Colonisació de l'oceà
La colonisació de l'oceà (també coneguda com a colonisació blava o apropiació oceànica)[1][2]es referix a l'explotació, l'assentament o la reclamació territorial del oceà i la corfa oceànica.
La colonisació de l'oceà ha segut identificada críticament com una forma de colonisació i colonialisme, especialment a la llum del creixent desenroll oceànic explotador i destructiu de l'economia blava, com la mineria en aigües profundes, per lo que s'han fet peticions de justícia blava.[3][4]
Com a assentament oceànic o seasteading, que implica l'extensió del assentament humà a l'oceà, la colonisació de l'oceà ha segut senyalada com un «tecno-colonialisme» de tipo colonialisme d'assentament en el mar.[5]S'ha propost establir tals assentaments en plataformes d'estage flotants, com a grans travessies o illes artificials, creant seasteads o per mig d'hàbitats submarins, utilisant construcció en alta mar.[6]S'argumenta que les estructures flotants són menys afectades per desastres naturals.[7]No obstant, la construcció d'estructures artificials en entorns aquàtics també pot pertorbar els ecosistemes marins naturals.[8]
Les reclamacions territorials són un atre tema internacional en curs, en el que els estats sobirans alvancen en les seues pretensions per mig del desenroll i reclamació d'illes no controlades, com en les disputes de la Mar del Sur de China, a on els assentaments oceànics podrien establir estats sobirans.[9]
La colonisació de l'oceà ha segut comparada en la colonisació espacial i advocada com un camp de proves per a esta última. En particular, la qüestió de la sobirania pot presentar similituts entre la colonisació oceànica i espacial; els ajusts a la vida social en condicions adverses s'aplicarien tant a l'oceà com a l'espai i moltes tecnologies podrien tindre usos en abdós entorns.[10]
Llegislació
editarEl dret de la mar, negociat internacionalment en la segona mitat de el XX, establix que l'oceà és el "patrimoni comú de la humanitat". D'açò sorgix la necessitat d'un règim de regulació internacional, que ha segut identificat i negociat. Ya que l'oceà es vea com un reservorio futuriste i tecnològicament optimiste per al creiximent econòmic, un model d'explotació compartida internacionalment a través d'un organisme anomenat la "Empresa" va chocar en les perspectives d'explotació comercial privada.[11]
Ademés d'esta dimensió econòmica, les consideracions de protecció ambiental han generat cridats a favor dels drets de la naturalea per a l'oceà.[12]
Tecnologies de construcció
editarSubmarines
editarEls hàbitats submarins són eixemples d'estructures submarines.
Les estructures sumergides són recipients hermètics afonats que se situen en una posició intermija o fixats al fondo oceànic, creant una metròpoli submarina per a residències i negocis.[13]
H2ome és un proyecte per a construir llars en el fondo marí, junt en complexos turístics i hotels d'alta gama.[14]
La Ciutat Espiral Oceànica és un proyecte japonés de 26 mil millons de dólars,[10]en investigació i disseny en marcha per a albergar potencialment a 5,000 persones; açò podria fer-se realitat per a 2030.[15]
En alta mar
editarLa construcció en alta mar és una de les principals formes de colonisació de l'oceà.
Referències
editar- ↑ «A Pacific resistance to Blue colonization» (en anglés).
- ↑ Barbesgaard, Mads. «Blue Growth and Ocean Grabbing: A Historical Materialist Perspective on Fisheries in East Africa» (en anglés).
- ↑ Watts, Jonathan (27 de setembre de 2021). «Race to the bottom: the disastrous, blindfolded rush to mine the deep siga» (en anglés).
- ↑ “Decolonization and International Law: Putting the Ocean on the Map” . Journal of the History of International Law 23 (1): 161–183. Brill. doi:. ISSN 1388-199X.
- ↑ “The political theory of techno-colonialism” . European Journal of Political Theory. doi:. ISSN 1474-8851.
- ↑ Bolonkin, Alexander (2008). Floating Cities, Islands and States (en anglés), Universitat de Nova York, pp. 1–6, 11.
- ↑ Gramlich, Wayne; Friedman, {{{nom2}}} (2009). Seasteading: a practical guide to homesteading the high sigues (en anglés), Pal Alt: Seasteading Institute..
- ↑ “Construction Process and Post-Construction Impacts of the Palm Jumeirah in Dubai, United Arab Emirates” . Coastal and Ocean Engineering 1: 1–4.
- ↑ “Seasteads, land-grabs and international law” . International Llegal Theory: Symposium on Land-Grabbing 1: 205–214.
- ↑ 10,0 10,1 Ananeva, Ella. «7 Reasons Why We Should Colonize Oceans Instead Of Mars» (en anglés).
- ↑ “Decolonization and International Law: Putting the Ocean on the Map” . Journal of the History of International Law 23 (1): 161–183. Brill. doi:. ISSN 1388-199X.
- ↑ «The Rights of the Pacific Ocean as a Llegal Entity : A science based feasibility study» (en anglés).
- ↑ «Japan's Ocean Spiral proposed as giant underwater city» (en anglés).
- ↑ Pandey, Wedita. «These Companies Llaure Making Underwater Homes Happen Around The World» (en anglés).
- ↑ Alexander, Donovan. «7 Things You Should Know About the Future of Underwater Cities» (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colonisació del océano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.