Clorur d'iridi (III)
El clorur d'iridi (III) és el compost inorgànic de fòrmula IrCl3 . El compost anhidro és relativament rar, pero l'hidrat relacionat es troba molt més freqüent. La sal anhidra té dos polimorfos, α i β, que són de color marró i roig respectivament. Més comú és el trihidrato vert obscur higroscòpic IrCl3(H2O)3, que és un punt de partida habitual per a la química de l'iridi.[1]
Preparació
L'iridi se separa dels demés metals del grup del platí com hexacloroiridato d'amoni cristalí, (NH4)2[IrCl 6], que pot reduir-se a iridi metàlic en una corrent d'hidrogen. L'Anar esponjoso aixina produït reacciona en clor a 650 °C per a donar clorur d'iridi (III). [2]
El tricloruro d'iridi hidratat s'obté calfant òxit d'iridi (III) hidratat en àcit clorhídric.[3]
Estructura
De la mateixa manera que el compost de rodio relacionat, IrCl3 adopta l'estructura observada per a el clorur d'alumini. [3] Est és el polimorfo α monoclínic.[4] També existix un polimorfo β romboèdric. Abdós polimorfos tenen efectivament la mateixa ret aniónica, pero diferixen en els intersticios octaèdrics que ocupen els ions d'iridi.[5] El polimorfo α es convertix en el polimorfo β quan es calfa fins a uns 650 °C.[1]
| Compost | α-IrCl3[6] | β- IrCl3 [5] |
|---|---|---|
| Estructura cristalina | Monoclínic | Ortorrómbico |
| Grup espacial | C2/m | Fddd |
| Constant de ret a (Å) | 5,99 | 6,95 |
| Constant de ret b (Å) | 10.37 | 9.81 |
| Constant de ret c (Å) | 5,99 | 20,82 |
| β | 109,4° | |
| Densitat calculada (g/cm 3 ) | 5.33 | 5.34 |
L'estructura del trihidrato encara no ha segut dilucidada.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 C. E. Housecroft and A. G. Sharpe Inorganic Chemistry, p. 849.
- ↑ Hermann Renner(2018).«Platinum Group Metals and Compounds».Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry.: 1–73.doi:10.1002/9783527306732.a21_075.pub2.(en en)
- ↑ 3,0 3,1 Greenwood, Norman N; Earnshaw, Alan. Chemistry of the Elements, 2 edició, Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-08-037941-8.
- ↑ Brodersen, K.; Moers, F.; Schnering, H. G.(1965).«Zur Struktur dones Iridium(III)- und dones Ruthenium(III)-chlorids».The Science of Nature.52(9): 205–206.doi:10.1007/BF00626459.
- ↑ 5,0 5,1 Meisel, A.; Leonhardt, G.(1965).«Die Kristallstruktur von β-Iridium(III)-Chlorid».Z. anorg. allg. Chem..339(1–2): 57–66.doi:10.1002/zaac.19653390109.
- ↑ Brodersen, K.; Moers, F.; Schnering, H. G.(1965).«Zur Struktur dones Iridium(III)- und dones Ruthenium(III)-chlorids».Naturwissenschaften.52(9): 205–206.doi:10.1007/BF00626459.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de iridio (III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.