Club de l'Unió de Santiago

El Club de l'Unió és un círcul social fundat en Santiago, la capital de Chile, el 8 de juliol de 1864. A semblança dels clubs privats anglesos, és un espai de reunió dels grups conservadors per a trobades polítiques i socials. La seua sèu social està ubicada en l'alameda del Libertador General Bernardo O'Higgins 109, en la comuna de Santiago.

Erro al crear miniatura:

Antecedents històrics

Erro al crear miniatura:

Recepció en el Club, c. 1940. En l'extrem dret, el futur president Eduardo Frei Montalva.

Un grup d'amics aristócrates de Santiago de Chile, reunits en 1864, varen aprovar els estatuts d'una entitat al que varen denominar Club de l'Unió, destinada, a la usanza dels existents en Europa, a reunions exclusivament masculina. El grup es va reunir per primera volta en la casa de la senyora Joaquina Concha Antúnez, viuda de Joaquín Pinte Benavente, que es trobava ubicada en la carrer Estat cantó Òrfens.

El seu gran gestor i primer director va ser Manuel José Irarrázabal, qui dos décades més vesprada es convertiria en el líder del Partit Conservador.

L'incorporació en este club va estar des del principi reservada als hòmens, els qui podien fer-se socis si se'ls aprovava el seu ingrés per votació dels membres anteriors. En els seus salons es varen instalar jocs de billar, pòquer i daus.

El propi president José Joaquín Pérez, junt al seu ministre, Joaquín Blest Guanya, varen emetre un decret en 1869, que donava existència civil al Club. El 17 de novembre d'eixe any es va desencadenar un incendi devastador que va destruir absolutament tot, perdent-se documents i actes.

Assistents al sopar d'Any Nou 1934 en el Club de l'Unió.

En 1912, les monges agustinas lotearon la seua propietat llimitada llavors pels carrers Bandera, Moneda, Fumada i Alameda. El club va comprar el lloc per a construir una nova sèu, i va cridar a concurs entre les huit oficines d'arquitectura més importants de llavors. El primer lloc ho va obtindre el proyecte d'Henri Grossin. Pero este arquitecte francés conegut per haver colaborat en Emile Jéquier en el palau de Belles arts alçat en 1910, va perir tràgicament en un accident d'aviació en 1914. Llavors es va encarregar la construcció a Alberto Cruz Montt, que havia conseguit el segon lloc. Cruz Montt va plasmar finalment un proyecte distint al que havia presentat i, en el disseny de 1916, va incorporar elements del de Grossin.^[1]

A l'any següent es va iniciar la construcció, que va ser terminada en 1925 i va estar a càrrec de l'empresa de Guillermo Francke, destacat soci del club. Presenta ademés un treball notable en rejerías artístiques i herrajes ornamentals, de la fàbrica "Mina Hnos. Ltda.", responsable d'estos elements en edificis emblemàtics de Santiago com el Casa matriu del Banc de Chile, Palau Ariztía i Banc Central. En 1945 es va alçar el quart pis i —sobre el saló central, batejat Arturo Prat— es va construir la gran sala del convit.

Solament en el XXI, l'any 2006, el Club de l'Unió va acceptar la primera dòna com a sòcia, Cecilia García-Huidobro, en lo que es va posar fi a 142 anys d'exclusivitat masculina.

Conta en restaurant, bar, salons de reunions, sala de jocs i piscina temperada.

Estil arquitectònic

El Club de l'Unió es caracterisa pel seu marcat estil francés de principis del XX. L'harmonia i elegància de la seua infraestructura ho convertixen en un dels edificis més bells de Chile. N'hi ha prou en recórrer les seues instalacions —salons, corredors, escals i menjadors, units a una decoració refinada i fastuosa— per a percatarse de la seua singular bellea.^{cita requerida} L'immoble posseïx un subterràneu a on es troba una barberia. Tant els sillons com els espills es troben en perfectes condicions. Les parets estan recobertes de marbre vert i blanc.^{cita requerida} El gimnasi, propenc a la peluqueria, conta en un sauna i una piscina temperada decorada en mosaic.^{cita requerida}

Les taules de la sala de billar (més chicotetes que les de pool) varen ser dutes directament des d'Anglaterra. En este saló l'allumenament corre per conte de les enormes llànties de bronze. El bar és un atre dels llocs del club. La barra està feta de fusta tallada i el llarc d'est és el major del continent.^{cita requerida}

L'almagasén de vendes és una tenda de fins productes, es pot destacar els vins de guarda dels cellers, que tenen més de 75 mil botelles. Inclús es poden comprar perfums, menjars i artesania.^{cita requerida}

La biblioteca, que conta en més de 17 mil eixemplars, és una de les coleccions privades més importants del país.

Per decrete llei n.º 3705, de l'11 d'agost de 1981, promulgat durant la dictadura militar del general Augusto Pinochet, va obtindre la calitat de Monument Nacional en calitat d'Històric.^[2] Huit anys més vesprada, el club va passar a formar part també de la «Zona Típica» declarada pel decret llei n.º 606 de 1989 junt en atres edificis de gran valor arquitectònic.^{cita requerida}

Salons

El saló Arturo Prat, el principal despuix de la seua fundació, es troba acondicionat per a diferents events socials, reunions o menjars. Ho presidix l'empresari Víctor Celis Lister.^{cita requerida}

El saló Vert destaca per la taula decorada en incrustaciones en marfil i un quadro del héroe del 21 de maig, el marc del qual està confeccionat en fustes de la Esmeralda. Ho donó un net de Prat. Des de 1948, un grup de socis es reunix cada divendres per a conversar en un almorzar al que s'invita a un personage que haja tingut una actuació destacada durant la semana, ya siga en el camp de les arts, científic, polític, econòmic, o un atre. El president del Club dels Divendres és René Merino Gutiérrez.^{cita requerida}

En el saló Francés tot lo que hi ha és exclusivament originat en dit país.^{cita requerida}

El saló del Vi ha segut acondicionat per a efectuar tast tots els mesos. Des de l'any 2000 ho encapçala Gastón Engrunse Puig, un dels directors del CU, i Arturo Rosegue Pérez d'Arce, secretari del saló. Les seues activitats consistixen bàsicament en invitar mensualment a una vinya a les dependències del club per a realisar presentacions en degustacions. Els most són principalment varietals, reserves i premium; el tast és dirigit pel enólogo de la vinya i eixecutius de l'àrea comercial. Durant els mesos d'octubre, novembre i decembre el saló programa visites a les vinyes més pròximes a la capital chilena.^{cita requerida}