Cinta de bobina oberta
La cinta de bobina oberta és un tipo de cinta magnètica d'àudio utilisada per a la reproducció o gravació de sò. És la cinta que utilisa el magnetòfon de bobina oberta. Per a gravar la cinta s'utilisa el sistema de gravació magnètica analògica o la digital.
Cintes analògiques
Els protectors plàstics a abdós costats del carret protegixen la cinta de qualsevol dany, per lo que el diàmetro de la cinta no deu sobrepassar-els.
Hi ha dos tipos de cintes:
- cintes per a magnetòfon, que tenen una dimensió d'un quarto de polzada (6,35 mm).
- cintes professionals (de major esgambi que les cintes per a magnetòfon) que es enrollan formant una «coca».
La cinta de bobina oberta poden tindre diverses gruixa.
- Cinta estàndar (SP): té una gruixa de 50 micres (0.05 mm) i poden gravar 33 minuts sobre una bobina de 25 cm de diàmetro (a la velocitat de 15 polzades per segon).
- Cinta de llarga duració (LP): Tenen una gruixa de 35 micras i poden gravar 48 minuts.
- Cintes de doble duració (DP): No s'utilisen per a gravacions professionals perque es trenquen o estiren en facilitat.
- Cintes de triple duració (TP): Tampoc s'utilisen per a gravacions professionals, pels mateixos motius que les de doble duració.
Les cintes de bobina oberta per a magnetòfons multipista sempre van enrollades sobre carret de material no magnètic i tenen major dimensió: ½, 1 o 2 polzades.
Cintes digitals
S'utilisen en alguns formats multipista digitals com el DASH i el ProDigi.
Com l'informació, per mig de la conversió A/D és traduïda al còdic binari, les cintes requerixen un ample de pista inferior per a contindre la mateixa cantitat d'informació, per això, poden ser més menudes. Els magnetòfons multipista utilisen cintes de ¼ de polzada o de ½.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cinta de bobina abierta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.