Clorpirifós
El clorpirifós (nom de la IUPAC: O, O-dietil O-3,5,6-trichloropyridin-2-il fosforotioato) és un insecticida (s'utilisa per a controlar les plagues d'insectes) organofosforado cristalí que inhibix l'acetilcolinesterasa causant enverinament per colapse del sistema nerviós de l'insecte. Li'l coneix per molts noms comercials (vore taula). El clorpirifós és moderadament tòxic i l'exposició crònica s'ha relacionat en efectes neurològics, trastorns del desenroll i trastorns autoinmunes. Donada la seua toxicitat i riscs per a la salut humana, ha segut prohibit en 2020 per l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària,[1] i en 2021 per l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units.[2]
No és molt soluble en aigua, de manera que generalment es mescla en líquits aceitosos abans d'aplicar-se a collites o a animals. També es pot aplicar a collites en forma de càpsules.
El clorpirifós s'ha usat àmpliament en vivendes i en agricultura. Des d'agost de 2008 no està permés el seu us per a preparats biocidas d'us ambiental ni en l'indústria alimentària. El seu us ha quedat llimitat a l'agricultura i a nivell domèstic en jardins.[3] En agricultura es considera un insecticida no sistémico que actua per contacte i ingestió en gran efecte de choc.[4] S'aplica polvorisant les zones afectades per al control de plagues de collites (cochinillas, mosques blanques, trips de la platanera, numeroses orugas defoliadoras i minadoras, alguns escarabats i atres insectes).[5]
Fabricació i us
editarEl clorpirifós es produïx per reacció del 3,5,6-tricloro-2-piridinol en clorur de dietiltiofosforil.[6] Es produïx a través d'una síntesis de varis passos de 3-metilpiridina.
En els Estats Units, el clorpirifós s'ha registrat solament per a us agrícola, a on és "un dels insecticida organofosforados més utilisats", segons l'Agència de Protecció Ambiental (EPA).[7] Els cultius en l'us de clorpirifós més intenses són el cotó, el dacsa, les armeles i frutes com les taronges i les pomes.[8]
El clorpirifós se suministra normalment en forma de concentrat líquit de 23,5% o 50%. La concentració recomanada en Estats Units per a l'aplicació per pulverisació directa de alfiler és de 0,5% i per a l'aplicació d'una àmplia zona 0,03 – 0,12%.[9][10]
Història
editarRegistrat per primera volta en 1965 i comercialisat per Dow Chemical Company en el nom comercial Dursban i Lorsban, el clorpirifós, una casa ben coneguda d'insecticida de jardí, va aplegar un moment en que va ser un dels plaguicidas[11] domèstics més utilisats en els Estats Units. Davant l'imminent regulació de la EPA, Dow va acordar retirar el registre de clorpirifós per al seu us en llars i atres llocs a on els chiquets poden estar exposts, i va quedar severament restringit el seu us en els cultius. Estos canvis varen entrar en vigor el 31 de decembre de 2001.[12] Seguix sent àmpliament utilisat en l'agricultura, i el Dursban seguix en el mercat per a us domèstic en els països en desenroll. En Iran, Dow afirma que Dursban és segur per a les persones,[13] i la seua lliteratura de vendes va afirmar que Dursban té "un historial comprovat de seguritat en relació en els sers humans i animals domèstics".[14]
En 1995, Dow va ser multat en Estats Units en 732.000 dólars per no enviar els informes de la EPA que havia rebut 249 casos d'intoxicació per Dursban, i en 2003, Dow va acordar pagar a Estats Units $ 2 millons - la major multa en fins a la data un cas sobre pesticidas - en l'estat de Nova York, en resposta a una demanda presentada pel fiscal general per a posar fi a la publicitat illegal de Dow de Dursban com "segur".[15]
El 31 de juliol de 2007, una coalició de treballadors agrícoles i grups de defensa va presentar una demanda contra la EPA, en l'objectiu d'acabar en l'us agrícola del clorpirifos. La demanda alegue que l'us continuat de clorpirifos posseïa un risc innecessari per als treballadors agrícoles i les seues famílies.[16]
En agost de 2007, les oficines de l'Índia de Dow varen ser intervingudes per les autoritats índies per supost soborn a funcionaris per a que el clorpirifos poguera ser venut en el país.[17]
En 2008, el National Marine Fisheries Service (NMFS) va impondre una zona de amortiguamiento al voltant de l'hàbitat del salmó de 1000 peus per a protegir el salmó en perill d'extinció i les espècies de trucha arc iris. Les aplicacions aérees de clorpirifos es prohibixen dins d'estes zones.[18]
En 2019 no estava permés la seua ocupació en huit països europeus, entre els que es troben Alemània, Dinamarca o Suècia. l'UE ho prohibirà en giner de 2020.[11]
Referències
editar- ↑ «L'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària restringix el seu us en un 0,01 mg/kg».
- ↑ «EPA prohibix l'us de clorpirifós».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ De Liñan, C., (2015), VADEMECUM de productes fitosanitaris i nutricionals. Ed: Edicions Agrotécnicas
- ↑ «Marques comercials en fitosanitarios i nutricionals». www.terralia.com. Consultat el 2021-01-25.
- ↑ (2000) Muller, Franz (ed.). Agrochemicals: Composition, Production, Toxicology, Applications, Toronto: Wiley-VCH, p. 541. ISBN 3-527-29852-5.
- ↑ «Finalization of Interim Reregistration Eligibility Decisions (IREDs) and Interim Tolerance Reassessment and Risk Management Decisions (TREDs) for the Organophosphate Pesticides, and Completion of the Tolerance Reassessment and Reregistration Eligibility Process for the Organophosphate Pesticides». Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2012. Consultat el 21 de setembre de 2017.
- ↑ «NASS Agricultural Chemical Database». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 4 d'octubre de 2011.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2009. Consultat el 10 de maig de 2011.
- ↑ «Strike-Out ® 500 WP». Archivat des d'el original, el 11 de març de 2011. Consultat el 21 de setembre de 2017.
- ↑ 11,0 11,1 «La UE prohibirà en 2020 el pesticida més usat en Espanya pel seu perill per a la salut» (en és). El Confidencial. Consultat el 18 de juny de 2019.
- ↑ «Chlorpyrifos | Pesticides | US EPA». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2006. Consultat el 2021-01-25.
- ↑ «وب سایتهای ایرنا - Irna». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2012. Consultat el 2021-01-25.
- ↑ «The Dow Chemical Company a». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 2021-01-25.
- ↑ Mindfully.org [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Press Release: Lawsuit Challenges EPA on Deadly Pesticide, EarthJustice, July 31st, 2007.
- ↑ CBI raids Dow Chemical's Indian subsidiary for graft. Monsters and Critics, August 21st, 2007.
- ↑ «[2]», Earthjustice. Consultat el 2 de setembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clorpirifós» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.