Anar al contingut

Cleidopus gloriamaris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cleidopus gloriamaris (Cleidopus gloriamaris)


El Cleidopus gloriamaris o peix pinya (en anglés, pineapplefish) és una espècie de peix de la família Monocentridae, membre únic del seu gènero. Per les escamas en forma d'armadura que li recobrixen el cos, a voltes se li crida en anglés també knightfish (peix cavaller) o coat-of-mail fish (peix cota de malla); en atres regions li'l crida en anglés port-and-starboard light fish (peix llàntia de babor i estribor), ya que posseïx un parell d'òrguens bioluminiscentes que s'assemblen a les lluïxes de navegació dels barcos.[1] El seu epítet o nom específic prové de la frase en llatí glòria maris, que significa "glòria de la mar".[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

El peix pinya és un peix natiu de les aigües costeres de Queensland, Nova Gales del Sur, i Austràlia Occidental.[3] Habita a profunditats entre 6 i 200 metros en secs i ensenars.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

El peix pinya alcança una llongitut de 22 cm.[4] Posseïx un cos massiç, i redonejat casi completament recobert d'escamas grans i grosses proveïdes d'espinas esmolades orientades cap a arrere. El seu cap és gran, en cavitats mucoses rodejades de vores rugosos, i està proveïda d'oss grans. El morro és chato i reglota per lo alt l'àmplia boca. Els dents són molt chicotets i prims, i es troben en els seus mandíbules, paladar i vómer.[2][3] En les proximitats de la boca posseïx dos cavitats en la mandíbula inferior a on s'estagen bactèrias bioluminiscentes, que no es poden observar quan té la boca tancada.[5] Este fotóforo és de to vert en els eixemplars jóvens i enrogix en alcançar la madurea.[6] La primera aleta dorsal posseïx de 5 a 7 espines grans; les espines apunten alternadamente a la dreta i a l'esquerra. La segona aleta dorsal posseïx 12 rajos blans. Cada aleta pèlvica conté una espina gran, casi del tamany del cap, i de 3 a 4 rajos rudimentaris. Pot posar erecta l'espina pèlvica en un àngul recte respecte al seu cos. La aleta anal conté d'11 a 12 rajos i les aletes pectorals, de 14 a 15 rajos.[4][2]


Les escamas del peix pinya, d'un to groc blancuzco en vores posteriors negres, formen el dibuix característic que li dona al peix el seu nom. Els llavis, mentó, i parts de la seua mandíbula són negres. Posseïx una franja roja en la mandíbula inferior que aplega fins al fotóforo.[3] Esta espècie s'assembla molt a certs peixos del gènero Monocentris, dins del com ho coloquen alguns autors. El Cleidopus es diferencia del Monocentris per tindre un os preorbital angost i per la posició dels seus òrguens lluminosos, que en el Monocentris estan prop de l'extrem de la mandíbula inferior.[5] Esta espècie també es diferencia del Monocentris japonica (peix pinya japonés) en que la seua morro és més redonejat.[6]

Biologia i ecologia

[editar | editar còdic]

Les seues aletes de poca talla i la seua armadura rígida llimiten la movilitat del peix pinya, que és mal nadador.[2] Espècie nocturna, mora dins de coves i baix eixints rocoses durant el dia.[7] En la reserva aquàtica de Fly Point Halifax en Nova Gales del Sur, està documentada la presència d'un grupito de peixos pinya baix la mateixa eixint durant a lo manco 7 anys, i d'un atre grup baix una eixint distinta durant 3 anys.[8] De nit, esta espècie s'aventura a plans arenencs per a alimentar-se, amprant els seus òrguens luminescents per a allumenar camaroncitos. La llum del peix pinya, que tal volta li servixca també per a comunicar-se en les seues conespecíficos,[7] és produïda per colónies simbiòtiques de la bactèria Vibrio fischeri dins de les seues fotóforos.[9] La V. fischeri es troba també vivint lliure en aigua marina i és soltada naturalment dels fotóforos del peix pinya. La lluminiscència de les bactèries, no obstant, s'atenua hores despuix de la seua lliberació.[10] Esta espècie ha vixcut fins a 10 anys en captiveri.[8]

Relacions en l'home

[editar | editar còdic]

El peix pinya és moderadament comuna en aigües profundes, pero per la seua naturalea esquiva, durant cert periodo posterior al seu descobriment va ser conegut únicament per espècimen tirats a la plaja per tormentas.[3] Este peix a voltes és arreplegat per arrastreros comercials i és molt buscat pels acuariófilos.[1][7] És molt aguantador, pero cal donar-li llocs rocosos a on amagar-se i aliment viu.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Burgess, W. and Axelrod, H.R. (1973). Pacific Marine Fishes, second edició, T.F.H. Publications. ISBN 0876661231.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ogilby, J.D. (1900). «Contributions to Australian Ichthyology», The Proceedings of the Linnean Society of New South Wales For the Year 1899, F. Cunninghame & Co..
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Wheeler, A. (1985). The World Encyclopedia of Fishes, Macdonald & Co. (Publishers) Ltd.. ISBN 0356107159.
  4. 4,0 4,1 4,2 Plantilla:Fishbase species
  5. 5,0 5,1 Smith, J.L.B., M.M. and Heemstra, P. (2003). Smiths' Siga Fishes, Struik. ISBN 1868728900.
  6. 6,0 6,1 McGrouther, M. (Nov. 2004) Pineapplefish, Cleidopus gloriamaris [1] archivat en Wayback Machine.. Australiam Museum Fish Site. Vist 13 de març 2009.
  7. 7,0 7,1 7,2 Burke, D. (2005). The Complete Burke's Backyard: The Ultimate Book of Fact Sheets, Murdoch Books. ISBN 1740457390.
  8. 8,0 8,1 Harasti, D. Pineapple Fish (Cleidopus gloriamaris). The Underwater Photo Gallery - Dave Harasti. Vist el 13 de març de 2009.
  9. Fitzgerald, J.M.Archives of Microbiology.112(2)
    153–156.
  10. Nealson, K.M., Haygood, M.G., Tebo, B.M., Roman, M., Miller, I. and McCosker, J.I.Microbial Ecology.10(1)
    69–77.
  11. Pineapple fish - Cleidopus gloriamaris. Aquariums Life. Vist 13 de març 2009.