Ciclisme en pista

El ciclisme en pista, també conegut com carreres sobre pista, és un deporte de ciclisme que es caracterisa per disputar-se en un velòdrom, els quals actualment tenen una mida de l'óval de 250 metros sempre les mides són múltiple del quilómetro. (anteriorment eren 500 i de 333 m) en bicicletes per a esprints, a on el eix pedalier sol estar situat més alt que en les bicicletes de carretera, per a que els pedals no colpegen el sol de la pista. A diferència de les bicicletes per a ruta, les bicicletes per a pista no tenen frens ni canvis, tenen piñón fix, és dir, els pedals se seguiran movent fins que es detinga la roda, com en les bicicletes de spinning, conseguint frenar aplicant llaugerament una miqueta de força per al costat contrari del pedaleig. Es considera que la primera carrera en pista va ser la dels sis dies de Londres, creats en 1878.

Pictograma del ciclisme en pista

Proves de ciclisme en pista

Velocitat individual

Esta prova té dos fases, sent la primera d'elles de Classificació, i la segona un torneig de rondes d'Eliminació. La fase de classificació consistix en un sprint individual de 200 metros llançats en acceleració prèvia de varis regressos al velòdrom depenent de la llongitut d'est. Segons la classificació d'estos 200 metros es fa una llista de emparejamientos (el millor temps contra l'últim, el segon contra el penúltim, etc.) per a portar a terme la fase d'eliminació. En cada una de les rondes participen 8 ciclistes, encara que depenent del número total de participants, i de l'organisació del campeonat poden ser fins a 4 ciclistes. Despuix de recórrer 3 regressos es classifica per a la següent ronda el cicliste que creue la meta en primer lloc. Sol haver rondes de repeixca per a completar les classificacions. Les rondes d'eliminació són una mescla de força i tàctica, en una primera part molt llenta (a voltes apleguen els ciclistes a detindre totalment la bicicleta) intentant cada corredor enganyar al contrari per a finalment llançar l'esprint en condicions ventajoses.

Velocitat per equips

Prova anteriorment coneguda com a velocitat Olímpica en la que un equip de 3 integrants, tant en masculí com en femení, realisen un esprint sense impuls previ. Quan el cicliste de la primera posició conclou el primer regrés al velòdrom, est els permet el pas a #el seu 2 companyers, que venen en fila arrere d'ell; obrint-se a la part alta del velòdrom. El segon cicliste junt en el tercer darrere d'ell recorren el segon regrés i est li dona el pas al tercer cicliste, el qual en concloure el tercer regrés termina la prova; esta prova té repechajes i aixina es conseguix un guanyador per millor temps; masculins tres regressos i femení dos regressos.

Quilómetro contrarellonge

Prova que recorre 1000 metros (500 m per a la prova femenina) en la qual el cicliste té que arrancar de parat, sense acceleració prèvia, partint des de l'eixida controlada per una màquina sincronisada en el cronómetro. Dita màquina impedix el moviment del cicliste fins que el temps es posa en marcha. Esta prova sempre és final directa, sense classificacions prèvies ni repeixques, ya que li la considera una de les més extenuantes.

Persecució individual

Prova a on dos corredors s'enfronten cada u eixint des de les contrametas del velòdrom (punts oposts), sobre una distància determinada. Per als hòmens és de 4000 metros i per a les dònes 3000 metros. La primera fase és clasificatoria a on els 4 millors temps classifiquen a les finals, de les finals el vencedor és aquell que alcance a l'atre corredor o, en el seu defecte, el que registre el menor temps en recórrer la distància total.

Persecució per equips

Prova a on s'enfronten dos equips composts per quatre ciclistes en categoria masculina i tres ciclistes en categoria femenina. Els equips prenen l'eixida en dos punts oposts de la pista i recorren una distància de 4 km. Guanya l'equip que registre millor temps cronometrant-se el pas de la quinta roda de l'equip per la meta o aquell el tercer corredor de la qual relegue al tercer corredor del conjunt contrari.

Puntuació

La carrera a punts és una especialitat en la qual la classificació final s'establix pels punts guanyats i acumulats pels corredors en els esprints i per regrés guanyat. La distància a recórrer dependrà de la categoria dels corredors. En pistes de 250 metros o menys, els esprints intermijos es disputaran cada 10 regressos. La prova es correrà sobre un múltiple de 10 regressos. En les atres pistes els sprints intermijos es disputaran despuix de cada número de regressos equivalent a la distància més pròxima a dos quilómetros. S'atribuïxen 5 punts al primer corredor de cada esprint, 3 punts al segon, 2 punts al tercer i un 1 punt al quarto. Els punts conseguits en l'últim esprint despuix de cobrir la distància completa seran doblats (10, 6, 4, 2 punts). Si un corredor guanya un regrés sobre el pilot principal obté 20 punts, si un corredor pert un regrés sobre el pilot principal pert 20 punts. En el cas d'igualtat a punts, serà tingut en conte la plaça en l'esprint final.

Keirin

Prova en la que varis corredors (6-8) disputen un esprint despuix d'haver efectuat un determinat número de regressos darrere d'un llançador en ciclomotor o en motocicleta fins a alcançar els 50 km/h, moment en el que el llançador abandona la pista i es produïx dit esprint (normalment sol ser de 2,5 regressos, encara que pot variar segons la mida de la corda del velòdrom, és una de les disciplines de la pista en la que més accidents ocorren per la velocitat i els contactes entre els ciclistes. El keirin (競輪) es va originar en Japó en 1948, sent un deport molt lucratiu, a on els espectadors realisen apostes a l'estil de les carreres de cavalls. La primera competició olímpica d'esta modalitat va ser en els Jocs Olímpics de Sídney 2000.

