Cirera Rainier
Rainier és un cultivar de la cirera selvada o dolça –Prunus avium–, que va ser desenrollat en l'Universitat Estatal de Washington, en l'any 1952 per l'investigador científic Harold Warman Fogle (1918-2006), i introduïda en 1960. La fruta és un creuament entre les varietats de cirera Bing i Van.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]A la cirera Rainier generalment se li descriu com cremosa, ferma, sucosa i prou dolça. No obstant, és també fràgil i té una pell prima que tendix a danyar-se fàcilment per les pluges, el vent, o altes temperatures. Per estes característiques, el preu de les Rainiers és més alt que el d'atres varietats de cirera.[2]
El to groguenc i clar de la fruta va resultar del creuament entre les varietats Bing i Van, les quals duyen un gen recesivo. “L'atractiu d'estos colors contrastantes és lo que les fa destacar en l'arbre, i en el mercat minoriste. Simplement és una bona combinació.” Menciona l'horticultor i expert en cireres Matthew Whiting. Una atra característica de la fruta és el seu alt contingut de sucre i la seua baixa acidea, donant-li un sabor dolç d'a on va rebre el renom "dolç d'arbre".[3]
Els majors productors de la cirera Rainier en els Estats Units són Washington, Oregó, Idaho, i Utah. Es troben disponibles en els mercats durant la primavera tardana i inicis de l'estiu, entre els mesos de juny i juliol.
Característiques del cerezo
[editar | editar còdic]Els arbres de cirera Rainier solen medir aproximadament 3 o 4 metros en madurar, pero poden ser més alts, i poden adaptar-se a una àmplia varietat de sols. Alguns polinisadors comuns d'este arbre frutal són el Cerezo Negre Tartariano, el Cerezo Bing, el Cerezo Stella, i el Cerezo Montmorency.[4]
Generalment, els cerezos no creixen adequadament en zones a on el clima durant l'estiu és molt calent, o a on els hiverns són molt frets i curts. Per a assegurar una collita exitosa de cireres dolces, es deu assegurar que els arbres estiguen plantats en suficient espai entre sí, ya que d'eixa manera, les branques poden obtindre suficient exposició al sol i desenrollar-se a temps.[5] Si es planta un cerezo de Rainier, s'aconsella regar-ho en una mànega de jardineria sobre la base en una tècnica de goteig, especialment durant temps de calor i clima sec. Si hi ha pluges, és més provable que no siga necessari regar-ho més.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Rainier» (en nl). Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2021. Consultat el 2021-09-16.
- ↑ «[1]». Consultat el 2021-09-16.
- ↑ «Rainier cherries» (en en-us). Washington State Magazine. Consultat el 2021-09-16.
- ↑ «Rainier Cherry Tree» (en en). FastGrowingTrees.com. Consultat el 2021-09-16.
- ↑ «Growing Cherries in Virginia».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cereza Rainier» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.