Anar al contingut

Coelosaurus affinis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Coelosaurus affinis és una espècie dubtosa del gènero extint Coelosaurus de dinosauri terópodo possiblement ornitomímido, que va viure a mediats en el periodo Cretácico fa aproximadament entre 130 a 110 millons d'anys durant el Barremiense al Aptiense en lo que és hui Norteamérica.

"Dryosaurus" grandis va ser erigit per a varis elements de pedal de la Formació Arundel en Maryland per Richard Swan Lull en 1911, incloent una falange i un astrágalo que havien segut assignats prèviament a "Allosaurus" medius per Marsh en 1888. Gilmore en 1920 lo renombró com Ornithomimus affinis despuix de donar-se conte de que l'ubicació del tàxon de Lull en Ornithomimus ya que grandis es preocupara secundariamente per Ornithomimus grandis erigit Marsh en 1890 i va necessitar el nom de tongada Ornithomimus affinis. No obstant, l'espècimen holotip de Ornithomimus grandis prové de la pedra arenisca Eagle de Montana i es presumix perdut, fent innecessària l'acció de Gilmore.[1] Matthew i Brown en 1922 varen referir este tàxon a Coelosaurus. És considerat com un ornitomimosaurio basal emparentat en Nedcolbertia i Arkansaurus. Va habitar Maryland, en el sur d'Estats Units, a mitan del periodo Cretácico.[2][3][4][5][6]

En la seua revisió de 1972 dels ornitomimosaurios nortamericans, Russell va notar que "Dryosaurus" grandis era similar al Archaeornithomimus asiàtic en tindre unguales de pedal curve, per lo que es va referir a ell com Archaeornithomimus affinis.[7] Smith i Galton en 1990, no obstant, varen afirmar que el tàxon de Arundel no podia assignar-se més allà del nivell de Theropoda.[8] No obstant, un artícul de 2016 de Chase Brownstein va confirmar l'assignació de Gilmore de "Dryosaurus" grandis a Ornithomimosauria, i va senyalar que el material de Arundel és similar a Kinnareemimus i Nedcolbertia en les característiques dels peus.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Osborn, H.F. (1916). "Skeletal adaptations of Ornitholestes, Struthiomimus, Tyrannosaurus." Bulletin of the American Museum of Natural History, 35(43), 733-771.
  2. Lull, 1911. Systematic paleontology of the Lower Cretaceous deposits of Maryland: Vertebrata. Maryland Geological Survey. Lower Cretaceous volume, 183-211.
  3. Gilmore, 1920. Osteology of the carnivorous Dinosauria in the United States National Museum with special reference to the genera Antrodemus (Allosaurus) and Ceratosaurus. United States National Museum Bulletin. 110, l-154
  4. Matthew and Brown, 1922. The family Deinodontidae, with notice of a new genus from the Cretaceous of Alberta. Bulletin of the American Museum of Natural History. 46(6), 367-385.
  5. Peter J. Makovicky, Yoshitsugu Kobayashi, Philip J. Currie: Ornithomimosauria. In: David B. Weishampel, Peter Dodson, Halszka Osmólska (Hrsg.): The Dinosauria. 2nd edition. University of Califòrnia Press, Berkeley CA o. a. 2004, ISBN 0-520-24209-2, S. 137–150.
  6. 6,0 6,1 Brownstein CD. (2016) Redescription of Arundel formation Ornithomimosaur material and a reinterpretation of Nedcolbertia justinhofmanni as an “Ostrich Dinosaur”: Biogeographic implications. PeerJ Preprints 4:i2308v1 https://doi.org/10.7287/peerj.preprints.2308v1
  7. D. A. Russell. 1972. Ostrich dinosaurs from the clapix Cretaceous of western Canada. Canadian Journal of Earth Sciences 9:375-402
  8. Smith and Galton, 1990. Osteology of Archaeornithomimus asiaticus (Upper Cretaceous, Iren Dabasu Formation, People's Republic of China). Journal of Vertebrate Paleontology.