Clifton Rocks Railway
El Clifton Rocks Railway (Ferrocarril de Clifton Rocks) era un funicular subterràneu en Bristol (Anglaterra). Est unia per mig d'un túnel el barri de Clifton, situat en el cim dels penya-segats de pedra calcàrea de la gola del Avon, en Hotwells i el port de Bristol, ubicats en la seua part inferior .
L'estació superior està prop del famós pont colgante de Clifton d'Isambard Kingdom Brunel, junt a l'antic Grand Spa Hotel (en l'actualitat, el Avon Gorge Hotel). L'estació inferior estava situada front al punt de desembarc dels de ferries de vapor en Hotwells, la estació de tren de Hotwells del Bristol Port Railway and Pier, una terminal dels Bristol Tramways i les conexions del ferry de Rownham per a creuar el riu Avon.
Història
[editar | editar còdic]La construcció del Clifton Rocks Railway la va finançar l'editor George Newnes, també propietari del Lynton and Lynmouth Cliff Railway, i com en este últim, l'ingenier va ser George Croydon Marks. La construcció de la llínea va començar en març de 1891. El túnel de 8,5 m d'ample es va perforar a través dels penya-segats de pedra calcàrea utilisant taladros mecànics i manuals i després es va recobrir en rajoles.
Es varen necessitar dos anys per a construir-ho i va costar 30.000 £ (equivalent a 4.200.000 £ en 2023), tres voltes la seua estimació original. La propulsió es realisava per mig del método del llastre d'aigua, en el que els vagons de cada una de les dos vies paraleles estaven conectats per mig d'un cable que passava al voltant d'una polea en l'estació superior. Un gran depòsit en cada tren s'omplia en aigua en la part superior i es buidava en la part inferior. El pes adicional proporcionava la força motriu necessària per a fer baixar un dels trens i fer pujar a l'atre.[1][2] El ferrocarril es va inaugurar l'11 de març de 1893 i va transportar 6.220 passagers el dia de la seua inauguració[3] i 427.492 en el primer any de funcionament.[4]
Despuix d'este bon començ, el número de passagers va disminuir constantment fins a 1908, quan l'empresa es va declarar en fallida.[1] En 1912 es va vendre a Bristol Tramways,[5] per 1.500 £ (equivalent a 188.000 £ en 2023). En 1922, Hotwell Road es va ampliar com una via ràpida cridada Portway, eliminant el tramvia a Bristol i l'estació de tren Bristol Port and Pier Railway Hotwells, prop de la part inferior del Cliff Railway. Els canvis varen provocar que el número de passagers caiguera dràsticament i l'últim tren va circular el 29 de setembre de 1934.[1]
Durant la Segona Guerra Mundial es varen instalar murs antiaèreus en el túnel, que va ser utilisat com a oficines per BOAC, com a estació de retransmissió per a la BBC, que també va construir allí sèt estudis d'emergència,[6] i com refugi antiaèreu per als residents locals.[7] La BBC va continuar utilisant parts del túnel fins a 1960.[8][9]
Operacions
[editar | editar còdic]
El traçat del ferrocarril tenia 137 m de llarc i s'elevava 61 m, en una pendent d'aproximadament 1 en 2,2 (45%).[4] Tenia quatre vagons en dos parelles conectades per un cable, formant essencialment dos funiculars paralels. Un dels vagons de cada tren era exclusivament per a passagers de primera classe, i el viage durava només 40 segons.[7] S'ha informat que l'ample de les vies era de 914 mm,[10] i 1130 mm[11] encara que atres dos fonts mencionen un ample de 965 mm[12] i un atre de 977 mm.[13]
El sistema funcionava per gravetat. En l'estació superior, l'aigua se suministrava des d'un depòsit al depòsit situat baix del coche. El pes extra d'esta aigua era suficient per a pujar un coche carregat des de l'estació inferior. Quan el vagó en el seu llastre d'aigua aplegava a l'estació inferior, l'aigua es descarregava en un atre depòsit, des d'a on es bombejava de tornada al depòsit superior per a reiniciar el cicle. Les bombes estaven originalment impulsades per un parell de motors d'explosió situats en el fondo del túnel.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Easdown, Martin (2018). "Bristol Clifton Rocks Railway 1893—1934". Cliff Railways, Lifts and Funiculars. Amberley Publishing. pp. 19–21
- ↑ 2,0 2,1 Marks, George Croydon (1894). Cliff Railways. The Institution of Civil Engineers (Great Britain). p. 318.
- ↑ Design Council (1893), Engineering, Volume 55, Office for Advertisements and Publication, p. 332
- ↑ 4,0 4,1 Mellor, Penny (2013). Inside Bristol: Twenty Years of Open Doors Day. Redcliffe Press. pp. 36–37.
- ↑ Klapper, Charles (1984), The Golden Age of Busos, Routledge, p. 186, ISBN 9780710202321
- ↑ Hendy, David (2022). The BBC, A People's History. London: Profile Books. p. 213. ISBN 9781781255254.
- ↑ 7,0 7,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Clifton Rocks Railway». www.cliftonrocksrailway.org.uk. Consultat el 2024-06-29.
- ↑ «The Clifton Rocks Railway Tunnel - Page 1». www.orbem.co.uk. Consultat el 2024-06-29.
- ↑ England), Bristol Naturalists' Society (Bristol (1894). Proceedings of the Bristol Naturalists' Society (en en), The Society.
- ↑ Day, John Robert; Wilson, Brian Geoffrey (1957). Unusual Railways (en en), Macmillan.
- ↑ «Clifton Rocks Railway». www.cliftonrocksrailway.org.uk. Consultat el 2024-06-29.
- ↑ Shapland, Maggie (2017). The ups and downs of Clifton Rocks Railway and the Clifton Spa. The Definitive History. p. 28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clifton Rocks Railway» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.