Codogno

Codogno és una municipi i comune d'Itàlia de la província de Lodi, regió de Llombardia, en 15.642 habitants.

Història

Plantilla:Referencias L'assentament sembla remontar-se a la penetració romana en la Galia Cisalpina, potser en la funció d'un campamento. El nom Codogno, antigament «Cothoneum», podria derivar del nom del cònsul Aurelio Cotta (que va véncer als gals ínsubres que varen poblar aquelles terres), pero no és segur, ya que la primera menció segura de l'existència de Codogno solament es remonta a 997, en un diplomar de l'emperador Otón III. A principis del XI, Otón III dona el feu a un comte Reglerio o Ruggero, i pansa a mans del obispo de Lodi entre els sigles XI i XV. El nom també podria provindre del membrillo (en llatí mālum cotōnium i en italià modern melo cotogno), típic del lloc.

Despuix de sigles en possessió del obispado de Lodi, Codogno va ser cedit en 1441 pel senyor de Milà, Filippo Maria Visconti, a la família Fagnani i successivament en 1450 als Trivulzio, en que el seu poder va obtindre el ranc de burgo (borgo, ciutat fortificada) per part de Francesco Sforza.

Llavors, Codogno va experimentar fortes tensions autonomísticas, gojant d'una vida comercial pròpia com a menut pol d'atracció per a les localitats veïnes. Tant va ser aixina que els seus habitants es varen deslligar del territori dels Trivulzio i varen solicitar ser considerats habitants de Piacenza per a poder accedir a un mercat més lliure i ampli. Este desig va ser concedit a través d'una llei ratificada el 21 d'abril de 1492. En mostra de gratitut, el poble de Codogno va incorporar en el seu escut d'armes la lloba de Piacenza, nugada en una cadena d'or a l'arbre del codonyer.

L'inici del XVI, caracterisat per les batalles entre França i Espanya per l'ocupació d'Itàlia (culminades en el saqueig de la ciutat per part del duque de Borbón en el seu camí a Pizzighettone) i per la peste de 1516, varen detindre el desenroll de la ciutat. Despuix de les guerres, en 1524, la ciutat va ser fortificada. En este periodo es va construir l'iglésia parroquial de Sant Biagio (Sant Blas).

En 1639, la ciutat va ser ocupada pels lansquenetes, que varen difondre la pesta. Això va reduir la població en una quinta part, fins al llindar dels 6500 habitants, pero no va impedir que Codogno prosperara econòmicament, lo que a la seua volta va dur a que els regidors reclamaren l'emancipació de la servitut feudal. A la mort del príncip Antonio Teodoro Trivulzio, qui no va deixar fills varons, els habitants de Codogno varen decidir jurar llealtat directament al rei Carlos II. El 6 de juny de 1672, per diplomar real de Carlos II, es va establir in perpetu la llibertat de Codogno de tot feu, passant a tindre la consideració d'regio burc» (regio borgo).

El 10 de maig de 1796 va morir en Codogno el general napoleònic Amédée Emmanuel François Laharpe, per error, per un soldat del seu propi eixèrcit. En l'época napoleònica, es varen incorporar a Codogno els municipis de Gattera, Retegno i Triulza, que varen tornar a ser autònoms en la constitució del Reino lombardo-Vèneto. Gattera i Triulza varen ser incorporats definitivament en 1869.

En 1955, Codogno va obtindre el título de ciudad. El 9 de decembre de 1957, en les seues proximitats, es va produir un accidente ferroviario que es va saldar en 15 morts i més de 30 ferits. En 1992, Codogno va passar de la Província de Milán a la Província de Lodi. El còdic ISTAT del municipi abans del canvi era 015079.

En 2020, Codogno es va convertir en el foc del brote de coronavirus en Itàlia quan un home de 38 anys va ingressar en l'hospital en síntomes d'una grip.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	11 642	11 462	11 599	11 925	11 208	10 890	10 883	11 424	12 253	13 028	14 979	15 161	14 136	14 408

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Enllaços externs

• Pàgina web oficial de Codogno (en italià)