Anar al contingut

Colusión

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una colusión és un acort entre dos o més parts per a llimitar la competència. Açò ho fan de manera secreta o illegal, enganyant a uns atres sobre els seus drets llegals, be per a obtindre un objectiu prohibit per la llei o be per a obtindre una ventaja injusta en el mercat. Els acorts més comuns es produïxen per a dividir un mercat, establir preus, llimitar la producció o llimitar les oportunitats.[1] Colusión prové del vocablo llatí collusio, conveni a través del com es pretén alcançar cert profit a costa d'un tercer, valent-se de mijos fraudulents.

Economia

[editar | editar còdic]

En economia es denomina a l'objecte que es decidix comprar mercat determinat definixen que cada una actuarà de manera concertada respecte del restant de les demés empreses. El fi d'este tipo d'acorts és que cada una de les empreses participants en la colusión prenga control d'una determinada porció del mercat en el que operen, i actuar de manera consistent en el país en alguna cosa cridat monopoli, impedint a atres empreses entrar al mercat.

Segons el model de competència de Bertrand, si es trenca la colusión es dona inici a una baixada de preus, fins que aplega al equilibri de Nash en el punt de competència perfecta.

Psicologia

[editar | editar còdic]

Analisant la Teoria de la comunicació humana de Paul Watzlawick el terme s'utilisa per a indicar la situació en la que una persona deu buscar a una atra que en la seua manera de ser possibilite i ratifique la seua pròpia forma de ser.

En això es vol indicar un apany sotil, un quid pro quo, un acort en el pla de la relació (a lo millor sense que es tinga idea d'això) pel que es deixa que l'atre ho confirme i ratifique com la persona que es creu ser.[2] Com tota colusión presupon necessàriament que l'atre té que ser exactament de per sí com un vol, esta desemboca inevitablement en una paradoxa[...] Esta és la paradoxa de l'espontaneïtat rara imposta. Consistix en l'impossibilitat d'actuar de forma espontànea baix el desig o imposició de la pròpia persona o d'un tercer, ya que abdós actituts són opostes no podent-se donar una al mateix temps que l'atra.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Arthur., O'Sullivan, (2003). Economics : principles in action, Prentice Hall. OCLC 50237774. ISBN 0130630853.
  2. Watzlawick, Paul, L'Art d'Amargar-se la Vida, p. 42.
  3. Watzlawick, Paul, L'Art d'Amargar-se la Vida, pp. 42,43.


Referències

[editar | editar còdic]