Colp d'Estat en Bolívia de 1934
El colp d'Estat en Bolívia de 1934, conegut també coloquialment com Corralito de Villamontes, va anar un colp d'Estat militar en Bolívia en 1934 que va depondre al president Daniel Salamanca en plena guerra del Chaco. Dos dies abans del colp, Salamanca i la seua delegació presidencial varen aplegar al quarter militar en Villamontes en l'intenció de destituir al general Enrique Peñaranda com a comandant en cap de les Forces Armades i reemplaçar-ho pel general José Leonardo Llança. En resposta, el 27 de novembre de 1934, l'alt mando de l'eixèrcit va ordenar a un grup d'oficials militars dirigits pel capità Germán Busch arrestar al president i forçar la seua renúncia.
Despuix del colp, els militars varen decidir permetre que el vicepresident José Luis Tejada Sorzano assumira la presidència per a supervisar la conclusió de la guerra del Chaco. El colp també va tindre l'efecte d'anular les eleccions generals de 1934, celebrades unes semanes abans. El mandat de Tejada Sorzano va ser prorrogat dos voltes ans que ell mateixa fora derrocat en un atre colp d'Estat en maig de 1936.
Trasfondo
El final de 1934 va posar de relleu una marcada deterioració del mandat del president Daniel Salamanca.[1] A lo llarc de la guerra del Chaco, l'esforç bèlic bolivià es va vore obstaculisat per un amarc conflicte entre el govern i l'alt mando de les forces armades per les qüestionables decisions militars de Salamanca.[2] Immediatament en iniciar-se la guerra en juny de 1932, l'intent de Salamanca de substituir al general Filiberto Osorio pel general José Leonardo Llança com a comandant en cap de l'eixèrcit va ser bloquejat pel coronel David Bou, qui va incitar al seu superior, el general Carlos Quintanilla, a rebujar el nomenament. Semblant insubordinació oberta en temps de guerra podria fàcilment haver mereixcut un tribunal militar o inclús l'eixecució, pero Salamanca no només la va permetre sino que la va mantindre, assentant un precedent que va envalentir a l'eixèrcit a seguir posant a prova l'autoritat del president.[3]
Esta permanent falta de cooperació entre el govern de La Pau i el quarter general militar en Samayhuate, Villamontes, va esclatar en una crisis política en agost de 1934. En eixe més, Salamanca va solicitar el trasllat del coronel Felipe M. Rivera, cap del Estat Major del mando superior, al lloc de cap de l'Estat Major Auxiliar en La Pau per a reorganisar els servicis de retaguàrdia, substituint-ho en campanya pel coronel Bernardino Bilbao Rioja. El general Enrique Peñaranda, comandant en cap de les forces armades, inicialment va tardar en complir l'orde. En la segona quinzena de setembre li va indicar al ministre de guerra Luis Fernando Guachalla que hi havia "tenaz resistència" a introduir a Bilbao Rioja en l'Estat Major. Esta reacció venia sense dubte de Bou, que en 1930 havia segut membre del govern derrocat en 1930 per una junta militar de la que Bilbao Rioja formava part. Peñaranda va indicar que el nomenament de Bilbao Rioja posaria en risc l'unitat de l'eixèrcit i va solicitar que Rivera fora preservat per un més més mentres Peñaranda treballava per a calmar les rivalitats entre els oficials.[4]
Despuix d'un més d'inacció contínua, Salamanca es va reunir en Peñaranda en Tarija el 23 de setembre. Eixe mateix dia, Salamanca havia rebut informacions que indicaven que s'estava preparant un colp d'Estat imminent. Com a resultat, la reunió va ser tensa i el president va llançar acusacions d'insolència i insubordinació contra el general. La diatriba va aplegar al seu clímax quan el propi Peñaranda va escomençar a alçar la veu, lo que va dur al fill del president, Rafael Salamanca, a intervindre blandiendo el seu revòlver.[5] Pese a estar en clara desventaja, Peñaranda va convéncer a Salamanca no només de conservar sino de prolongar indefinidament la presència de Rivera en l'Estat Major. Rivera, a la seua volta, va llançar una invectiva contra el coronel Ángel Rodríguez i al sendemà es va resoldre la seua substitució.[6]
Des de Tarija, la delegació presidencial va viajar a Samayhuate. Allí, Salamanca va ser rebut con frialdad, casi hostilment, per part del mando militar. El desgrat cap a ell era tan gran que, a pesar de la pròpia impopularitat de Rodríguez, va escomençar a formar-se resistència a la seua destitució. Salamanca finalment va retornar a la Pau sense haver conseguit cap dels seus objectius.[7] Guachalla va senyalar que “el president, sense dubte molest per tants contratemps, li va deixar [a Peñaranda] plena llibertat per a fer lo que li convenia. A varis de nosatres no se nos va escapar que al coronel David Bou no ho varen tocar [...]. Ell era el cap polític de l'Eixèrcit [...]”.[8]
El colp final a la relació entre Salamanca i les Forces Armades va aplegar en la segona semana de novembre de 1934. En la batalla del Carmen, l'eixèrcit paraguayà va eixecutar una de les maniobres més exitoses estratègica i tàcticament de tota la guerra.[1] Al voltant de 3.000 soldats bolivians i la fortalea de Ingavi varen ser capturats, deixant a l'eixèrcit bolivià en una brecha casi impossible de recuperar en les seues llínees del front.[9] La desastrosa situació militar també va plantejar una crisis política per al govern. Com a resultat, importants periòdics com El Diari i La Raó varen escomençar a qüestionar obertament la política de guerra de Salamanca.[10] Va ser la gota que va caramullar el got per al president, que va decidir viajar personalment al Chaco i destituir a l'alt mando.[11]
