Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis

La jara de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis) és una subespecie del tàxon Cistus heterophyllus que s'ha considerat endèmica de l'alce espanyol.

Es tracta d'una planta greument amenaçada l'estat de la qual de conservació s'ha evaluat com “en perill crític”^[1] segons els criteris de la llesta roja de la UICN

És una espècie protegida per la normativa nacional i autonòmica que està inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades com a espècie “en perill d'extinció”, la mateixa categoria de protecció en la que s'inclou en els catàlecs autonòmics de la Regió de Múrcia i de la Comunitat Valenciana.

Des de 2018, en aplicació de la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, es considera espècie “en situació crítica”, instrument en el que el Ministeri de Transició Ecològica establix la prioritat de realisació d'accions i proyectes de recuperació i conservació que tindran la consideració d'interés general i una tramitació urgent. Es tracta de l'única espècie vegetal entre les sèt que conten en esta consideració.

Distribució

La jara de Cartagena és un endemisme de l'alce espanyol, a on només apareix en Cartagena (Regió de Múrcia), en La Pobla de Vallbona (Comunitat Valenciana) i recentment en el parc nacional marítim-terrestre de l'Archipèlec de Cabrera (Illes Balears). Les seues poblacions selvades són molt exigües i conten en escasísimos individus, sent el cas extrem la població valenciana que està formada únicament per una planta añosa descoberta en 1986 i que per la seua autoincompatibilidad no ha pogut reproduir-se fins a 2012.

Hàbitat

Apareix en àrees termomediterráneas semiáridas, en clars de pinades de Pinus halepensis, pasturages de Brachypodium retusum i en xares de degradació postincendio (Banyares et al., 2010).

Descripció

La jara de Cartagena és un arbust d'entre 80 i 100 centímetros, molt ramoso. Els fulls de la planta són verdes i presenten un dens tomento en el envés. Els fulls superiors apareixen fixes al talle i són sésiles, mentres que les basals tenen un peciol (de fins a 0,3 cm). El tamany dels fulls de la Jara de Cartagena no supera els 2 cm de llarc i 1 cm d'ample. Produïx unes inflorescèncias cimosas, d'entre 1 i 3 flors. Les flors presenten 5 sàpia-hos i entre 12 i 25 pétals de color rosa que medixen entre 10 i 25 mm. El frut és una càpsula negruzca d'entre 7 i 9 mm (Castroviejo et al., 1993).

Biologia

La jara de Cartagena és hermafrodita, alógama, polinizada principalment per coleòpters i himenòpters. Florix tots els anys i produïx decenes de flors. La fructificació és escassa pel caràcter alógamo de la planta i la falta d'atracció de polinisadors per la poca duració de cada flor i la competència en atres jaras; també la consanguinitat podria disminuir la fructificació. Les llavors es dispersen pel vent o per l'acció dels animals. Una volta en el sol són transportades per formigues. Ademés es tornen mucilaginosas en humir-se podent quedar pegades al cos d'animals de pas (Banyares et al., 2010).

Història

Va ser descoberta en 1901 pel botànic Francisco de Paula Jiménez Munuera.^[2] en la Serra minera de Cartagena i L'Unió com atesten els seus plecs de herbario conservats en el Real Jardí Botànic de Madrit, troballa que va publicar en 1903.^[3] Llavors es va indicar la seua distribució com molt abundant en la zona^[4] pero posteriorment la zona va ser objecte d'una intensa explotació minera i va ser donada per desapareguda. En 1986, no obstant, es va descobrir un únic eixemplar en Pobla de Vallbona en la província de Valéncia, i en 1993 es varen descobrir 9 eixemplars més en la població d'El Pla del Beal en Cartagena en els voltants del Parc natural de Calblanque, Mont de les Cendres i Penya de l'Àguila. Molt poc temps despuix la zona del Pla del Beal va sofrir un incendi que va calcinar estos 9 eixemplars si be, afortunadament, el propi incendi va reactivar el banc de llavors del sol, lo que va donar lloc a l'aparició de numeroses plántulas durant l'hivern de 1999, algunes de les quals sobreviuen fins als nostres dies, els quals formen el gros de la població ibèrica selvada de Cistus heterophyllus ssp. carthaginensis (que es completa en l'única planta valenciana). Investigadors de l'Universitat de Múrcia varen recolectar llavors prèvies a l'incendi (entre 1994 i 1997) que varen germinar en hivernàcul i varen ser utilisades per a realisar vàries plantacions experimentals en el respal de l'Associació Ecologista ANSE.

