Anar al contingut

Colecció d'Art Amalia Lacroze de Fortabat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Colecció d'Art Amalia Lacroze de Fortabat

La Colecció AMALITA, Colecció d'Art Amalia Lacroze de Fortabat és una institució privada sense fins de lucre, oberta al públic, que presenta un patrimoni d'aproximadament 250 obres. Inaugurada en 2008 en la finalitat de donar a conéixer, estudiar i preservar una de les coleccions privades d'art nacional i internacional més importants de l'Argentina. Junt en la colecció d'Amalia Lacroze de Fortabat, exhibida en forma permanent, es realisen mostres temporals orientades a fomentar l'art argentí.

Un museu és un lloc maravellós, és la casa a on els hòmens atesoren les més precioses obres de la seua creació. En els museus viu l'esperit, el talent i l'imaginació dels artistes. Recórrer un museu és una experiència única, fascinant. Per això, en el desig d'estendre a tots la riquea de l'art del nostre país, he decidit compartir la meua colecció d'art argentí. Una colecció exquisita que haurà de combinar-se en obres d'artistes estrangers d'est i atres temps, que seran presentades a través d'exposicions rodantes periòdiques. Sobre l'edifici proyectat per l'arquitecte Rafael Viñoly, es tracta, també, d'una obra d'art, una construcció el disseny de la qual expressa de manera cabal la força del disseny contemporàneu.
Amalia Lacroze de Fortabat.[1]


L'edifici

Erro al crear miniatura:
L'edifici, obra de l'arquitecte uruguayà Rafael Viñoly, presenta una cúpula coberta per un sistema de parasoles mòvils d'alumini.
Erro al crear miniatura:
Panels de vidre i alumini controlats per computadora.

L'edifici que conté a la colecció es troba junt a l'extrem noreste del Dic 4, en el carrer Olga Cossettini 141. Va ser dissenyat per l'arquitecte uruguayà Rafael Viñoly, sobre casi 7000 m² de superfície total. Té 4 nivells, dos grans salons, un Auditori i una cafeteria.[2][3]

La galeria principal consta d'un espai que ocupa una planta completa de l'edifici, coberta per un sostre en arc realisat en vidre i acer, que va des del nivell superior al de terra. Les costelles curves d'acer que donen forma al sostre s'alcen des del nivell del sol, i terminen 15 m més dalt, recolzant-se sobre un formigó armat que va a lo llarc de la construcció.[3]

L'entrada de llum dins de les galeries es controla per un sistema de quinze parasoles movedors, controlats per computadores, que regulen la llum del sol que ingressa i estan montats sobre l'exterior de la volta de vidre. Tant l'estructura interna com el revestiment extern són d'alumini.[3][2]

La colecció

Erro al crear miniatura:
Partix atrassera, junt al dic.

En 2018 en motiu del dècim aniversari de la seua obertura es va presentar un nou relat curatorial. La colecció rep al visitant en obres de mestres internacionals de diverses époques, entre els que es destaquen el flamenc Pieter Brueghel II en la seua obra El cens en Belén,  i l'anglés vinculat al romanticisme, Joseph Mallord William Turner en Juliet and her Nurse (Julieta i el seu aya). Este sector alberga un dels punts de major atracció de la visita. També es poden apreciar els objectes de l'antiguetat clàssica egipcíaca i grega. La colecció és un dels pocs llocs en el país a on es poden observar este tipo d'objectes.

El recorregut nacional seguix un guion cronològic realisat pel curador invitat Marcelo I. Pacheco, a través del com algunes de les problemàtiques de l'art argentí dels sigles XIX i XX articulen els distints sectors d'exposició distribuïts en el segon subsol de l'edifici. Entre les pintures del XIX descollen Apartant en el corral i Els Capataços de Prilidiano Pueyrredón. Entre les del XX La resistència i L'indecís d'Emilio Pettoruti, junt en Ramona espera d'Antonio Berni entre unes atres. Segons el curador Marcelo Pacheco: “L'art argentí del sigle XX va estar marcat per lluites i enfrontaments entre dos sectors que buscaven ocupar la posició de domini en el camp artístic nacional. Es tractava bàsicament de les batalles que es donaven entre els artistes tradicionals i els renovadors.”

