis d'Internet en el país; i
• IX – aprovar el seu reglament intern.

Posteriorment, la Llei Federal n.º 12.965, del 23 d'abril de 2014, coneguda com el Marque Civil d'Internet, va otorgar al CGI. br, en el seu artícul 9.º, §1.º, la prerrogativa de ser escoltat, conjuntament en l'Agència Nacional de Telecomunicacions (Anatel), en casos de discriminació o degradació del tràfic de paquets de senyes. Aixina mateix, d'acort en l'artícul 24, incís I, del Marc Civil, el CGI. br deu participar en la promoció de la racionalisació de la gestió, expansió i us d'Internet.

A la seua volta, el Decret Federal n.º 8.771, de l'11 de maig de 2016, en reglamentar el Marc Civil d'Internet, va atribuir a l'orgue colegiat, en el seu artícul 5.º, §2.º, la competència d'establir directrius tècniques per a la prestació adequada de servicis i aplicacions d'Internet, en l'objectiu de mantindre la seua estabilitat, seguritat, integritat i funcionalitat. Esta funció es reforça en l'artícul 6.º de la mateixa norma, que reitera la necessitat d'observar les directrius establides pel CGI. br per a l'adequada prestació de servicis i aplicacions d'Internet. Aixina mateix, l'artícul 13 del reglament del Marc Civil, en tractar sobre els estàndarts de seguritat i confidencialitat de registres, senyes personals i comunicacions privades, establix en la seua §1.º que correspon al CGI. br promoure estudis i recomanar procediments, normes i estàndarts tècnics i operatius sobre el tema. Finalment, l'artícul 20 del decret impon a l'administració pública federal l'obligació de considerar les directrius del CGI. br en l'anàlisis de qüestions relacionades en la seua aplicació.

Ademés de les atribucions relacionades en la gobernanza d'Internet en Brasil, des de la promulgació del Decret Federal n.º 6.973, del 7 d'octubre de 2009, el CGI. br pot designar un representant per a integrar el ple del Consell Nacional de Política Cultural en calitat de conseller invitat, sense dret a vot.