Barberia
Una barberia és una peluqueria especialisada en el conte del cabell dels hòmens. En elles, els varons acodixen a tallar-se el pèl, arreglar-se la barba o les celles, realisar-se qualsevol tipo de tractaments facials o, simplement, canviar de pentinat.
L'importància de les barberies en els nostres dies es vincula en el fet de que els hòmens busquen cuidar la seua image lo màxim possible.[1]Tant és aixina que, segons un estudi de Kantar, els espanyols ostenten la segona posició sobre el conte personal; solament superats pels alemans i compartint eixe segon lloc en els italians.[2]
Orige
L'orige de les barberies nos remonta fins al XII. Durant l'Edat Mija, la llabor d'estos establiments transcendia molt més allà dels contes estètics. Era habitual realisar sagnies a les persones malaltes. Esta pràctica consistia en fer un tall en una vena per a drenar la sanc i, d'esta manera, tractar distintes malalties; i solien portar-la a terme els monges. Encara que no fora el seu principal comés, els barbers solien assistir-los, ya que es tractava de persones hàbils que manejaven habitualment instruments esmolats.
La prohibició del Papa Alejandro III en 1163 de que l'estament eclesiàstic continuara fent sagnies i la negativa dels meges a realisar estos procediments, ya que els consideraven massa simples per a ells; varen provocar que les barberies inclogueren estes pràctiques als seus servicis oferits. Aixina mateix, la colocació d'ossos, l'extracció de dents o la cura de ferides eren uns atres dels comesos que varen escomençar a portar a terme estos establiments.[3]
Paralelament a lo expost anteriorment que fa referència a la concepció i l'orige de les barberies en una perspectiva eurocentrista, trobem que, en la lliteratura negra es parla de les barberies com a “estació de pas del home negre, punt de contacte i llar universal”.[4]En un context de discriminació racial, per als afroamericàs les barberies varen escomençar sent un lloc de trobada segura a on poder expressar-se en llibertat. Estos establiments adquirien gran càrrega simbòlica, allí es criticava la cultura dominant, es fomentava la resistència i tractaven d'enfortir-se les institucions afroamericanes.[5]La clau d'estos establiments era proporcionar un entorn en el que els clients se sentiren iguals entre sí. Allí coincidien en gent en gusts i aficions similars, es produïa un enriquiment cultural i es empatizaba en el pròxim en compartir una mateixa lluita social. No obstant, també s'han realisat estudis que asseguren que l'asentaació d'estos locals provoca un entorn de socialisació de rols sexuals en els que s'acaba promovent certa desigualtat de gènero.[6]
'Barber Pole'
El símbol més identificativo de les barberies és el ‘Barber Pole’ o poste tricolor que apareix en l'exterior de tots estos locals. Per a comprendre el seu significat devem remontar-nos al sorgiment de les barberies. Els colors originaris del poste eren solament el roig i el blanc.
Els barbers, durant l'Edat Mija, situaven en l'exterior dels seus establiments les benes que havien amprat per a les cures i les penjaven d'un pal. Ampraven un pal roig per a les benes tacades de sanc; i un blanc per a les que estaven llavades, deixant-les secar al sol. Sembla que, en multitut d'ocasions, l'aire acabava entremesclant les benes de sengles pals, oferint un aspecte helicoidal similar al dels postes que trobem en els nostres dies. Este símbol tan característic en les barberies primitives adquiria gran importància tenint en conte que la gran majoria de la població, llavors, era analfabeta.
Determinem, puix, que el color blanc s'identifica en les benes i el roig en la sanc. El blau, en canvi, presenta vàries teories sobre el seu significat. Alguns es llimiten a vincular-ho en un propòsit patriòtic per part d'Estats Units[7]o França.[8] No obstant, els dos raonaments més consensuats entre les fonts consultades són els següents: el blau podria vincular-se en les venes tallades durant les sagnies; o fer referència separació entre les professions dels cirugians i els barbers, ocorreguda entre 1745 i 1800 despuix d'una escissió en el Venerable Gremi de Barbers, per la qual el roig i el blanc quedava reservat als cirugians, encarregats de qüestions purament mèdiques, i el blau simbolisava als barbers, que els seus comesos començaven a ser els que els associem en els nostres dies.
Finalment, sobre la creació d'estos postes, com podem observar en un documental de ‘Discovery Max’, consistix en un disseny realisat en paper i vinil, tractat en rajos raïm per a impedir el seu decoloraació, que es enrolla en un mandrí de fusta. El disseny acaba introduint-se en un cilindre cristal, fabricat en vidre estirat o bufat a mà; a on gira i lluïx gràcies a un mecanisme de motorisació i allumenament que s'introduïx dins del cristal.
Vore també
Referències
- ↑ «100% masculí: les barberies estan de moda» (en és). www.larazon.es. Consultat el 2024-03-05.
- ↑ «Els espanyols, entre els europeus que més es cuiden» (en és). www.larazon.es. Consultat el 2024-03-05.
- ↑ «¿Qué és el poste que hi ha en les barberies i per qué té tres colors?» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-03-05.
- ↑ «Back Matter».The Slavic and East European Journal.1(2)
- 160–160.ISSN 0037-6752.Consultat el 2024-03-05.
- ↑ «The Digital Barbershop: Blogs and Online Oral Culture Within the African American Community».Social Mija + Society.2(4)
- 205630511668320.ISSN 2056-3051.doi:10.1177/2056305116683205.Consultat el 2024-03-05.
- ↑ «The black male urban barbershop as a sex-role socialization setting».Sex Rols.12(9)
- 965–979.ISSN 1573-2762.doi:10.1007/BF00288098.Consultat el 2024-03-05.
- ↑ «La sanguinosa història del poste de barber» (en és). Pivot Point. Consultat el 2024-03-05.
- ↑ «Història del Poste de Barber (Barber Pole) + Video | Hey Joe» (en és-es). heyjoe.és. Consultat el 2024-03-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barbería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.