Alguns anàlisis posteriors varen demostrar que estos 9 eixemplars del Pla del Beal presentaven traces d'hibridació en la jara comuna o Cistus albidus.^[5] Algunes espais protegits de Cartagena com a Penyes Blanques, en el parc natural de la Serra de la Molga, Veta Tiñoso i Roldán o les Pedreres romanes de Cartagena han acollit plantacions experimentals d'esta espècie.

En 2016 es va iniciar un proyecte d'reintroducción en la Comunitat Valenciana^[6] i en 2017 es va portar a terme el Proyecte “Accions per a la recuperació i conservació de l'espècie en perill d'extinció jara de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis)” en l'objectiu de reduir l'amenaça d'extinció a la que s'enfronta l'espècie en la Regió de Múrcia, desenrollant una estratègia integrada que combina tècniques de conservació in situ i ex situ, junt en atres mides relacionades en la divulgació i sensibilisació social en l'àmbit local, regional i nacional.

Referències

↑ «MORENO, J.C. (2011) Llista Roja de la Flora Vascular Espanyola 2008. Actualisació en les senyes de l'Adenda 2010 a l'Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada».Consultat el 11 de giner de 2019.
↑ «La jara de Cartagena. Salvada de l'abisme».
↑ «Jiménez, F. de P. 1903. Les plantes de Cartagena.».Mem. Real Soc. Esp. Hist. Nat. 2: 63-118..
↑ «Consideracions sobre la presència de Cistus heterophyllus desf. en la península Ibèrica.».Anals Jardí Botànic de Madrit 45: 165-171.
↑ «Evidencia de introgresión en Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis (Cistaceae) a partir de marcadors moleculars RAPD».Anals de Biologia 29: 95-103, 2007.
↑ «First phase of conservation translocations of the Cartagena’s rockrose in the Valencian Community, Spain.».Global Re-introduction Perspectives: 2016. IUCN..

Banyares, A., Blanca, G., Güemes, J., Moreno, J.C., Ortiz, S. (2010). Atles i llibre roig de la flora vascular amenaçada d'Espanya. Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí, Madrit.

Castroviejo, S., Aedo, C., Cirugià, S., Laínz, M., Montserrat, P., Morales, R., Muñoz Garmendia, F., Navarro, C., Paiva, J. & Soriano, C. (eds.). (1993). Flora iberica 3. Real Jardí Botànic, CSIC, Madrit.

Este artícul conté una traducció derivada de «Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «MORENO, J.C. (2011) Llista Roja de la Flora Vascular Espanyola 2008. Actualisació en les senyes de l'Adenda 2010 a l'Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada».Consultat el 11 de giner de 2019.

[2] «La jara de Cartagena. Salvada de l'abisme».

[3] «Jiménez, F. de P. 1903. Les plantes de Cartagena.».Mem. Real Soc. Esp. Hist. Nat. 2: 63-118..

[4] «Consideracions sobre la presència de Cistus heterophyllus desf. en la península Ibèrica.».Anals Jardí Botànic de Madrit 45: 165-171.

[5] «Evidencia de introgresión en Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis (Cistaceae) a partir de marcadors moleculars RAPD».Anals de Biologia 29: 95-103, 2007.

[6] «First phase of conservation translocations of the Cartagena’s rockrose in the Valencian Community, Spain.».Global Re-introduction Perspectives: 2016. IUCN..

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]