Comarca de Senyoriu de Molina-Alto Tajo
La Comarca de Senyoriu de Molina-Alto Tajo o simplement comarca de Senyoriu de Molina, és una comarca de la província espanyola de Guadalajara, la capital de la qual i ciutat més poblada és Molina d'Aragó. Correspon en la seua major part en l'antic Senyoriu jurisdiccional de Molina.
Llímits[editar | editar còdic]
Esta comarca llimita al nort en Sòria (comarca de Terra de Medinaceli) i Saragossa (comarca de la Comunitat de Calatayut), a l'est en Saragossa (comarca del Camp de Daroca) i Terol (comarca del Jiloca), al sur en Terol (comarca de la Serra d'Albarracin i a l'oest en la província de Conca (comarca de la Serrania Alta) i el restant de la província de Guadalajara (comarques de la Serra Nort de Guadalajara i de la Alcarria).
Flora i Fauna[editar | editar còdic]
Abunden els sabinars i pinades, en gran presència de sabines albares, i pins, tant selvats com negrals i rodenos. Destaca també la presència de quejigals, melojars i rebollars, amén de la gran presència de endrines, boletus i níscalos.
Existix una gran varietat d'espècies, entre les que abunden buitres leonados, cernícals, gavilans, azores, àguiles perdiceres, falcons pelegrins, perdius, vàries espècies de muçols, rabosots, gats montessos, venats, rat penat, teixons, llúdries i comadreges entre uns atres.
Demografia i Economia[editar | editar còdic]
En el seu territori predominen els chicotets pobles, pràcticament deshabitats la major part. Encara que és una zona de grans atractius, és una de les més abandonades de tota Espanya. Per les dures condicions climàtiques i orogràfiques i a la lluntea dels grans núcleus urbans, cap d'ells ha estat mai excessivament poblat, i històricament tan sol Molina d'Aragó, Checa i Alustante, tradicionals centres mercantils i transhumants, han superat el miller d'habitants, encara que un bon número d'ells si alcançava o s'acostava als cinccents veïns.
A mitan del sigle XIX es varen començar a obrir les primeres mines de caolin en la zona, lo que va provocar un canvi en els usos econòmics de la zona, tradicionalment maderers i ganaders transhumants, i la població va aumentar considerablement. A lo llarc d'un sigle, durant la segona mitat del XIX i tota la primera mitat XX, la població va ser prou estable. No obstant, a partir dels anys 1960, conseqüència del Pla Nacional d'Estabilisació Econòmica de 1959 i la conseqüent industrialisació del país, va començar un periodo d'emigració a les ciutats, principalment a Madrit, Barcelona i Valéncia, i la població va descendir exponencialment des de llavors.
En els primers anys del sigle XXI, molts pobles varen quedar deshabitats en els mesos hivernals, uns atres es varen agregar a municipis majors formant grans térmens, com el de Corduente, un dels majors de tota la província de Guadalajara. La població total supon una quinta part respecte a la que hi havia a mitan del sigle XX. Solament els més turístics guanyen una miqueta de població, sobretot des de la declaració de l'Alt Tajo com a parc natural.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Diputació provincial de Guadalajara
- Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480
- «Senyoriu de Molina-Alto Tajo». Diputación de Guadalajara
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Asín Vergara, Rafael et al. (1999). El nacimiento de una Región, Castilla-La Mancha 1975-1995. Celeste Ediciones. OCLC 490613191
- Calero Delso, Juan Pablo (2004-2005). «La población en la provincia de Guadalajara (1877-1930)». Wad-al-Hayara (Diputación Provincial de Guadalajara) (31-32): 111-146. ISSN 0214-7092
- Díaz Martínez, Miguel Ángel, López Ballesteros, José Alberto, Martín Álvarez, Miguel. Las sierras desconocidas de Guadalajara. Ediciones El Senderista. Madrid, 2004. ISBN 978-84-95368-28-7
- Escudero, José María (1869). Crónica de la provincia de Guadalajara. Madrid: Rubio, Grilo y Vitturi
- Fidalgo Hijano, Concepción. La transformación humana del paisaje en la serranía de Atienza. Servicio de publicaciones de la Universidad Autónoma de Madrid. Madrid, 1987. ISBN 978-84-7477-098-8
- García Sáinz de Baranda y Luis Cordavias, Julián (1929). Biblioteca Virtual de la Universidad de Castilla-La Mancha, ed. Guía Arqueológica y de Turismo de la provincia de Guadalajara
- González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
- Peralta Juárez, Juan. "Sierra de Guadalajara", en Por tierras de Castilla-la Mancha, tomo 11. Colectivo Montearagón. Albacete, 1989. ISBN 978-84-404-4769-2
- Pillet Capdepón, Félix (2011). «El turismo de interior y el patrimonio territorial en Castilla-La Mancha». En Universidad de Murcia, ed. Cuadernos de turismo (27): 725-741. ISSN 1139-7861
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comarca de Senyoriu de Molina-Alto Tajo.