Clorur de vanadi(II)
El clorur de vanadi(II) és el compost inorgànic de fòrmula VCl2 i és el clorur de vanadi més reduït. És un sòlit de color vert poma que es dissol en aigua per a donar solucions de color púrpura. [1]
Preparació, propietats i composts relacionats
[editar | editar còdic]El VCl2 sòlit s'obté per mig de descomposició tèrmica del VCl3, que deixa com a residu VCl2: [1]
- 2 VCl3 → VCl2 + VCl4
El VCl2 es dissol en aigua per a donar l'ion hexaaquo púrpura [V(H2O)6]2+. L'evaporament de dites solucions produïx cristals de [V(H2O)6]Cl2.[2]
El dicloruro de vanadi s'utilisa com a reductor especial en química orgànica. En solució acuosa, convertix el ciclohexilnitrato en ciclohexanona. També reduïx la fenilazida a anilina.[3]
Estructura
[editar | editar còdic]El VCl2 sòlit adopta l'estructura del yodur de cadmi, en geometria de coordinació octaèdrica. Els composts VBr2 i VI2 són estructural i químicament similars al dicloruro. Tots tenen la configuració d3 i un estat fonamental cuaternario, similar al del Cr(III). [4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Young, R. C.; Smith, M. E. "Vanadium(II) Chloride" Inorganic Syntheses, 1953, volume IV, page 126-127.doi:10.1002/9780470132357.ch42
- ↑ Martin Pomerantz, Gerald L. Combs, N. L. Dassanayake, "Vanadium Dichloride Solution" Inorganic Syntheses, 1982, vol. XXI, pp. 185–187. doi:10.1002/9780470132524.ch42
- ↑ Vanasse, Benoit; O'Brien, Michael K. (2001). «Vanadium(II) Chloride», Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis. doi:10.1002/047084289X.rv002. ISBN 0471936235.
- ↑ Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: Sant Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de vanadio(II)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.