El moviment urbanístic de la ciutat jardí va ser concebut per sir Ebenezer Howard (1850-1928). Les seues idees, en components tant sociològics com urbanístics, varen ser publicades en 1898 en la seua obra Tomorrow: A Peaceful Path to Real Reform (Matí: Un camí tranquil cap a una reforma real), revisada i ampliada en 1902 baix el títul Garden Cities of To-Morrow (Ciutats jardí del matí).[2]

Ciutat jardí
Per a atres usos d'este terme vore Ciutat Jardí (desambiguaació).
Diagrama d'Ebenezer Howard, fundador del moviment urbanístic de la ciutat jardí.[1]
Ciutat Jardí Lomas del Colomer, en Argentina, primera del seu tipo en Sudamérica.
Casa quinta típica de ciutat parc en Yerba Bona, Tucumán, Argentina.

Howard proponia substituir les grans ciutats industrials per assentaments de menor escala, rodejats de terres agrícoles. Estos devien integrar lo millor de la vida urbana i la rural, en l'objectiu de millorar les condicions de salut, confort i convivència social dels treballadors.

Característiques

Una ciutat jardí devia dissenyar-se per a favorir una vida saludable i equilibrada. Howard proponia:[2]

  • Un tamany llimitat, que permetera un ple desenroll social sense convertir-se en una metròpolis.
  • Creiximent controlat, en un top de població.
  • Un cinturó vert circumdant, en terres agrícoles i comunitats rurals en proporció de 3 a 1 respecte a l'àrea urbanisada.
  • Propietat comunitària o colectiva del sol, per a impedir l'especulació immobiliària.[3]

Segons Howard, la ciutat social ideal tindria aproximadament 32.000 habitants en un àrea d'unes 1.000 acres (al voltant de 400 hectàrees), rodejada per un cinturó vert cinc voltes major que la superfície edificada.[2]

Primeres experiències

En 1903, Howard va fundar la Garden City Association, organisació destinada a promoure i materialisar el concepte. Eixe mateix any va escomençar la construcció de la primera ciutat jardí en Letchworth, a 55 km al nort de Londres, sobre un terreny de poc més d'1.860 ha, en una capacitat proyectada per a 33.000 habitants.

Posteriorment, en 1919, es va iniciar la planificació de Welwyn Garden City, propenca a la ciutat de Welwyn. Per a 1970, la seua població rondava els 45.000 habitants.

En abdós casos, els residents varen trobar ocupació principalment en els centres industrials locals, o en atres situats a menys de 15 km. Estes ciutats varen ser concebudes com a comunitats autosuficients, i no com a simples ciutats dormitori.[2]

Vore també

Vore també

Referències

  1. ↑ Howard (1902). Garden Cities of To-Morrow, Londres: Swan Sonnenschein & Co..
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Caves, Roger W. (2013). «Garden City», Roger W. Caves (ed.). Encyclopedia of the City (en anglés), Londres: Routledge, pp. 281-282. ISBN 9780415862875.
  3. ↑ Cornell University - Urban Planning Library: Ebenezer Howard, "Garden Cities of To-morrow"