  • Primer subsol: art internacional
  • Andy Warhol, J. M. William Turner, Pieter Brueghel II, Jan Brueghel I, círcul de Maarten van Heemskerck, Gustav Klimt, Auguste Rodin, Salvador Dalí, Marc Chagall, Tsuguharu Foujita i Roberto Matta Echaurren.
  • Sector especial destacant les escultures i relleus egipcíacs, i els objectes grecs.
  • Sala Alejandro Bengolea. Trenta obres que repassen l'art argentí de les décades dels 1960-1990 en la curaduría de Marcelo I. Pacheco. Estes obres pel seu valor per a representar estes époques, complementen el recorregut per l'art nacional.
  • Segon subsol: art argentí
  • XIX: Carlos Morel, Prilidiano Pueyrredón, Johan Moritz Rugendas, León Palliere, Antonio Gazzano, Juan Manuel Blanes i Ángel della Valle
  • XX. 1900-1920: Cesáreo Bernaldo de Quirós, Carlos Pablo Ripamonte, Pío Collivadino, Martín Malharro, Walter de Navazio, Ramón Silva, Valentí Thibon de Libian, Fra Guillermo Butler, Fernando Fader, Alfredo Guttero, Fausto Eliseo Coppini, Antonio Alice, Benito Quinquela Martín, José Américo Malanca, Ismael Eduardo Astarloa, Antonio Pedone, Italo Botti, Alfredo Guido i Ángel Vena.
  • Anys 1920: Fortunato Lacámera, Lli Enea Spilimbergo, Pedro Figari, Xul Solar i Emilio Pettoruti
  • Anys 1930: Héctor Basaldúa, Aquiles Badi, Horacio Butler, Raquel Forner i Juan del Prete.
  • Anys 1940: Emilio Centurión, Miguel Carlos Victorica, Antonio Berni, Juan Carlos Castagnino i Raúl Lozza
  • Anys 1950: Raúl Russo, Juan Batlle Planes, Leopoldo Preses i Raúl Soldi.
  • Anys 1960: Ernesto Deira, Rómulo Macció, Carlos Alonso, Jorge De la Vega, Kenneth Kemble, Nicolás García Uriburu, Rogelio Polesello i Gyula Kosice.
  • 1970-1990: Roberto Aizenberg, Marcelo Bonevardi, Eduardo Mac Entyre, Luis Fernando Benedit, Liliana Porter, Luis Felipe Noé, Margarita Paksa, Carlos Gorriarena, Marta Minujín, Clorindo Testa i Alfredo Prior
  • Artistes exhibits: Óscar Bony, Luis Felipe Noé, Rómulo Macció, Jorge de la Vega, Alberto Greco, Luis Fernando Benedit, Marcia Schvartz, Mónica Girón, Alfredo Prior, Guillermo Kuitca, Alejandro Kuropatwa, Fabio Kacero, Marcelo Pombo, Pablo Siquier, Omar Schiliro, Alberto Heredia, Sebastián Gordín, Norberto Gómez i Pablo Suárez.

Mostres temporals

En la seua programació anual des de 2012 la colecció AMALITA desenrolla una série d'exposicions temporals d'art argentí en la seua sala principal del primer pis. Habitualment es realisen tres grans mostres per temporada, que tenen una duració d'aproximadament 4 mesos cada una.

En producció pròpia, per a estes mostres s'invita a curadores locals i internacionals, i es despleguen una série de programes públics i publicacions derivades de les mateixes.

  • 2012:
  • Raúl Soldi
  • Aldo Sessa en la Colecció d'Art Amalia Lacroze de Fortabat.
  • 2013:
  • Roberto Aizenberg. Transcendència/Descendència. Curaduría Valeria González
  • Berni i les representacions argentines en la Bienal de Venècia. Curaduría Rodrigo Alonso
  • Luis F. Benedit. Genealogia del Camp Argentí. Curaduría Rodrigo Alonso.
  • DAC. Disseny argentí Contemporàneu. Curaduría Ricardo Blanco.
  • 2014:
  • Colecció Oberta. 80 i 90. Curaduría Patricia Caramés i Laura Lina.
  • Univers de la Moda. Curaduría Vicky Eixies.
  • Ciutats d'Amèrica de Facundo de Zuviria.
  • Alicia de Pat Andrea. Curaduría Virginia Agotte.
  • Ecos simultàneus. Video art coreà contemporàneu. Curaduría Youngsil Sohn
  • L'ull estés. Chafades en l'inconscient. Curaduría Mercedes Casanegra.
  • ALGEPS. Splash in vitaux (Manuel Amestoy: Ernesto Arellano). Curaduría Santiago Bengolea.
  • NOÉ. XXI. Curaduría Rodrigo Alonso.
  • Els Viages de Nushi (Nushi Muntaabski). Curaduría Marcelo Pacheco.
  • 2015:
  • 2016:
  • Horacio Zabala. La purea està en la mescla. Curaduría: Rodrigo Alonso.
  • Variations Autour de la Longue Marche per Juliol Li Parc. Curaduría Pierre – Alexis Dumas
  • Colecció Oberta. Macció en la Colecció.
  • ULL. Marcia Schvartz. Curaduría: Roberto Amic i Gustavo Marrone.
  • 2017:
  • Colecció Oberta.
  • Benito Laren. Fabularen. Curaduría Claudio Ongaro
  • Juan José Cambre. Mà d'obra. Curaduría Lara Marmor.
  • Geumhyung Jeong. CPR Practice. Bienal de Performance 2017.
  • Eduardo Stupia. Panoràmiques. Curaduría Verónica Gómez.
  • Adriana Lestido. Antàrtida Negra. Curaduría Gabriel Díaz.
  • Trilogia. Argentina, Colòmbia, Mèxic. Colecció Sura i Colecció Fortabat. Curaduría Roberto Amic,Consol..
  • 2018:
  • Ara vaig a lluir. Omar Schiliro. Curaduría Cristina Schiavi i Paola Vega.
  • Vida de pintor. Carlos Alonso. Curaduría Carlos Alonso, Luis Coll i Pablo Alonso.
  • Premie Fundació Fortabat 1984 – 1999. Curaduría Rodrigo Alonso.
  • Molts dies feliços. Curaduría Fabián Muggeri
  • 2019:
  • Tàctiques lluminoses. Artistes dònes entorn a la Galeria del Rojas, Elba Bairon, Cristina Schiavi, Graciela Hasper, Alicia Herrero, Fernanda Estany, Magdalena Jitrick, Ariadna Pastorini, Ana López. Curaduría Francisco Lemus.
  • Premie Fundació Fortabat 2019.
  • Rómulo Macciò. Cròniques de Nova York. Curaduría Florencia Battiti
  • Julie Bergadá. Algunes fotografies.

