Cicle Ericsson
El cicle Ericsson va ser ideat per l'inventor John Ericsson, que va proyectar i va construir varis motors d'aire calent basats en diferents cicles termodinàmics. És considerat l'autor de dos cicles per a motors tèrmics de combustió externa i constructor de motors reals basats en els cicles mencionats.
El seu primer cicle era molt semblat a l'actualment cridat cicle Brayton (que és el que seguixen les turbines de gas), pero en combustió externa.
El present artícul tracta del segon dels seus cicles, conegut com a cicle Ericsson.
Cicle Ericsson ideal
[editar | editar còdic]
Se supon que el que seguix el cicle és un gas. Consta de 4 fases:
- Compressió isotèrmica
- Calor afegida a pressió constant (calfament isobàric)
- Expansió isotèrmica
- Refredat a pressió constant (refredat isobàric)
Comparació en els cicles de Carnot i Stirling
[editar | editar còdic]Tant el cicle de Ericsson com el de Stirling són usats en motors de combustió externa. El motor de Ericsson s'assembla molt al motor Stirling de doble acció, en el que el pistón desplazador actua com pistón motor. En teoria abdós cicles tenen un rendiment ideal. El màxim rendiment possible segons la segona llei de la termodinàmica. El cicle ideal per antonomàsia és el cicle de Carnot. No hi ha cap motor construït que seguixca el cicle de Carnot.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclo Ericsson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.