Chozo
Chozo (o menuda barraca[1]) és un refugi de brancada o pedra que es construïa tant al ras en zones montanyoses com en els sotos, baldíos o dehesas dels camps, i que era utilisat per pastorés i agricultors per a pernoctar junt a la rabera o protegir-se de les inclemències del temps, durant les llabors llauradores.
El chozo de pastor típic és de planta circular i en coberta cònica per a impedir que l'aigua de la pluja penetre en l'interior. La coberta pot estar feta en diferents tipos de plantes denominades granera, que són impermeables i fàcils de subjectar. En Espanya, va anar un recurs tradicional dels cabreros i pastors transhumants. En àmplies zones de les províncies de Càceres, Soria, Navarra, Àlaba, La Rioja, Pontevedra, la Taca i Surest de Madrit hi ha un tipo de chozo o barraca construït íntegrament de pedra en les terres de llabor o pastoreig alluntades del poble i que servia per a almagasenar les ferramentes i guarecerse del mal temps, i com a almagasén provisional dels productes collits (creïlles, castanyes, centeno, dacsa, etc).[2][3]
Un tipo singular de chozo, comú en casi tot lo món, és l'utilisat pels pastors per a dormir junt a apriscos o rediles improvisats en el terreny, canviant cada nit de lloc per a dormir; en concret en part d'Espanya es tractava d'un caixó de fusta fàcil de transportar.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Definició de la RAE. La paraula Chozo figura en el diccionari des de l'edició de 1884.
- ↑ Fernández de la Cigoña i Nuñez, Estanislao (2004). As Construccións primitives dos pastors galegos : chozos dones serras do Suído Montemaior i Far d'Avió (en gallec), Associació Galega para a Cultura i a Ecoloxía. ISBN 84-87904-25-4.
- ↑ Vos chozos, pàgina web de l'Ajuntament de Covelo
- ↑ Convivència en un chozo de cabreros Revisitado en giner de 2015
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chozo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.