Colectiu GUIAS

El Grup Universitari d'Investigació en Antropologia Social (GUIAS), també conegut simplement com a Colectiu GUIAS, és una organisació autoconvocada de la Faculteu de Ciències Naturals i Museu de l'Universitat Nacional de l'Argent. Originalment composta per estudiants alvançats i graduats de la facultat, i més tarde afegint participants d'atres àrees d'estudi afins. El seu principal objectiu és atendre els reclams realisats pels Pobles Originaris, de no exhibició i restitució a les seues comunitats, de tots els restants humans que formen part de coleccions museográficas.

Fundació i primeres activitats

Els antecedents de la fundació del Colectiu GUIAS haurien tingut lloc en 2005. Durant eixe any varen tindre lloc en la FCNyM una série de jornades de discussió sobre un reclam de les comunitats indígenes platenses i quechua-aimara de Bolívia pel retir d'exhibició de tots els restants humans de pobles originaris exposts en les vitrines del Museu. En el marc d'estes jornades es varen realisar diferents events i es varen proyectar documentals, entre estos "Jallalla" de l'antropòlec i director de cine Cristian Jure, que mostra una cerimònia en el Museu portada a terme per les comunitats ya nomenades a forma de reclam pel retir dels restants. Després del visionado del documental i el posterior rebuig, per part del consell directiu de la facultat, del demanat de retir d'exhibició, Fernando Pepe, Miguel Añon Suárez i atres militants de la facultat, s'haurien propost fundar el Colectiu GUIAS a l'any següent.

El 2 de març de 2006 va succeir la primera reunió de l'equip en la Biblioteca del Museu de l'Argent, els eixos d'investigació que es varen definir en esta reunió varen ser l'identificació personal dels restants, la determinació de la seua procedència -quí, cóm i per qué els havia dut al Museu-, l'investigació respecte a l'existència de lleis que ampararen el demanat de les comunitats i la recopilació de reclams que s'havien realisat anteriorment. Després d'este episodi i posterior a rebre un permís de la directora del Museu d'eixe llavors, Silvia Ametrano, varen iniciar en l'investigació de les coleccions de la Divisió Antropologia. Els primers descobriments varen incloure la troballa del cuiro cabellut i el cervell del Cacic Inacayal -els restants del qual ya havien segut restituïts en 1994- i l'identificació de l'esquelet en exposició del jove yámana Maish Kensis.

Durant una jornada de concientización posterior l'equip va convéncer a un periodiste que havia anat a cobrir l'event de que publique la troballa dels restants de Inakayal i posteriorment l'exposició de Maish Kensis en les vitrines. Açò respalant-se per la llei nacional N.º 25.517, en eixe moment encara no reglamentada, pero la qual plantejava que devien ser dignament conservats els restants que no anaren restituïts a les seues comunitats d'orige. A raïl d'estes primeres denúncies es varen iniciar nous processos de restitució i en conseqüència, en 2006 la Divisió Antropologia va decidir retirar d'exhibició les mòmies i parts esqueletàries de poblacions indígenes.

L'equip porta a terme des de 2006 diverses accions que inclouen la publicació i presentació de cinc llibres, mostres fotogràfiques itinerants, el dictat de seminaris, vàries conferències en diferents universitats, la participació en jornades nacionals i internacionals en drets humans, de formació docent, etc. i l'estudi i identificació de numerosos restants humans per a la seua posterior restitució a diferents comunitats indígenes.

Colaboració en restitucions

Cacic Inacayal

Artícul principal → Inacayal.

Els reclams de restitució dels restants del cacic Inacayal varen dur en 1991 a la promulgació de la llei N.º 23.940. A partir d'esta en 1994 es va concretar la restitució dels restants òsseus a les comunitats, trobant el seu lloc de descans final en Tecka, a on es va erigir un mausoleu a l'estil chenque.

Posterior a este succés, en 2006, és que el recent conformat Colectiu GUIAS trobaria en el Museu la permanència del cervell i cuiro cabellut del cacic -en algunes fonts també es referix a la seua orella esquerra-. Fent públic eixe mateix any esta informació i provocant que els restants de Inacayal anaren reclamats pels seus descendents de la localitat de Tecka, respalats per la província de Chubut i la diputada Rosa Chiquichano, primera diputada nacional mapuche d'Argentina.La restitució complementària dels restants del cacic Inakayal va ser formalment solicitada per l'Associació Civil Cacic Inacayal i la Governació de Chubut per mig d'Expedient N.º 1000 - 05206/2006 – 00.

El treball del Colectiu GUIAS indicava que els restants no restituïts prèviament del cacic Inacayal estaven registrats en els archius del Museu, més precisament en una descripció d'Herman Tingues Kate de 1904 i en el catàlec públic de la Divisió Antropologia de Roberto Lemann-Nitsche de 1910. El cuiro cabellut va ser fàcilment identificable en trobar-se en un sobre en el número de série corresponent, per un atre costat el cervell es trobaria en el laboratori Lilia Azcona, dependent del Museu, conservat en formol junt en atres tres. Dels quatre cervells, tres havien perdut les senyes d'inventari i entre ells es trobarien els pertanyents a Modest Inacayal i Margarita Foyel. Per a demostrar açò es va solicitar un estudi genètic realisat pel Centre Regional d'Estudis Genómicos de la UNLP, el qual, per l'estat de conservació del cervell, no va poder brindar respostes sobre la seua identitat.

En maig del 2007, impulsat pel Colectiu GUIAS es va portar a terme un estudi comparatiu del supost cervell de Inacayal. Est consistia en contrastar les mides, pes i corts realisats sobre el cervell de Inacayal pel Dr. Christfried Jakob en 1906 en els restants trobats en el laboratori. El resultat de l'estudi va indicar coincidències entre els cervells, indicant que es tractaria del cervell de Inacayal.

Més allà d'este últim estudi, seria recent en 2014 quan se sumarien als reclams el Consell de Comunitats Mapuche/Tehuelche de Chubut i la Comunitat Nahuel Pa de Tecka. Estes agrupacions afegirien al reclam pels restants complementaris del cacic, la restitució dels restants de la seua esposa, els de la seua neboda i els objectes etnogràfics associats a la família. L'1 de setembre de 2014, les comunitats prèviament nomenades, la província de Chubut i el Museu de l'Argent varen acordar una nova extracció de mostres dels cervells. Les mateixes serien resguardades per a realisar futures proves genómicas en l'objectiu de determinar l'identitat dels restants i mentrestant serien custodiades per les comunitats.

El 9 de decembre de 2014 en la sala del concejo directiu de la FCNyM es va portar a terme l'acte d'entrega dels restants a restituir, en presència d'autoritats de l'UNLP, la FCNyM i la província de Chubut, representants de comunitats indígenes de Chubut i Buenos Aires, un escribano públic i atres membres de la comunitat en general. Posterior a este acte es varen traslladar els restants per mig d'un avió de l'Argent a Tecka. Estos varen incloure el cuiro cabellut i mascarilla mortuoria -calque d'algeps realisat sobre el rostre del difunt al moment del decés- de inacayal, la seua esposa i la seua neboda junt en els restants òsseus d'estes últimes, la custòdia dels tres cervells i un poncho que Inacayal havia regalat a Francisco Moreno i que solia estar expost en la sala Moreno del Museu. El 10 de Decembre del mateix any els restants restituïts varen aplegar a Tecka a on varen ser rebuts en cerimònies de les comunitats i colocats en el seu mausoleu.