Combat de Guayacanes

El combat de Guayacanes, també conegut com la acció de Guayacanes va ser un enfrontament bèlic de la Guerra de Sant Dumenge o Restauració a on l'eixèrcit real espanyol primer al mando del Capità Florentino García (o Florentino Martínez), després substituït pel Capità del batalló de Vitòria Alejandro Roures i per últim el Capità José dels Rius s'enfrontaria al eixèrcit independentiste dominicà comandado per Gaspar Polanco Borbón, Benito Monción Durán i Pedro Antonio Pimentel el 22 d'agost de 1863 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

La victòria independentista va ser una les batalles més violentes de la guerra i moririen 3 Capitans espanyols pero el Capità Alverola va ser l'únic d'ells que va ser eixecutat per Gaspar Polanco que anteriorment havia estat en les Reserves Provincials de Sant Dumenge, desertaria del eixèrcit real i entraria a les files independentistes aquell mateix dia.

Segons l'últim Governador Superior Civil i Capità General de la Província de Sant Dumenge, José de la Gándara, va ser «un dels fets de la guerra mes bregats, acàs el més distinguit combat i el menys conegut d'aquella campanya».

Expedició des de Santiago dels Cavallers

La busca de Manuel Buceta

El 20 d'agost de 1863 en aplegar a Santiago dels Cavallers les notícies de l'alçament separatiste i de la persecució dels independentistes al Governador Polític-Militar de Santiago dels Cavallers, el Brigadier Manuel Buceta del Villar, varen anar en el seu auxili una columna composta de 3 companyies del batalló de Vitòria en 280 infants, 50 cavalls de caçadors d'Àfrica i 2 peces de montanya baix el mando del Capità Florentino García pero no varen tindre senyals del Brigadier Manuel Buceta (es trobava en el mont a on va seguir sent perseguit), lo únic que es varen trobar va ser al Capità Alverola junt en 3 soldats, ells tampoc tenien coneiximent del seu parador. El dia 21 d'agost de 1863 varen trobar en el camí a un home ferit que va resultar ser un dels acompanyants del Brigadier Buceta a qui varen deixar degut a que ho havien donat per mort, est informaria sobre la batalla de Guayubín i que els pobles de la llínea fronteriça estaven en mà dels revolucionaris, ademés va dir desconéixer a on estava el Brigadier Buceta i va recomanar retornar a Santiago dels Cavallers perque l'insurrecció va prendre un gir inesperat.

La Batalla

El 22 d'agost de 1863 en la Barranca de Guayacanes en el matí mentres els espanyols seguien buscant al Brigadier Buceta es varen trobar en les tropes dels dominicans Benito Monción i Pedro Pimentel, allí els insurrectos iniciarien el primer atac llançant-se en machets pero l'artilleria espanyola els va fer donar un pas arrere i varen tindre moltes baixes en les seues 2 primers intent que varen fer els independentistes. Després de 2 hores tornaria l'atac separatiste en un tercer intent i iniciat les primeres hores de la demà hora que alvançava el combat es feya més cruel, en aquell combat el Tinent Valentí Dañoveitia a pesar de haver rebut una ferida greu, continu el fòc de metralla fins a caure sense vida en la major part dels artilleros de les dos peces que manava, conseguint contindre als separatistes i salvar la columna en la seua abnegació i valentia, de la mateixa manera que ell varen perir els artilleros de la secció que manava. Els espanyols es varen anar al mont a on varen seguir defenent-se de l'atac i després varen entrar a l'intern del bosc, varen seguir repelint els ataques independentistes fins que el Capità José dels Rius s'ordenaria la retirada ya sent de nit. La derrota espanyola deixaria en el camp sembrat de morts en abdós bandos i els espanyols varen conservar els seus 2 peces d'artilleria.

Conseqüències

Retorne espanyol a Santiago dels Cavallers

Els tropes espanyoles varen poder eixir per un llaurador dominicà cridat el negre Matías que es va oferir per a conduir-los per la maleza conseguint anar a un camí que duya a Santiago dels Cavallers. Els espanyols varen passar la nit en el mont ya segurs de que no eren buscats, esperant l'amanecer per a tornar a Santiago dels Cavallers i ya sent el 23 d'agost de 1863 es va donar el toc de corneta, el clarín va cridar a la columna a formar files per a passar llista i iniciar la marcha de tornada i quan estaven per anar-se de sobte va eixir de la maleza el Brigadier Buceta, estava cansat, semidesnudo, demacrado, sediento, famolenc i casi desfallecido de la mateixa manera que els 2 soldats que ho acompanyaven. Se li va otorgar aigua i un tros de pa, no parlava molt i estava afligit per lo ocorregut, ya estant recanvi montaria un cavall i prendria el mando de la columna retornant a Santiago dels Cavallers al migdia.