Anar al contingut

Claytonia perfoliata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Claytonia perfoliata 6641.JPG
verdolaga de Cuba (Claytonia perfoliata)
Archiu:Claytone de Cuba2.jpg
Ilustració del Claytone de Cuba (Claytonia perfoliata) en “Els Plantes potageres” Vilmorin 1925

La verdolaga de Cuba[1] (Claytonia perfoliata) és una espècie de planta anual carnosa nativa de les regions montanyoses i costeres de l'oest d'Amèrica del Nort des del sur d'Alaska i la zona central de la Columbia Britànica fins a América Central, és molt comuna en Califòrnia en la vall de Sacrament i la zona nort de la vall de Sant Joaquín.

Descripció

[editar | editar còdic]

Claytonia perfoliata és una planta que forma roseta, alcança un màxim de 40 cm d'alt, pero hi ha plantes madures que en determinades zones a penes alcancen 1 cm d'alt. Els cotiledonés per lo general són de color vert lluent (rarament de to púrpura o marró-verdoso), suculents, llarcs i angosts. Els primers fulls verdaders formen una roseta en la base de la planta, i medixen 0.5–4 cm de llarc, a sovint en un llarc peciol (excepcionalment alcancen a medir 20 cm de llarc).

Les seues flors menudes blanques o rosa tenen cinc pétals i medixen de 2–6 mm de llarc; florix de febrer a maig/juny, i estan agrupades en conjunts de 5 a 40 per sobre un parell de fulls que estan unides rodejant el talle per lo que semblen un sol full circular. Les plantes madures posseïxen numerosos brots empinats que es bifurcan en la base.

És comú durant la primavera, preferix els entorns frescs i humits. Brota primer en zones en bona llum després de les primeres pluges, encara que les plantes més desenrollades creixen en zones ombroses, especialment en terres elevades. A mida que els dies són més calorosos, els fulls prenen un to roig obscur en anar-se secant.

Era consumida pels miners durant la febra d'or de Califòrnia; l'ingerien pel seu vitamina C per a previndre el escorbuto. Li la pot consumir com un vegetal de full. Per lo general li la consumix crua en ensalades, pero el seu sabor no és tan delicat com el de la lletuga. A voltes li la hervir de la mateixa manera que es fa en la espinac, al sabor del qual s'assembla. A voltes acumula cantitats tòxiques d'oxalatos solubles.[2]

S'ha naturalizado àmpliament en Europa. Va ser duta allí durant el XVIII, possiblement pel naturaliste Archibald Menzies, qui en 1794 la va plantar en els Jardins de Kew.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. «Miner's Lettuce». UC IPM Online. UC Davis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]