Citrus myrtifolia

Citrus myrtifolia (Citrus myrtifolia)

Citrus myrtifolia, popularment denominat taronger moruno en Espanya i chinotto en Itàlia, és un arbre pertanyent al grup dels cítrics i procedent de China. Durant un temps ha segut considerat com una varietat de taronger amarc i denominat Citrus aurantium L. var myrtifolium, no obstant per les numeroses diferències entre abdós, actualment es considera una espècie independent en el nom de Citrus myrtifolia.

L'arbre és de menut tamany i no sol sobrepassar els 4 metros d'altura. Creix en llentitut i generalment es propaga en jardineria per mig d'esgalls. Té fulls menuts lanceoladas, simples, alternes, coriáceas i lleument ondulades que recorden a les del Myrtus communis o arrayán, les flors són blanques molt olorosas i abundants. Els fruts són menuts, grocs o anaranjados i persistixen varis mesos en la planta.

El frut comestible s'assembla molt a la taronja (Citrus sinensis) en color i forma, pero és molt més menut, sent aproximadament del tamany d'una oliva gran. El quinoto és un cítric prou resistent a la fredor.

Distribució geogràfica

L'arbre creix fins a tres metros d'altura i es troba en vàries regions d'Itàlia (Ligúria, especialment en Savona a on es va introduir i a on es va iniciar el consum de la popular beguda italiana, Toscana, Sicília i Calàbria) i França. (Riviera francesa).

Citrus myrtifolia a voltes es planta en jardins. Pel seu tamany compacte, també es pot plantar en un test o un atre recipient.

Orige

En italià el chinotto deu el seu nom a China, lloc d'a on hauria segut importat a finals de el XVI o principis de el XVII per algú de Livorno o Savona. No obstant, segons alguns investigadors, la planta s'originaria en el Mar Mediterrànea, a on s'hauria desenrollat a raïl d'una mutació de l'ull d'una taronja amarga. En este cas el nom en italià solament podria significar que és una fruta de "tipo chinenc". Actualment, no hi ha notícies sobre cap tipo de cultiu de chinotto en els països d'Àsia. Fòra d'Itàlia (Ligúria, Toscana, Sicília i Calàbria), la seua presència es llimita a la Costa Blava francesa.

Us

La planta produïx menuts fruts amarcs, tradicionalment utilisats per a produir meladas, fruta confitada i aixarops.

En Europa era tradicional, a finals de 1800 i fins a 1918, (la cridada Belle époque), un us extensiu de fruts inmaduros (1-2,5 cm de diàmetro), parcialment tractats per a reduir el sabor amarc i l'aixarop en solucions azucaradas; es consumien junt en begudes alcohòliques (com els vins en absenta), com a aperitiu. El producte enlatado seguix a la venda. Els fruts, dels que va haver cultius extensos en Itàlia (principalment en la Riviera de Ligúria), es varen exportar a varis països europeus.

El suc de quinoto és un component de moltes begudes digestives i amargues. No obstant, la major part s'utilisa per a la producció de la beguda del mateix nom, coneguda en Itàlia com chinotto i en Malta com kinnie . El quinoto també és un component essencial de la beguda amarga italiana Amaro, d'alguns digestius i del popular licor Campari.

Sinònims

• Citrus aurantium var. myrtifolia Ker-Gawl. in Bot. Reg. vol. 4, t. 346, in textu. 1818.
• Citrus pumila Marc. in Izv. Sochin. Obl. Sukhum. Stants. vol. 2. 1921.

Varietats

Hodgson nomena quatre varietats diferents:

• Boxwood Leaf Chinotto ('Chinois à Feuilles de Buis') - fulls no acuminadas sino redonejades, arbust menys nano
• Crispifolia - relativament gran, fulls ondulats
• Large Chinotto - fulls puntaguts relativament grans, collita abundant
• Dwarf Chinotto - arbusts molt menuts, floríferos, de porte variable

Bibliografia

.

• Chandler, W. H., S. N. Hooper & M. J. Harvey - Evergreen Orchards. Kimpton London 1958: 535 pp.
• Facciola, S. - Cornucopia. A Source Book of Edible Plants. Kampong Publ. Vista 1990: 677 pp.
• Hodgson, R. W. (1965): "Taxonomy and nomenclature in the Citrus" (pp 317–331) - In: S. Krishnamurthi (ed.) - Advances in Agriculture Sciences and Their Applications. Agric. Coll. Res. Inst. Coimbatore.
• Mortensen, I. & I. T. Bullard - Handbook of Tropical and Subtropical Horticulture. (3rd ed. 1966). Department of State Agency for International Development Washington 1964: 260 pp.
• Morton, J. F. (ed.) - Fruits of Warm Climates. Creative Resource System, Winterville, N.C. 1987: 505 pp.
• Swingle, W. T. (1946): "The botany of Citrus and its wild relatives of the orange subfamily (family Rutaceae, subfamily Aurantioideae)" (pp 129–474) - In: H. J. Webber & L. D. Batchelor (eds.) - The Citrus Industry. Vol. 1. History, botany and breeding Univ. of Califòrnia Press Berkeley: 1028 pp.
• Tanaka, T. - Species problem in Citrus. A critical study of wild and cultivated units of Citrus, based upon field studies in their native homes. Japanese Society for the Promotion of Science Ueno 1954: 152 pp.
• Webber, H. J. (1946): "Cultivated varieties of Citrus" (pp 475–668) - In: H. J. Webber & L. D. Batchelor (eds.) - The Citrus Industry; 1. History, botany and breeding Univ. of Califòrnia Press Berkeley: 1028 pp.
• Robert Willard Hodgson: Horticultural Varieties of Citrus. In: Walter Reuther, Herbert John Webber, Leon Dexter Batchelor (Hrsg.): The Citrus Industry. 1967 (ucr.edu [abgerufen am 20. Mai 2008]).
• Walter T. Swingle: The Botany of Citrus and Its Wild Relatives. In: Walter Reuther, Herbert John Webber, Leon Dexter Batchelor (Hrsg.): The Citrus Industry. 1967 (ucr.edu [abgerufen am 20. Mai 2008]).

Enllaços externs

• Plantilla:Commons category-inline
• Wikispecies:Citrus myrtifolia
• NCBI Taxonomy Database
• Mansfield's World Database of Agricultural and Horticultural Crops

• USDA Germplasm Resources Information Network (GRIN) entry [1] archivat en Wayback Machine.