El Colege d'Arquitectes de Catalunya (oficialment, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya), també conegut per la seua sigla COAC és el colege professional o colege oficial d'arquitectes de Catalunya (Espanya). Constituït oficialment com a Colege d'Arquitectes de Catalunya, Aragó, Balears i Logronyo en 1931, té els seus orígens en l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, creada en 1874. Té delegacions en vàries ciutats de la comunitat autònoma.

Colege d'Arquitectes de Catalunya

Des de 1944 el COAC edita la revista Quaderns d'Arquitectura, que en 1981 es publica com Quaderns.

La seua primera junta de govern va contar en, ademés del seu decà, Ricard Giralt i Casadesús, noms com Josep Lluís Sert, Josep Puig i Cadafalch, Sixte Illescas, Lluís Bonet i Garí, Josep Goday, Francesc Folguera, Josep Maria Pericas i Josep Torres Vaig clavar.

Sèu

El disseny i construcció de la seua sèu (1957-62), en la plaça Nova de Barcelona, realisat per Xavier Busquets, «va anar un factor determinant en la reafirmació de l'arquitectura moderna en Barcelona en particular i en Espanya en general... coincidint en certa estabilitat financera i desenroll econòmic despuix dels anys d'estancamento a causa de la Guerra Civil espanyola».[1] En la seua frontera es destaca el friso en forma d'un mural d'esgrafiado en la tècnica de la chorrada d'arena també coneguda com “sand blasting”,[2] de Carl Nesjar, a partir d'un dibuix original de Pablo Picasso.[1][3]

En 1996 va albergar el XIX Congrés de l'Unió Internacional d'Arquitectes (UIA).

Decans

Els seus decans han inclós noms destacats de l'arquitectura espanyola com Antoni de Moragas qui, sent decà, va recolzar en la seua presència la tancada estudiantil coneguda com La Capuchinada de 1966,[4] i Manuel de Solà-Morals i de Rosselló. En 2018 va accedir al càrrec de decana en funcions Assumpció Puig i Hors, la primera dòna en 87 anys de trayectòria de l'institució.[5][6]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Lapunzina, Alejandro (en anglés): Architecture of Spain, pp. 55-7. Greenwood Publishing Group, 2005. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2017.
  2. ↑ «El Friso o mural dels Jagants de Picasso del colege d'Arquitectes de Catalunya». Consultat el 12 de març de 2020.
  3. ↑ Bonet, Llorenç: Guia d'arquitectura de Barcelona, p. 188. A. Asppan S. L., 2004. En Google Books. Consultat el 8 de maig de 2017.
  4. ↑ «Història del Colege d'Arquitectes de Catalunya.» Colege d'Arquitectes de Catalunya. Consultat el 8 de maig de 2017.
  5. ↑ «Degans COAC | COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA» (en ca). www. arquitectes. cat. Consultat el 25 de giner de 2018.
  6. ↑ «[1]». Consultat el 25 de giner de 2018 (en ÉS).