En àmbit informàtic, una codificació de caràcters chinencs s'usa per a representar text escrit en els llenguages comunament identificats com CJK (per les sigles en anglés): chinenc, japonés i coreà, i vietnamita arcaic. Algunes d'estes codificació es varen adaptar a partir d'una ya existent, mentres que unes atres varen ser desenrollades específicament per al chinenc.

Sistemes de codificació de caràcters chinenc més freqüents

Encara que usualment Guobiao s'usa per a caràcters tradicionals i Big5 per a caràcters simplificats, no hi ha una relació necessària entre el sistema de codificació i el tipo de lletra o font. La relació entre ells és més be de tipo pràctic.

Conversió entre sistemes

La conversió entre chinenc tradicional i simplificat ordinàriament du en si certs problemes, perque en alguns casos, en el procés de simplificació dos o més ideogramas tradicionals es varen fusionar en un simplificat. Per tant, la conversió des de tradicional cap a simplificat (relació de varis a un) no crea problemes tècnics. Pel contrari, la transformació en sentit opost pot provocar pèrdua d'informació, sobretot si s'usen versions primitives de codificació (per eixemple, el GB 2312). Esta conversió requerix l'interpretació del context o l'us de frases comunes per a resoldre els problemes mencionats. El problema és menor en estàndarts més recents, com el GB 18030 o el Unicode, que tenen indicadors de posició diversos per a caràcters tradicionals i simplificats.

Un atre assunt problemàtic és el dels caràcters “absents”. Encara que en teoria els caràcters absents en una codificació són d'us lliterari o cult, i no s'usen en text ordinari, apareixen en freqüència en els noms de les persones. Un eixemple és el polític taiwanés Wang Jian-Hsual, el segon nom del qual no apareix en algunes codificació. No obstant, el GB 18030 inclou el repertori complet del Unicode 4.0, incloent les extensions Unihan.

Quina codificació de caràcters triar té també implicacions polítiques, ya que GB és l'estàndart oficial de la República Popular de China, mentres que Big5 és l'estàndart de fet en Taiwan. En Japó, pel contrari, hi ha hagut relativament poca oposició a l'us de Unicode, que resol molts dels problemes que carregen GB i Big5. Unicode està considerat com políticament neutral, té un bon suporte per a caràcters tradicionals i simplificats, i permet una fàcil conversió des de les atres dos codificació. Més encara, Unicode té la ventaja de no estar llimitat al chinenc, sino que inclou a moltes atres llengües.