Anar al contingut

Clelia scytalina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La culebra-viborera mexicana (Clelia scytalina) també coneguda com zopilota d'altura,[1] és una espècie de serp que pertany a la família Colubridae. És natiu del sur de Mèxic, América Central i Colòmbia.[2] Com les demés espècies de musurana, s'alimenta principalment d'atres serps, especialment de serps venenoses del gènero Bothrops.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els adults posseïxen una coloració negra grisácea iridiscent o negra azulada en l'esquena. Els jovenils tenen una esquena roja, cap negre i un collar nucal groc opac que està rodejat de pigment negre; la pancha és color crema inmaculado; escamas dorsals en 17 rencs.[3]

Distribució

[editar | editar còdic]

Clelia scytalina es distribuïx a baixes i moderades #elevació (fins a 1,200 m s. n. m.) de Veracruz en l'alvertent de l'Atlàntic i des de Jalisco en l'alvertent del Pacífic cap al sur a través d'América Central fins a Colòmbia. Esta espècie és generalment rara en Mèxic llevat en la Serra dels Tuxtlas en el sur de Veracruz a on és considerada com relativament comú. És coneguda de localitats disperses en l'alvertent de l'Atlàntic en el centre de Veracruz, Oaxaca, Chiapas, Tabasco, suroest de Campeche i sur de Quintana rosegue, i en el vertent del Pacífic  en Jalisco, Colima, Guerrero i Chiapas.[4]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta serp gran i activa habita el bosc caducifolio tropical, el bosc estacional perennifolio i el bosc plujós. És principalment terrestre i nocturna, pero també es pot trobar activa durant el dia. Per lo general, forrajea de nit en boscs primaris o secundaris, a sovint a lo llarc de rieres. S'alimenta principalment de serps, incloses les nauyacas (Bothrops asper) i atres serps venenoses, que a voltes poden ser tan llargues com ella. Ocasionalment mengen granotes, lagartijas i mamífers. Clelia scytalina és ovípara.[3]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Es troba catalogada dins de la llista roja de la IUCN com una espècie en preocupació menor (LC).[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Muñoz Chacón, Federico. (2000) Clelia scytalina (Cope), 1867 [1] archivat en Wayback Machine.. InBio, Costa Rica. Consulteu0: 22 d'abril de 2012.
  2. Reptarium. Clelia scytalina (Cope, 1867). The Reptile Database. Consultat: 22 d'abril de 2012.
  3. 3,0 3,1 Heimes P. 2016. The Snakes of Mexico. Edition Chimaira Frankfurt am Main. 
  4. 4,0 4,1 López-Lluna, M.A. & Canseco-Márquez, L. 2013. Clelia scytalina. (errata version published in 2017) The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T197469A114584684. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2013-2.RLTS.T197469A2487493.en. Downloaded on 13 December 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]