El corralito
Intriga en Samayhuate
Salamanca va partir de la Pau cap a Villamontes el 21 de novembre de 1934. Ho acompanyava una delegació presidencial integrada pel seu fill, Hernán; el vicepresident electe Rafael de Ugarte, el seu cunyat; el ministre de Govern José Antonio Quiroga; i el ministre de guerra Demetrio Canelles. A ells es varen unir ademés ajudants militars i huit policies.[12] La delegació, acompanyada per Llança i Miguel Candía, va aplegar el 25 de novembre en l'objectiu de destituir a Peñaranda i Rivera, reemplaçant-los per Llança i el tinent coronel Luis Añez.[11] [13]
El coneiximent de les intencions de Salamanca va desnugar immediatament intrigues entre l'alt mando eixint. Eixa nit, Salamanca, Llança i tres ministres varen sopar en Germán Busch i Añez. Encara que la conversació es va mantindre cordial, abdós oficials desijaven derrocar a Salamanca, pero Peñaranda li'l va impedir i es va mostrar contrari a actuar. En la nit del 26 de novembre, Peñaranda es va reunir en el general Juliol Sanjinés, els coronels Rivera i Víctor E. Serrano i el capità Busch, estant presente com a testic l'historiador militar Juliol Díaz Arguedas. Díaz Arguedas relata que Busch li va dir a Peñaranda que els militars “no van a permetre que estos polítics ho insulten i ho despedixquen en la forma en que lo estan fent, perque només nosatres sabem de les penúries que vosté ha passat en la campanya” i va solicitar al general “autorisació per a que pugam aprehenderlos i expulsar-los dels inmerecidos càrrecs que ocupen”.[14]
Al final de la reunió, la destitució de Peñaranda va ser considerada un "atropell contra tot l'eixèrcit" i l'alt mando va decidir depondre a Salamanca al sendemà. Entre els autors del colp es troben tres generals: Enrique Peñaranda, Juliol Sanjinés i Adalid Tejada; sèt coronels: Felipe M. Rivera, Ángel Rodríguez, Enrique Fredes, Victorino Gutiérrez, Miguel Alaiza, Néstor Montes i Heriberto Ariñez; sis tinents coronels: Jorge Jordán, Víctor E. Serrano, Alfredo Santalla, Enrique Vidaurre, Luis Añez i Juliol Díaz Arguedas; aixina com Germán Busch, Raúl Tardà i el tinent Roberto Ramallo.[13] Notablement absent va estar Bou, qui no va participar ni en la planificació ni en l'eixecució del colp.[15]
En un gir tràgic, el propi Peñaranda va escriure més tart que "[...] no tenia intenció de permanéixer en el càrrec de general en cap; hauria renunciat si no haguera segut per l'insistència dels caps i oficials en que em quedara". Va agregar: "El president podia haver-me rellevat del meu càrrec en La Pau; yo haguera complit de colp i repent eixa orde, demanant únicament que se'm retinguera el mando del regiment 'Lloa'".[16]
Colp d'Estat en la casa Staudt
En amanecer del 27 de novembre, Rivera va ordenar l'ingrés de tres camions en tropes del 4º Grup d'Artilleria. Mentrestant, es varen desplegar dos peces d'artilleria que varen disparar contra la casa Staudt, a on residia el president. Les tropes baix el mando de Busch varen rodejar el recint en ametralladores colocades en el jardí, apuntant cap a l'interior a través de les finestres. Busch va ser rebut en la porta principal per Llança i Canelles, este últim encara en pijama. Relata Llança que “en frases oportunes vaig fer algunes reflexions al Mayor Busch, ordenant-li que reunira a les seues tropes i les conduïra al recint que ocupàvem. El Major va inclinar el cap i despuix d'una chicoteta vacilació va obedir l'orde”.[17]
Davant els fets consumats, Salamanca va dictar la seua carta de renúncia a Ugarte. Dia: “A la Nació: En virtut de raons inherents que pesen en el meu ànim, renuncie i abandó definitivament el càrrec de President Constitucional de la República”.[18] L'adició de "abandonar definitivament" a la carta va ser una frase dictada específicament pels conspiradores.[19]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Gonzales Oruño, 2018, p. 75
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 3
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 2
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 4–6
- ↑ Guachalla, 1978, p. 78
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 7
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 8–9
- ↑ Guachalla, 1978, p. 182
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 10
- ↑ Gonzales Oruño, 2018, pp. 75–76
- ↑ 11,0 11,1 Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 11
- ↑ Gonzales Oruño, 2018, p. 76
- ↑ 13,0 13,1 Gonzales Oruño, 2018, p. 77
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 12–15
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 24
- ↑ Guachalla, 1978, p. 80
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 18–20
- ↑ Gonzales Oruño, 2018, p. 78
- ↑ Brockmann, 2017, cap. 8, paràgraf 22
- Este artícul conté una traducció derivada de «Golpe de Estado en Bolivia de 1934» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.