Scratch

Prova en llínea en la qual un grup d'al voltant de 25 ciclistes competixen entre sí en coneiximent previ dels regressos que dura la prova. Les proves masculines èlit consten de 15 km i les femenines èlit de 10 km. Les posicions es definixen en l'esprint final, tenint en conte els possibles regressos guanyats. Esta prova és final, ya que no té repechajes.

Ómnium

La prova omnium és una competició múltiple en la que els participants competixen entre sí en quatre disciplines diferents, totes de resistència. Els ciclistes deuen tindre la capacitat de combinar i ser competitius en totes les disciplines.

En els events de scratch, tempo i eliminació a cada guanyador s'adjudica 40 punts, el segon 38 punts, el tercer 36 punts, el quarto 34 punts i aixina successivament. Als ciclistes que terminen en la posició 21 i per davall se'ls otorga 1 punt. En l'última prova, la carrera de punts, els ciclistes inicien en els punts acumulats durant els primers tres events, podent perdre o guanyar punts segons els regressos guanyats o perdudes i els punts guanyats en els esprints d'estes disciplines. El guanyador del Omnium serà el corredor que haja obtingut el major número de punts.

Per a la categoria èlit masculina, el ómnium consta de les següents proves:

• Scratch (10 km).
• Tempo (10 km).
• Eliminació (2 regressos per cada competidor eliminat)
• Carrera per punts (25 km).

Per a la categoria èlit femenina, el omnium consta de les següents proves:

• Scratch (7,5 km).
• Tempo (7,5 km).
• Eliminació (2 regressos per cada competidor eliminat).
• Carrera per punts (20 km).

Eliminació

Es tracta d'una prova en que solen participar entre 20 i 30 ciclistes. Es realisa un regrés neutralisat i seguidament escomença la carrera. Cada dos regressos sona la campana que ordena un esprint, en el qual la roda atrassera de l'últim competidor en passar per la llínea de meta queda eliminat, aixina fins que queden solament dos ciclistes els qui en un esprint final decidixen el guanyador final de la prova.

Carreras de sis dies

Artícul principal → Carrera de seis días.

De novembre a març, els millors corredors d'Europa es guanyen la vida corrent en pistes d'interior. Els moderns sis dies no són tan extremadament durs com les primitives carreres realisades a partir de 1896, a on els ciclistes es passaven pedaleando sis dies correguts, cobrint distàncies d'aproximadament 3300 km, en solament breus parades per a dormir i rebre massages. Les modernes carreres de sis dies són més civilisades i duren huit hores per dia. La carrera madison és la successora «americà» de les carreres dels sis dies.

Madison o americana

Dos ciclistes fent el relleu en una prova madison

Prova de madison

La carrera madison, també coneguda com a americana, és l'acontenyiment central de les carreres dels sis dies. És una variació de la prova de puntuació en la qual participen fins a 19 equips de dos corredors, aplegant a haver fins a 57 corredors sobre la pista. Es caracterisa per la forma en que es donen els «relleus», agarrant-se del braç del companyer i aprofitant per a aumentar l'acceleració en l'impuls. La màxima llongitut a cobrir és de 70 km, realisant-se esprints cada 21 km i puntuant els quatre primers, de la mateixa manera que la prova per punts individual. Si s'obté un regrés de ventaja es guanya per distància. El puntaje del sprint intermig és de (5, 3, 2, 1) respectivament i en l'esprint final de l'últim regrés (10, 6, 4, 2). En el cas d'igualar en la cantitat de regressos es realisa la contabilitat dels punts.

És una prova olímpica en la que en hòmens donen 200 regressos (50 km)i en dònes 120 (30 km).

L'hora

Artícul principal → Récord de la hora.

Esta prova és individual i busca contabilisar la major cantitat de regressos i per quilómetros recorreguts, a on cada pedalista corre solament en el velòdrom sense demés competidors, a on busca batre récort de distància recorreguda en una hora de temps.

Principals competicions

Jocs Olímpics

El ciclisme forma part del programa olímpic des de la primera edició moderna dels Jocs Olímpics d'Atenes en 1896, quan es varen celebrar 5 proves de pista (velocitat, esprint, 12 hores pista, 10 000 m i 100 km) i 1 prova de ruta (87 km).

En els Jocs Olímpics d'Estocolm 1912 solament es varen disputar proves en la disciplina en ruta, única volta que va ocórrer tal circumstància.

Fins als Jocs de Los Àngeles 1984 la participació va ser solament masculina. Les dònes varen escomençar a participar en les proves de ruta en dites olimpiades i en les proves de pista en els Jocs de Seül 1988.

Per a implementar una igualtat de proves entre hòmens i dònes en Londres 2012 es varen establir 5 proves per a abdós sexes: velocitat individual, velocitat per equips, keirin, persecució per equips i ómniun.

Mundials

Artícul principal → Campeonato Mundial de Ciclismo en Pista.

L'UCI ha celebrat contínuament campeonats mundials en les diferents especialitats del ciclisme en pista des de 1893. Fins a 1992 se celebraven competicions per separat per a ciclistes aficionats ("amateur") i ciclistes professionals.

Copa del Món

Artícul principal → Copa del Mundo de ciclismo en pista.

Anualment s'adjudiquen entre 3 i 6 proves, en sèus no fixes, en la màxima catalogació. En elles es disputen la majoria de proves de ciclisme en pista.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ciclismo en pista de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.