Explorant la Colecció

El proyecte EXPLORANT LA COLECCIÓ sorgix en l'objectiu de difondre i profundisar el coneiximent sobre les obres de la seua acervo. El cicle comprén tres instàncies en l'any, en les quals s'investiga i exhibix una obra de la colecció en diàlec en una producció d'un artiste contemporàneu. Formen part del proyecte concerts musicals i activitats per a chiquets.

  • 1: Juan Batlle Planes-Maruki Nowaki. Curador invitat: Claudio Iglésies. Investigació: Laura Lina
  • 2: Gyula Kosice-Marcela Cabutti. Curadora invitada: Marina Oybin. Investigació: Laura Lina
  • 3: Mildred Burton-Luciana Rondolini. Curadora invitada: Gabriela Francone. Investigació: Laura Lina
  • 4: Alicia Carletti-Alita Olivari. Curadora invitada: Verónica Gómez
  • 5: Demetre Chiparus-Nushi Muntaabsky. Curadora invitada: Cristina Schiavi

Premi Fortabat

Els Premis Fundació Fortabat varen ser claus en la configuració del circuit de l'art argentí des de la seua primera edició en 1984. Els seus casi dos décades d'existència varen ser testics d'un temps en el qual l'expressió i la creativitat es reestablecían com a valors insoslayables per a una societat en recomposición cultural, política i institucional. En este marc, i per iniciativa d'Amalia Lacroze de Fortabat, es va originar este guardó en l'objectiu d'incentivar la producció artística contemporànea i reconéixer als seus màxims exponents. Reconeguts artistes premiats, excelents jurats i llocs d'exhibició prestigiosos, varen convertir eixe concurs en un de les grans fites de l'art d'eixa época.

Pel dècim aniversari es va convocar al concurs Premie Fundació Fortabat 2019 que recorda i homenaja als grans premis realisats per la Fundació Amalia Lacroze de Fortabat en la década del 80 i del 90. Promoure i difondre als artistes nacionals, reconeguts i emergents, va ser  l'objectiu de l'última onvocatoria i és la missió fonamental de la Colecció AMALITA.[4]

Premi Fortabat 2019

  • Categoria Majors:
  • Primer premi: Alicia Herrero[5] per la seua obra “Substàncies, ritmes i instruments”.
  • Segon premi: Valentina Liernur.
  • Tercer premi: Sofia Bohtlingk.
  • Categoria Jóvens:
  • Primer premi: Valeria Maggi per la seua obra s/títul.
  • Mencions: Nahuel Ferreira i Manuel Aja Espil.

Referències

  1. ↑ «Alvancen les obres del Museu Fortabat». La Nació. Consultat el 6 de novembre de 2011.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Colecció Fortabat». L'Ull de l'Art. Consultat el 5 de maig de 2026.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Colecció d'Art Amalia Lacroze de Fortabat». Rafael Viñoly Architects. Consultat el 5 de maig de 2026.
  4. ↑ Guanyadors del Premie Fundació Fortabat
  5. ↑ «Premie Fundació Fortabat 2019» (en espanyol). Consultat el 20 de març de 2023.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Colecció_d%27Art_Amalia_Lacroze_de_Fortabat&oldid=1377016»