Coixí d'aire

Coixí d'aire o matalaf d'aire és el nom donat a una tècnica de sustentació utilisada en vehículs i en la levitación de càrregues, en l'objectiu és que no tinguen contacte en el sol o en cap atra superfície, per a açò s'utilisa la impulsión vertical constant d'aire a pressió baix l'objecte en qüestió, tal aire es manté a suficient pressió per mig d'un faldón que pot ser rígit o flexible. Encara que l'idea ya va ser proposta pel filòsof suec Emanuel Swedenborg en el XVIII en eixa época era impracticable ya que es caria de fonts de potència o de motors com per a conseguir tal suspensió aérea.

A fins de el XIX el francés Louis Dominique Girard per una part, i l'anglés John Thornycroft per l'atra, varen ensajar en relatiu èxit l'us de coixins d'aire encara que sense aplegar a resultats pràctics. Redescubierto el sistema pel també francés Jean Bertin este ho va patentar el 17 de giner de 1961.

L'idea dels coixins d'aire va ser proposta en un principi per a automòvilés «futuristes» sense rodes, encara que la seua aplicació es va concretar en els aerotrenes i, especialment, la seua aplicació resulta molt exitosa en els aeroesgoladorés.

Vore també

• Efecte solc